“La Terra és blava, quina meravella”. Aquestes van ser les paraules del primer humà a vèncer la gravetat de la Terra i contemplar-la des de l’espai. Ho va fer en YuriGagarin l’abril del 1961, segurament sense saber que no només caldrien vuit anys per arribar a la lluna, sinó que, unes dècades més tard, l’exponencial creixement de la tecnologia permetria somniar els habitants de la Terra amb arribar a altres planetes. I és que des de la dècada dels 60, la relació dels humans amb l’espai ha passat per una transformació revolucionària: des de veure com el nostre planeta deixa de ser tan blau per esdevenir més verd, segons la NASA, a causa de les conseqüències del canviclimàtic, fins a arribar al concepte del NewSpace -o nova economia de l’espai-, sorgit a inicis d’aquest segle per fer referència a la democratització de l’accés, exploració i ús de l’espai. Així, la tecnologia ha obert un ventall de possibilitats que ha portat Catalunya a fer servir el potencial de les empreses del sector aeroespacial, de les universitats i dels centres de recerca per idear l’Estratègia NewSpace. Però, què estem fent exactament des de l’espai?
"Ens observem i gestionem millor des de l'espai"
“Des de l’espai és molt més fàcil observar i interactuar amb la Terra. El fet que ens poguem veure a nosaltres mateixos, la nostra capacitat d’organitzar-nos com a éssers humans és molt millor, perquè veiem com ens movem nosaltres, o les mercaderies, per exemple. Ens observem i ens gestionem millor”, assegura a VIA EmpresaLluisJuncà, director general d'Innovació, Economia Digital i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit, fa dècades que Catalunya ha augmentat l'activitat en el sector espacial a partir de diversos àmbits, com ara el públic, l’acadèmic o l’industrial. Es tracta d’una activitat “especialment proactiva” en aquests dos darrers, segons explica a VIA EmpresaJosepColomé, director de l'Àrea de Promoció del Sector Espacial de Catalunya de l'Institut Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), qui detalla que han estat implicats en missions de l’Agència Espacial Europea (ESA). En aquest sentit, l’ecosistema del NewSpace a Catalunya està compost per un total de 96 entitats, entre les quals destaquen l’IEEC, la Fundació i2CAT i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) com a principals impulsores.
L'activitat de l'ecosistema espacial permet, per exemple, detectar canvis a la costa catalana com els provocats per la borrasca Nelson, que ha deixat platges sense sorra i passejos marítims catalans força afectats en les darreres setmanes. Així i tot, “a banda de l’activitat que es duu a terme amb els satèl·lits, que proporcionen dades de la Terra o de l’univers, i informació climàtica o atmosfèrica i es realitza des de l’espai, al sector espacial també tenen lloc les infraestructures terrestres, que contribueixen a la construcció d’aquests sistemes”, afegeix Colomé.
?️El #Menut ajuda a detectar canvis a la costa catalana com els provocats per la borrasca Nelson i a entendre millor la dinàmica litoral #EstrègiaNewSpace
— TIC Catalunya (@tic) May 3, 2024
? Platges de Fenals i Lloret de Mar
1️⃣ Imatge satèl·lit Menut 13/4/24
2️⃣ Imatge aèria rectificada vigent ICGC (ortofoto) pic.twitter.com/3aRnFpmOoC
2025: una nova missió satel·litària i el quart genet català de l'espai
Així, els darrers avenços en tecnologia estan donant lloc, segons Juncà, a un “canvi de paradigma”: “Ara som capaços de tenir a l’espai satèl·lits molt més petits i molt més barats. Amb menys pressupost es pot estar a l’espai, ja que els microsatèl·lits són més fàcils de fabricar, llançar i mantenir”. La quarta missió satel·litària de l'Estratègia NewSpace de Catalunya presentada el passat mes d’abril n’és un exemple, ja que la inversió de 3,4 milions d’euros que durà a terme el Govern suposarà un pas endavant quant a l’activitat catalana a l’espai, amb un quart microsatèl·lit d’uns 50 quilograms de pes equipat amb una càmera multiespectral i un sistema de comunicacions IoT que el 2025 s’afegirà al trident actual format per l'Enxaneta, el Menut i el Minairó.
“La missió, adjudicada a OpenCosmos, està destinada al recull de dades d’observació de la terra i es completarà amb el servei d’un mínim de dos satèl·lits més de la companyia”, explica Colomé, qui detalla que el Menut, desenvolupat i operat també per Open Cosmos, ja s’encarrega d’aquesta activitat, però les prestacions són força limitades en comparació amb les del satèl·lit que enlairarà l’any vinent. “A diferència de la segona missió, aquesta és encara més ambiciosa, especialment pel que fa a les bandes espectrals de les imatges que obtindrem, que ens proporcionen informació sobre la vegetació o l'estat dels aqüífers”, afegeix el director de l'Àrea de Promoció del Sector Espacial de Catalunya de l'IEEC, qui destaca que l’activitat d’aquest satèl·lit també permetrà controlar i combatre els efectes de la crisi climàtica.
El quart microsatèl·lit, a més, permetrà un rastreig de tot el territori català en un període de temps inferior: “Aquesta quarta missió durà a terme una cobertura completa de tot Catalunya en una freqüència menor de 20 dies, ja que els dos satèl·lits complementaris permetran assolir temps de revisita inferiors”. Colomé també destaca que els temps d’entrega de les dades per part del microsatèl·lit seran “més curts”, i que als 32.000 quilòmetres quadrats de superfície que té Catalunya, s’afegiran 100.000 més que serviran per explorar i obtenir informació d’altres territoris del planeta.
L'Estratègia NewSpace: una oportunitat per a la indústria catalana
Si bé 2025 es presenta com un abans i un després per a l’activitat catalana a l’espai, el director general d'Innovació, Economia Digital i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya recorda que l’Estratègia NewSpace no consisteix únicament en el llançament de missions: “L’estratègia és una oportunitat perquè la indústria catalana entreni i perfeccioni la seva tecnologia fins a fer-la competitiva, per poder treure pit de tenir empreses de primer nivell, i ajudar-les a créixer perquè creïn ocupació de qualitat”, explica Juncà, qui, molt optimista, conclou que “Catalunya és una regió capdavantera que disposa del talent de les nostres universitats, especialment la UPC, que està en una diàspora internacional de primer nivell i compta amb estudiants a la NASA. Fa poc que formem part d’aquesta indústria, però fa 30 anys que tenim talent català arreu del món”.