Espanya ja acumula quatre anys amb una pujada del preu de l'habitatge per sobre de la mitjana de la Unió Europea, segons dades d'Eurostat. D'ençà del tercer trimestre del 2022, quan l'increment anual als dos territoris era el mateix (7,6%), els preus dels pisos a l'Estat van començar a créixer entre cinc i vuit punts per sobre de la UE de manera consistent. El 2026, la bretxa ha arribat a màxims, amb un increment a Espanya per sobre del 12%, i per sota del 5% en la mitjana comunitària. Els experts consultats per l'ACN assenyalen el baix percentatge d'habitatge social respecte a altres països per entendre la tendència espanyola, així com el ritme de construcció per sota de la mitjana de la UE i l'impacte dels compradors internacionals.
Des del quart trimestre del 2024, Espanya se situa en els dos dígits de creixement anual, una circumstància que només es dona a quatre altres països comunitaris: Bulgària, Croàcia, Hongria i Portugal. Mentrestant, els increments han voltat el 5% anual en la mitjana dels 27 durant els últims trimestres. En el segon trimestre del 2026, Portugal encapçala el rànquing amb un 16,5% de creixement respecte a dotze mesos abans. Països com França (-0,8%), Itàlia (4%) o Alemanya (0,6%) estan en nivells significativament més moderats.
A Àustria, amb un percentatge de lloguer assequible sobre el total d'habitatges que s'apropa al 25%, els inquilins tenen sovint l'opció d'optar per l'habitatge social, cosa que fa als propietaris no inflar preus per poder trobar llogaters
La professora del departament de Geografia de la UB i experta en polítiques d'habitatge Claire Court apunta a una "convergència de preus" en el si de la Unió Europea per entendre les dinàmiques divergents. És a dir, als territoris on el cost de l'habitatge era menor estan caminant cap a uns nivells similars als països on era més car. Segons ella, és el cas d'Espanya, on fins fa una dècada, els preus "estaven molt més baixos" que a altres indrets d'Europa, cosa que també ha passat amb la ciutat de Berlín, també amb creixements accelerats.
Segons el professor de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) Ramon Bastida, un dels factors que explica la diferència en el ritme de creixement de preus és l'habitatge social, que "ajuda a moderar preus" en els territoris on és significatiu. Per exemple, tal com explica, a Àustria, amb un percentatge de lloguer assequible sobre el total d'habitatges que s'apropa al 25%, els inquilins tenen sovint l'opció d'optar per l'habitatge social, cosa que fa als propietaris no inflar preus per poder trobar llogaters.
Court també assenyala el lloguer assequible, i confirma que "en un parc d'habitatge social o protegit més gran, es poden controlar millor els preus". I posa l'exemple de França, on explica que els preus són molt diferents entre París, on el cost "és el doble que a les zones tensionades de les ciutats espanyoles", i a la resta del país. Amb tot, destaca el parc social francès per entendre la moderació en el creixement de preus.
Segons dades de l'OCDE, el lloguer social a Espanya el 2019 era d'uns 290.000 pisos, un 1,1% del parc d'habitatges, i se situa així a la cua d'entre els analitzats. Països com Itàlia (2,4%), Alemanya (2,6%) o els Estats Units (3,6%) estan lleugerament per sobre, mentre que d'altres, com França (14%), Dinamarca (21,3%), Àustria (23,6%) o els Països Baixos (34,1%) lideren el rànquing a molta distància.
Un altre gran motiu que apunta Bastida és la poca construcció de pisos. "Des que compres el terreny fins que comença la construcció passa molt temps", reflexiona, afegint que "costa molt" obtenir llicències i això va en detriment del ritme de construcció.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat