Som capaços de posar-nos d'acord? Pot decidir Europa per si mateixa? Cap a on van els Estats Units i què implica per a Europa? Veiem el món com la Xina i l’Índia? Interrogant rere interrogant, la jornada inaugural de la 41a Reunió del Cercle d’Economia ha llançat una invitació decididament internacional. L’organització ha preferit situar el debat geopolític com a preàmbul de les tres jornades i deixar el protagonisme empresarial per al segon i tercer dia.
Al capdavall, bona part dels reptes que afronta la Unió Europea passen per la seva capacitat de construir consensos. Amb 27 estats membres, assolir una posició unànime sovint esdevé una tasca feixuga i gairebé impossible. Un cop desgranades les intencions de Catalunya en productivitat, immigració i habitatge, un diàleg creuat entre José Manuel Albares, ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, i Radosław Sikorski, viceprimer ministre i ministre d’Afers Exteriors de Polònia, ha concentrat totes les mirades.
Capbussats en un context històric complex, i cinc anys després de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, ambdós ministres han fet una lectura de resistència i desgast per al Kremlin. Sense perdre de vista els recents focus de tensió a l'Orient Mitjà amb l'Iran, Albares ha sentenciat que Vladímir Putin "ha fracassat en el seu objectiu inicial de sotmetre Kíev en 72 hores", i ha recordat que el suport militar bilateral d'Espanya ja frega els 4.000 milions d'euros. Per la seva banda, Sikorski ha desmitificat el poder de l'exèrcit rus amb ironia: "Pensaven que tenien el segon millor exèrcit del món, però la realitat és que tenen el segon millor exèrcit dins d'Ucraïna".
El suport militar bilateral d'Espanya a Ucraïna ja frega els 4.000 milions d'euros
El ministre polonès també ha afegit que els russos "pateixen més baixes de les que poden reclutar", i que l'economia del Kremlin es comença a esquerdar sota el pes de les sancions. Prova d'això és la pèrdua del control d'artèries logístiques rellevants, com ara l'autopista M-14, que connecta la conca Donbàs amb la península de Crimea. “Entre el 20 i el 30% de la capacitat de reestructuració de Rússia està paralitzada i l’economia russa comença a patir de veritat”, ha destacat. Per això, Albares i Sikorski han reclamat un "rearmament moral" i una integració urgent de la indústria de la defensa europea a l'estil de programes europeus i consorcis com Airbus.
Un dret a veto que "repugna"
El veritable nus gordià de la trobada, però, ha estat la governabilitat interna de la Unió Europea i l'ús del dret a veto, un mecanisme que Albares ha admès que li "repugna" quan es fa servir simplement per frenar els avenços col·lectius. El ministre espanyol ha posat com a exemples el bloqueig d'Hongria al préstec de 90.000 milions d'euros per a Ucraïna o els obstacles per a l'oficialitat del català a la UE, un objectiu que ha augurat que "és només qüestió de temps". Per evitar que un país utilitzi la unanimitat en contra dels mateixos valors fundacionals de "pau, pluralisme i tolerància", Albares ha llançat una proposta: establir "clàusules de permanència democràtica, de la mateixa manera que no permetríem a algú violar de manera massiva les regles del dèficit o les quotes de la PAC".
El bloqueig d'Hongria al préstec de 90.000 milions d'euros per a Ucraïna o els obstacles per a l'oficialitat del català a la UE són exemples de l'ús del dret a veto que "repugna" Albares
Aquesta recepta per reformar el club europeu davant futures ampliacions cap als Balcans, Moldàvia o Ucraïna, ha mostrat certs matisos entre els dos líders. Mentre Albares ha apostat per tesis federals i per una Europa "a diverses velocitats" per esquivar la paràlisi que provoca la por dels indecisos, Sikorski s'ha mostrat més escèptic a encetar el meló dels tractats, i ha recordat que un procés així "pot costar cinc anys i acabar fracassant".
El ministre polonès ha criticat que el sistema actual de doble majoria permet a potències com França i Alemanya organitzar una minoria de bloqueig de forma massa fàcil, i ha apostat per polir el mercat únic i de capitals abans de perdre el futur econòmic en mans de plataformes digitals estrangeres. Tot plegat, en un escenari on Albares ha llançat una darrera advertència interna, en què ha subratllat que l'amenaça més greu per al projecte europeu no ve de fora, sinó de les "forces d'extrema dreta" que creixen dins de cada país.
La iconografia divina de Trump
Cap a l'altre costat de l'Atlàntic, i per analitzar l'impacte de les dinàmiques electorals nord-americanes, el debat ha comptat amb les aportacions de Julissa Reynoso, exambaixadora dels EUA a Espanya i Andorra i sòcia de Winston & Strawn LLP, i Christopher Caldwell, periodista, assagista i articulista a The New York Times. Caldwell ha trencat el gel amb una afirmació clau: “A Europa tendim a pensar que els votants de Donald Trump són cecs davant la seva falsedat, però en realitat veuen exactament la mateixa persona que es veu des d'aquí".
Per la seva banda, Reynoso ha apuntat factors molt concrets que afecten directament la vida quotidiana dels ciutadans. Segons ha explicat, el desplaçament de milions de votants del partit demòcrata cap a posicions republicanes “no respon a preferències autocràtiques, sinó a l’impacte de la inflació i a la percepció d’una manca de control a la frontera en la gestió migratòria de l’administració Biden”. En aquest sentit, ha assenyalat que “ciutats com Nova York han esdevingut prohibitives” per a moltes famílies.
