• Economia
  • L'Estratègia NewSpace i els aliats "invisibles" contra el canvi climàtic a Catalunya

L'Estratègia NewSpace i els aliats "invisibles" contra el canvi climàtic a Catalunya

La informació proporcionada pels satèl·lits esdevé fonamental per una millor gestió de l'aigua i la lluita contra la sequera

La presa del pantà de Sau | ACN
La presa del pantà de Sau | ACN
David Lombrana VIA Empresa
Periodista
Barcelona
26 de Setembre de 2024
Act. 26 de Setembre de 2024

"Comptem amb un grup d’aliats invisibles, a milers de quilòmetres d’altura, que ens poden ajudar en el repte que afronta la humanitat entorn del canvi climàtic: els satèl·lits". Un clar exemple d’aquesta afirmació que relata en aquest article el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, JosepSantacreu, és com aquests dispositius ajuden al territori en la gestió de l’aigua. A hores d’ara, es tracta d’un assumpte de substancial importància tenint en compte la forta sequera que està colpejant Catalunya; aquesta ha deixat xifres més que preocupants, com ara l’estat de les reserves d’aigua en els embassaments, que actualment se situen en el 28,81% de la seva capacitat.

 

Com l’Estratègia NewSpace esdevé un gran aliat per al territori en la lluita contra la sequera, la sostenibilitat i la gestió de l’aigua seran dos dels eixos que vertebraran el NewSpace Economy Congress, l’esdeveniment impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona i la Generalitat de Catalunya en el marc de l'Estratègia NewSpace de Catalunya. La cita celebrarà els pròxims dies 1 i 2 d’octubre la seva tercera edició a la Llotja de Mar, amb una mirada internacional i sostenible, i l’objectiu d’acostar-se a l’ecosistema empresarial.

 

La Catalan Water Partnership, la cadena de valor catalana de l'aigua

Una de les entitats que formaran part del congrés serà la Catalan Water Partnership (CWP), l’associació formada per empreses i centres de coneixement que operen en el sector de l’ús sostenible de l’aigua. L’entitat compta amb 160 socis, i cada any duu a terme més de 20 projectes i més de 40 jornades i activitats. “El nostre objectiu és recollir tota la cadena de valor de l’aigua, des d’empreses, fins a centres de recerca i administracions públiques, i millorar la seva competitivitat”, explica a VIA EmpresaJordiCros, president de l’organisme.

Cros ressalta tres punts clau sobre com la informació que arriba a Catalunya des de l’espai pot ajudar en la gestió de l’aigua: “En primer lloc, les dades que ens proporcionen els satèl·lits ens poden ajudar en una millor predicció del control meteorològic”. I és que entre d’altres, els satèl·lits permeten l’observació dels núvols i les tempestes per identificar i rastrejar tempestes, ciclons i huracans, fonamental per emetre alertes i prevenir desastres naturals en territoris propicis a patir aquests fenòmens naturals.

Quantitat i qualitat dels rius, la gestió de l'aigua que passa pels satèl·lits

“La gestió de l’aigua, quant a la seva quantitat i qualitat seria la seva segona gran aplicació”, apunta el president de la CWP, qui afegeix que una de les principals aplicacions consisteix a “conèixer en quin estat es troben els rius, no només per on passa l’aigua, sinó tota la superfície que podria ser inundada en cas d’avinguda”. “És essencial poder fer controls abans, durant i després d’una avinguda, ja que sempre que hi ha una pot canviar l’estructura del riu”, afegeix. 

Cros: “És essencial poder fer controls abans, durant i després d’una avinguda, ja que sempre que hi ha una pot canviar l’estructura del riu”

L’expert afegeix que el control de la qualitat i quantitat de l’aigua no només implica conèixer per on circula l’aigua, sinó també conèixer el seu estat per evitar-ne la contaminació. “Es tracta d’una informació necessària per conèixer l’estat, per exemple, dels cultius. En l’agricultura, optimitzar el consum de l’aigua en funció del teu cultiu, o conèixer l’estat del teu terreny, és una gestió molt important, en què la informació proporcionada des de l’espai esdevé sens dubte un gran ajut”, comenta Cros, qui explica a VIA Empresa que “ja comencen a haver-hi proveïdors que ofereixen sistemes per detectar fuites d’aigua amb imatges satèl·lit”.

Finalment, el president de la CWP destaca el control de la qualitat dels embassaments com a tercer aspecte que es veu beneficiat per la informació dels satèl·lits quant a la gestió de l’aigua des de l’espai. Ara bé, aquest control, igual que en els dos aspectes comentats anteriorment, es troba davant de dues limitacions: “Els satèl·lits disposen de la resolució espacial i la temporal: la primera fa referència a la qualitat de la imatge, i la segona a cada quant tens la imatge. Si vols millorar aquest darrer paràmetre, has de pagar”, comenta Cros.

Canvi climàtic i gestió de l'aigua al NewSpace Economy Congress

Sobre aquestes qüestions es reflexionarà durant la segona jornada del NewSpace Economy Congress, que estarà dedicada a destacar els beneficis del NewSpace per al teixit productiu català. Enguany, el focus es posarà en com les dades dels satèl·lits poden contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, amb especial atenció a la millora en la gestió de l’aigua. Destaquen les conferències previstes el dimecres 2 d’octubre a les 10 hores Aplicacions Satel·litàries per al Canvi Climàtic, moderada per AnnalisaDonati, secretària general d’Eurisy i amb les ponències de CarlosFernández, CEO de Telespazio, RoserRoca, directora general d’Airbus Espanya, FrançoisSpiero, responsable d’Assumptes Espacials Europeus a l’Oficina del primer ministre Francès i professor a la International Space University, i AnnaTardà, responsable operativa de Sensors Hiperespectrals a l’ICGC.

D’altra banda, la conferència prevista a les 11.15 h, Integració de l'Espai en la Gestió de l'Aigua, se centrarà en com les tecnologies espacials poden millorar l'eficiència en la gestió dels recursos hídrics, des del monitoratge de reserves fins a la predicció de sequeres. Aquesta serà moderada per Jordi Cros, president de la Catalan Water Partnership i comptarà amb JoaquimBellvert, investigador del Programa Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura de l’IRTA, LauraMoreno, CEO d’EarthPulse, Ji Won Bang, executiva de vendes de Planet i AntoniVentura, director executiu d’Aigües de Manresa.