A primeríssima hora, en ple batibull causat per l’arribada dels protagonistes de la Reunió del Cercle d’Economia al fotoreclam i, fins i tot, en últim moment, instants abans de la benvinguda de la presidenta Teresa Garcia-Milà, és impossible no trobar cares conegudes en un dels principals esdeveniments de l’any del teixit empresarial català. El Cercle d’Economia ha donat el tret de sortida a la 41a edició sota el lema Autonomia estratègica d'Europa: mite o realitat?, i des de les quinze hores de la tarda de dilluns, en pocs metres quadrats, s’han agrupat representants de les principals institucions, entitats i empreses del país.
Amb molt de marge s’ha deixat veure el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, així com el director general del Cercle d’Economia, Miquel Nadal. Si bé quan faltava mitja hora per la benvinguda de Garcia-Milà l’entrada del Palau de Congressos de Catalunya era relativament buida, l’ambient s’ha començat a animar amb l’arribada dels consellers Miquel Sàmper, Alícia Romero, Albert Dalmau i Jaume Duch, seguits de la presidenta del think tank català, qui instants més tard també ha rebut al president de la Generalitat, Salvador Illa.
Per part del teixit empresarial, no han trigat a deixar-se veure el director general d’Amat Immobiliaris, Guifré Homedes, el president de La Farga, Oriol Guixà, el de Foment del Treball, Josep Sànchez-Llibre o el de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu. Mentre aquests darrers desfilaven a la sala des de la qual es materialitza l’agenda d’aquesta nova Reunió, les autoritats han posat a l'entrada sota el murmuri causat per l’absència d'última hora de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, qui havia de protagonitzar la primera intervenció i diàleg amb Garcia-Milà.
El fotoreclam, que ha retingut uns minuts les principals autoritats assistents a la primera jornada de congrés, ha estat l’ocasió idònia perquè, per exemple, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, accedís discretament al Palau. D’altres, en canvi, com Francesc Fajula, qui recentment ha plegat com a conseller delegat de la Mobile World Capital Barcelona, han esperat a l’últim moment per accedir-hi, després que la multitud es dissolgués.
Productivitat, immigració i un "diagnòstic agreujat"
“El diagnòstic que vam fer fa dotze mesos a la passada Reunió s’ha agreujat; avui no ens preguntem si hem d’actuar, sinó com”, ha apuntat Garcia-Milà al començament del seu discurs de benvinguda. En clau catalana, la presidenta del Cercle d’Economia ha afirmat que l’acord pels pressupostos del 2026 es llegeixen des del think tank com “un senyal d’estabilitat”, la qual cosa “té un valor molt gran” tenint en compte els darrers anys.
Gacia-Milà: “El diagnòstic que vam fer fa dotze mesos a la passada Reunió s’ha agreujat; avui no ens preguntem si hem d’actuar, sinó com”
A més de mencionar sectors estratègics que han estat el focus de l’agenda mediàtica en les darreres setmanes, com el de la defensa, així com l’energètic, que ja fa anys que acumula deures pendents, Garcia-Milà ha destacat els “canvis profunds” que ha d’afrontar el país per assolir un model “de més valor afegit”: productivitat i immigració. Quant a la primera, la presidenta de l’organisme ha assegurat que “sense aquesta, ni milloraran els salaris, ni serem competitius a Europa”, i la seva millora anirà exclusivament acompanyada de la innovació, una major mida empresarial i “polítiques públiques ben orientades des de la base”. Respecte a la segona, Garcia-Milà ha destacat que Catalunya és un dels territoris en què més ha augmentat la immigració els darrers 25 anys, i cal també una regulació “que tingui en compte les capacitats del país”.
El discurs de la presidenta del Cercle d’Economia s’ha mantingut en una línia similar respecte al que ha vingut a continuació, el del president Illa, qui ha demanat confiança “al país, a les institucions, a les empreses i a les potencialitats que tenim com a societat”: “Mai cap projecte s’ha construït des del pessimisme, ni cap petit comerç ni cap empresa ha nascut afrontant les dificultats amb por o escepticisme”.
Catalunya, compromesa a fer realitat "la nova Europa"
La confiança i optimisme que ha demanat Illa ha estat acompanyada d’algunes de les fites responsables “d’un nou horitzó d’estabilitat”, com ara la nova proposta de finançament, que permetrà a Catalunya captar 4.700 milions d’euros, o el desbloqueig de l’ampliació del Prat. “Quan em referia a posar el país en marxa em referia exactament a això. I si ho hem assolit en dos anys, imaginin què podem fer com a país en la pròxima dècada”, ha afegit el president de la Generalitat.
Illa ha aprofitat l’ocasió per anunciar 3.300 milions d’euros d’inversió publicoprivada per accelerar les infraestructures estratègiques de Catalunya i reduir el termini d’alguns projectes d’entre 20 i 25 anys a tan sols sis. De la suma total, 1.800 milions es mobilitzaran de manera immediata, mentre els 1.500 restants es faran en un mitjà termini. “Catalunya està fent un salt en infraestructures per liderar la pròxima dècada”, ha afegit Illa.
El president de la Generalitat també ha reflexionat sobre el paper que ha de jugar Europa en un context de màxima complexitat geopolítica, i ha destacat la necessitat d’adoptar “la mateixa ambició que va haver-hi amb la Unió Econòmica Monetària”: “Els grans reptes socials requereixen un salt d’escala i un esforç sense precedents de la governança, i Catalunya està decididament compromesa a fer realitat la nova Europa. Volem tenir un paper actiu”, ha assegurat Illa, qui ha destacat el lideratge en la creació d’empreses tecnològiques, en recerca en l’àmbit de la salut, i “l’admiració i respecte” que el territori té, mitjançant el qual aspira a esdevenir, en la pròxima dècada, “un dels millors indrets d’Europa”.
Habitatge i educació, entre el llarg llistat de deures
Però és evident que els millors indrets d’Europa no tenen les mancances en habitatge que Catalunya té, i en què Garcia-Milà ha posat èmfasi. “Hi ha mesures que, encara que siguin benintencionades, van en direcció contrària”. La presidenta del think tank català ha fet referència al control de preus, “que frena l’oferta”, i ha assegurat que cal “sòl disponible i seguretat jurídica”: “Les administracions han de protegir les famílies vulnerables, però no poden traslladar aquesta responsabilitat als propietaris”, ha afegit.
Garcia-Milà: “Les administracions han de protegir les famílies vulnerables, però no poden traslladar aquesta responsabilitat als propietaris”
L’habitatge ha estat, juntament amb l’educació, algunes de les temàtiques que la presidenta del think tank ha abordat en una conversa amb Illa, en acabar tots dos discursos. El president de la Generalitat ha assegurat que l’oferta “ja s’està incrementant” i s’estan impulsant mesures per prioritzar “que la gent que treballi aquí pugui accedir a un habitatge”: “Perquè el país avanci, la societat ha de poder accedir a habitatge digne”, ha subratllat Illa. Quant a l’àmbit educatiu, Garcia-Milà ha mostrat la seva preocupació per les posicions que ha perdut el territori en els resultats acadèmics, mentre Illa ha posat en valor “la tasca dels docents i el preacord assolit, un esforç sense precedents en matèria d’educació”.