Caldwell: "Tendim a pensar que els votants de Trump són cecs davant la seva falsedat, però en realitat veuen exactament la mateixa persona que es veu des d'aquí"
Davant d'aquest escenari, i amb la mirada posada en les eleccions de novembre, Reynoso ha recordat una màxima de la política nord-americana: "L'economia és la reina de les eleccions". Segons l'exambaixadora, el rumb dels comicis dependrà absolutament de com senti la ciutadania mitjana la seva butxaca, un terreny on els demòcrates pateixen pel desgast dels preus i les crisis geopolítiques globals. Malgrat això, Reynoso ha llançat un bri d'optimisme de cara als canvis legislatius de mig mandat, on històricament l'oposició té avantatge, i ha pronosticat que els demòcrates mantenen opcions sòlides de recuperar el control de la Cambra de Representants, tot i "l'agressiva reconfiguració de districtes que estan duent a terme els estats de perfil republicà com Texas o Virgínia".
La irrupció de la polèmica imatge de Trump vestit de Jesucrist, generada amb intel·ligència artificial i difosa a través de la xarxa social X, no ha trigat a arribar. La fotografia, per la seva capacitat d’impactar en l’opinió pública europea, ha servit per analitzar les claus comunicatives que s’amaguen darrere d’aquesta tipologia de missatges. La moderadora de la taula i vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia, Camino Quiroga, ha identificat quatre motius principals.
El primer, l’ús de les seves plataformes digitals per esquivar els filtres dels mitjans tradicionals i connectar directament amb la seva base electoral. El segon, la voluntat de projectar el poder militar dels Estats Units com una força protectora davant qualsevol amenaça exterior. El tercer, la sacralització dels soldats morts en combat, presentats sovint com a herois que accedeixen directament al cel, un relat que connecta amb la profunda tradició religiosa d’una part de la societat nord-americana. I el quart i darrer, la construcció de la figura de Trump com un líder salvador, capaç de rescatar la nació dels seus mals i dipositari d’una missió gairebé messiànica.
Els ponents també han assenyalat que, més enllà de l’impacte visual i simbòlic d’aquestes imatges, la segona administració Trump presenta dinàmiques diferents de les del seu primer mandat. Tant els canvis en el seu estil de govern com la configuració del seu entorn polític mantenen en alerta tant els seus detractors com els seus aliats internacionals.
La finestra asiàtica i la "globalització menys u"
Una finestra cap a l'Àsia ha constatat que les estratègies de la Xina i l'Índia avancen sense necessitat d'esperar ningú, però també ho fan amb opinions dispars entre els seus representants. Mohan Kumar, director general del Motwani Jadeja Institute for American Studies de la O.P. Jindal Global University i exambaixador de l’Índia a França i Bahrain, ha advertit que vivim un interregne "precari i perillós", marcat per la manca d'harmonia entre Pequín i Washington. En aquest escenari, Nova Delhi busca primer una Àsia multipolar abans que un ordre mundial, conscient de la gran bretxa de poder que la separa de la Xina.
Aquest distanciament genera recels cap a una aliança on Rússia quedi com a soci menor de Pequín. A més, el desenvolupament indi afronta un repte climàtic: Kumar ha alertat que si l'Índia consumís el carbó i l'acer que va utilitzar la Xina per créixer, es destruiria el clima del planeta. Per això, el país rebutja el model estatal xinès i el de mercat nord-americà, i opta per una via tecnològica pròpia i una estratègia per gestionar la tensió fronterera amb la Xina.
Els aranzels dels Estats Units empenyen la Xina a estrènyer vincles amb la resta del món i creen una "globalització menys u", segons Jia Qingguo
Per la seva banda, Jia Qingguo, expert en relacions internacionals de la Universitat de Pequín i membre del màxim òrgan consultiu polític del Partit Comunista Xinès, ha llançat una advertència contundent: la política de mà dura de Washington pot acabar girant-se-li en contra. Segons l'expert, els aranzels dels Estats Units empenyen la Xina a estrènyer vincles amb la resta del món, i creen el que ha batejat com una "globalització menys u". Una fórmula en què el món continua comerciant i integrant-se, però deixant de banda el gegant nord-americà.
Més enllà del comerç, el debat s'ha endinsat en el futur geopolític del segle XXI. Davant les previsions econòmiques que apunten que la Xina i l'Índia lideraran el PIB mundial l'any 2050, Qingguo s'ha mostrat escèptic amb aquests càlculs "purament matemàtics". Segons el ponent, mirar només les xifres del creixement econòmic "és un error", ja que aquestes mètriques ometen factors decisius com la capacitat militar o la influència cultural i diplomàtica, on Occident encara manté un gran avantatge. Per equilibrar aquesta balança, Qingguo ha defensat les iniciatives del president xinès Xi Jinping per transitar cap a un model global basat en la consulta i el pacte.
Kumar també ha qualificat de "terratrèmol" que els Estats Units hagin decidit posar aranzels lliurement, trencant la norma de l'Organització Mundial del Comerç de tractar tothom per igual. A més, el debat ha criticat que les organitzacions internacionals funcionen com un "club privat" on els països bloquegen qualsevol reforma per no perdre poder. Kumar ha lamentat que l'Índia, el Japó, Alemanya o l'Àfrica sencera continuïn tancats fora del consell de seguretat de l'ONU per falta de voluntat política. Per a l'Índia, la clau és créixer: la seva economia actual de 4,5 bilions de dòlars "és massa petita per a una població de 1.500 milions de persones", i per això necessiten arribar als deu bilions per començar a tenir veu i vot al món.