És ben fàcil trobar la marca sueca a qualsevol aeroport del món. Sense anar més lluny, aquesta amenitza els desplaçaments dels milions de viatgers diaris mitjançant un dels seus principals símbols i actual patrocinador del Barça, Spotify, la plataforma líder de música i pòdcast impulsada l’any 2006, que actualment supera els 600 milions d’usuaris. A l’aeroport on més fàcil és trobar aquesta marca, evidentment, és al d’Estocolm-Arlanda, la principal infraestructura aeroportuària de Suècia, ubicada a 42 quilòmetres al nord de la seva capital. En aquesta, treu el cap una curosa selecció de cafeteries que denoten la importància que aquestes tenen en la gastronomia sueca -i en el centre neuràlgic de la capital-, així com un mobiliari que fàcilment recorda a la multinacional Ikea i a una gran quantitat de vehicles de lloguer de la marca Volvo, ambdues d’origen suec.
Göteborg, Malmö i Estocolm concentren el 25% de la població sueca
I és que entre els països nòrdics, Suècia és el més poblat: amb 10,49 milions d’habitants, gairebé iguala la suma dels països veïns Finlàndia (5,5 milions) i Noruega (5,4 milions). Göteborg, Malmö i Estocolm, totes tres ubicades al sud del país, concentren el 25% de la població sueca en una ubicació molt ben connectada: les dues primeres, de la banda de Noruega i ben a prop de Dinamarca -especialment Malmö, que connecta amb Copenhaguen mitjançant el pont d’Öresund-, i la tercera, de la banda de Finlàndia, a tocar amb la mar Bàltica, compartida amb territoris com Estònia, Letònia, Lituània o Polònia.
Estocolm: una ciutat sobre l’aigua en "el millor país per perdre la feina"
A causa de les 14 illes connectades per 57 ponts diferents, Estocolm és també coneguda com la ciutat sobre l’aigua. És el centre cultural, mediàtic i polític del territori, en acumular més d’un terç del PIB del país, i se situa entre les 10 regions amb un PIB per càpita més elevat a Europa. De fet, no cal passejar gaire estona pel centre de la ciutat per adonar-se del nivell de vida de la capital: un tall de cabell bàsic pot rondar les 400 corones sueques -uns 35 euros-, un esmorzar compost per un dolç típic i un cafè fàcilment puja a les 120 corones -poc més de 10 euros- i és difícil de trobar un menú de migdia per sota de les 290 corones -uns 25 euros-.
Es tracta d’uns preus força superiors als que estem habituats els catalans, però que corresponen a un salari molt més elevat -i al qual, de moment, tampoc estem acostumats-. Segons Datosmacro, el salari mitjà a Suècia ronda els 46.522 euros l’any, molt per sobre dels 28.145,02 que cobrem els catalans, segons l’Idescat. Encara més, a banda de la retribució salarial, Suècia és coneguda per ser “el millor país on perdre la feina”, i les estadístiques parlen per si mateixes: el 90% dels treballadors acomiadats es reincorporen al mercat laboral en menys d’un any, segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
El salari mitjà a Suècia ronda els 46.522 euros l’any
El causant d’aquest indicador? L’anomenat sistema de transició suec. Les empreses financen un conjunt de consells de seguretat laboral, uns serveis d’assistència ideats per als treballadors acomiadats, els quals compten amb l’ajut d’un seguit d’assessors que redirigeixen les seves habilitats i ambicions a les noves oportunitats del mercat laboral. El sistema no només destaca pels seus resultats, sinó també per facilitar cursos i programes que permetin a la població recentment desocupada actualitzar-se i esdevenir més competitiva en el món laboral.
Es pot ser més productiu treballant sis hores?
D’altra banda, els treballadors compten amb un model laboral força actualitzat i contínuament predisposat a innovar. Suècia va ser dels primers països a apostar pel teletreball; de fet, és el tercer país de la Unió Europea que més teletreballa. En aquesta mateixa línia, portaveus de grans corporacions com King apunten a VIA Empresa que els equips de treball compten amb molta flexibilitat per adaptar els seus horaris a un model híbrid, amb l’objectiu d’esdevenir més eficients i productius.
Precisament, la productivitat és una qüestió prioritària en el teixit empresarial suec, motiu pel qual també va explorar la implementació de la jornada laboral de sis hores. Per fer-ho, el 2015 va dur a terme el següent experiment: durant dos anys, la meitat dels funcionaris de la ciutat de Göteborg va treballar sis hores al dia (mantenint les mateixes condicions salarials), mentre l’altra meitat va continuar treballant les vuit hores habituals. La principal hipòtesi que va motivar l’experiment va ser que una jornada laboral més respectuosa amb la conciliació familiar es traduiria en uns treballadors més eficients i compromesos amb la seva feina, que paral·lelament tindrien més energia, es posarien menys malalts i estarien més compromesos amb l’empresa.
El moment 'Fika' és un moment de descans i oci, obligatori en moltes empreses
Malgrat que aquestes suposicions es van complir, especialment en els centres de salut, la jornada de sis hores no va prosperar a causa de les crítiques que va rebre l’experiment, en suposar un cost d’uns 800.000 euros per a l’Ajuntament de Göteborg. És per aquest motiu que el ja mencionat model híbrid s’ha establert com el pla B per fomentar la conciliació familiar, en una clara aposta pel benestar dels treballadors. Un altre exemple que defineix el model laboral suec és l’anomenat moment Fika, un moment de descans i oci -en moltes empreses obligatori- que s’ha instaurat en el teixit empresarial suec i que es destina a prendre cafè i socialitzar en un espai distès.
La sostenibilitat, clau en una ciutat intel·ligent
Tanmateix, no cal endinsar-se en unes oficines per comprovar que Suècia és un territori avançat. Estocolm és un clar exemple en matèria de sostenibilitat, motiu pel qual la ciutat va rebre el premi a la Smart City el 2019, en el marc dels World Smart City Awards. Una sòlida i ben connectada xarxa de transport públic, on destaquen les artístiques estacions de metro i un gran ús de la bicicleta -malgrat les gèlides temperatures que imperen durant gairebé la totalitat de l’any-, s’afegeixen a un sistema especialment arrelat als països nòrdics: la calefacció urbana (o district heating).
Aquest sistema genera l'energia tèrmica en una central, i posteriorment la distribueix mitjançant una xarxa urbana, igual que ho fa amb el gas, l'aigua o l'electricitat. En el cas de Suècia, la calefacció urbana es caracteritza per reaprofitar la calor residual de les indústries per cobrir fins al 75% de la demanda de calefacció, una demanda que, en un territori on les temperatures mínimes es disparen fàcilment per sota dels -20 graus, no és poca.