Si el conflicte no té un desenllaç ràpid, tal com va anunciar inicialment Donald Trump, l’Iran podria no estar perdent, almenys de moment, malgrat la clara superioritat militar dels Estats Units. Aleshores, la pregunta clau és: qui està guanyant i qui està perdent en aquest conflicte; no només en l'àmbit de països, sinó també en els diferents sectors econòmics.
Com està evolucionant el conflicte
El centre de gravetat del conflicte no es troba tant al camp de batalla com en el control dels fluxos econòmics globals. L’estret d’Ormuz n’és el millor exemple. Per aquesta via circula entre el 20% i el 25% del petroli mundial, segons l’Agència Internacional de l’Energia. Però no només hi passa petroli. També hi transiten grans volums de gas natural liquat, productes químics i mercaderies que connecten Àsia amb Europa. És una artèria clau del comerç mundial.
Per això, des de l’inici del conflicte, el petroli Brent ha passat d’entorns propers als 70 dòlars per barril a superar els 110 dòlars en alguns moments, amb increments superiors al 50% en els pics de tensió. La guerra econòmica no busca guanyar territori, sinó alterar preus i generar incertesa. Aquesta és la lògica de la guerra asimètrica. Allargar el conflicte i augmentar els costos de l’adversari pot ser més efectiu que una victòria militar ràpida. Tot i els atacs i les sancions, l’Iran encara manté part de la seva capacitat militar. En canvi, els Estats Units tenen limitacions. La força aèria difícilment aconsegueix objectius estructurals i una escalada terrestre implicaria costos molt elevats.
Aquest escenari també està reconfigurant els equilibris polítics. Alguns països europeus han mostrat divergències davant l’impacte econòmic del conflicte. Al mateix temps, Rússia s’ha vist indirectament beneficiada, ja que la necessitat de petroli ha suavitzat parcialment algunes restriccions a les seves exportacions. Tot i que en les darreres setmanes s’han intensificat les vies de negociació i no es pot descartar una desescalada, el risc d’un conflicte prolongat continua sent rellevant. A més, el temps pot jugar en contra de Trump. Amb les eleccions legislatives de novembre a prop, en què es renoven el Congrés i part del Senat, un conflicte llarg i sense resultats clars pot augmentar la pressió interna i limitar la capacitat d’actuació del govern, afavorint una sortida negociada. El risc és que una guerra pensada per debilitar l’Iran podria acabar reforçant-lo.
Preus energètics i impacte en l’economia real
Els efectes econòmics ja són visibles. L’augment del petroli i del gas s’està traslladant a la inflació, que pot afegir prop d’un punt percentual a les previsions tant a escala global com a Europa, on es pot situar al voltant del 3% (un 1% més del que es preveia per aquest any) segons Eurostat. Aquesta pressió condiciona els bancs centrals i el Banc Central Europeu (BCE) ja es troba davant la necessitat de controlar la inflació sense frenar excessivament el creixement.
L’encariment de l’energia també es reflecteix en el dia a dia. La benzina, el dièsel i el gas estan experimentant importants pujades. I això es trasllada al transport, als aliments i a tota la cadena de valor. Quan puja l’energia, acaben pagant empreses i famílies.
Tipus d’interès i volatilitat
A aquesta dinàmica s’hi afegeix l’impacte dels tipus d’interès. L’euríbor a un any ha passat del 2,2% al voltant del 3% en poques setmanes. Això es tradueix en quotes hipotecàries més elevades i menor renda disponible, amb un impacte directe sobre el consum. Les empreses també ho noten: el finançament s’encareix, els marges es redueixen i les tensions en les rutes comercials incrementen els costos logístics.
Altres actius també reflecteixen la incertesa. L’or, tot i ser considerat un valor refugi, ha registrat correccions rellevants en les darreres setmanes, amb caigudes del 5%-10%. Les borses mostren una elevada volatilitat, amb caigudes i pujades brusques en funció de declaracions o decisions de Trump. Aquest comportament evidencia el predomini del curtterminisme. En teoria, els inversors haurien de valorar les empreses a llarg termini, però en la pràctica sovint reaccionen a estímuls immediats.
En teoria, els inversors haurien de valorar les empreses a llarg termini, però en la pràctica sovint reaccionen a estímuls immediats
Però hi ha altres factors a considerar. Per exemple, l'impacte persistent quant a infraestructures i oferta. Cal afegir un element menys visible però molt rellevant. Tot i que es pugui avançar cap a un acord o una desescalada, una part de les infraestructures energètiques i industrials ja ha quedat malmesa. Instal·lacions petrolieres, plantes de gas o dessalinitzadores en països del Golf, així com infraestructures a l’Iran o el Líban, han patit danys significatius. La seva reconstrucció requerirà temps i inversions elevades, i això pot limitar l’oferta i mantenir pressions sobre els preus en el futur. És a dir, fins i tot amb acord, una part de l’impacte econòmic pot persistir.
D'altra banda, l’economia global entra en una fase de més incertesa, amb inflació més elevada, tipus d’interès més alts i mercats més volàtils. El Fons Monetari Internacional (FMI) ja ha advertit del risc de creixement feble amb inflació persistent. És el que es coneix com a estagflació: una combinació d’inflació elevada i creixement baix que no es veia amb aquesta intensitat des de les crisis del petroli dels anys setanta.
Països guanyadors i perdedors
- Guanyadors: països exportadors de petroli, gas i matèries primeres (els Estats Units, Noruega, Canadà, Rússia amb matisos)
- Perdedors: països importadors d’energia (Europa, el Japó, Corea del Sud, l'Índia, el sud-est asiàtic) i economies dependents del turisme, com Dubai o Egipte. Països propers a la zona del Golf que estan rebent atacs (Emirats) o Israel (Líban)
Sectors econòmics guanyadors i perdedors
- Guanyadors: productors d’energia, indústria de defensa, drons i seguretat, ciberseguretat i ciberintel·ligència, assegurances, seguretat privada i protecció d’infraestructures, energies renovables, energia nuclear, mineria i banca
- Perdedors: indústria química, siderúrgica, ceràmica i paperera, transport, aerolínies, turisme, comerç no essencial, automoció, construcció i empreses endeutades
Per tant, el conflicte redistribueix costos i oportunitats, amb impactes molt diferents segons el país, sector i el nivell d’endeutament. Un informe recent de Pimec destaca que el conflicte té un impacte directe sobre les pimes, principalment a través de l’augment de costos i la incertesa.
La conclusió és que cal adaptar-se en un entorn més incert. La resposta a la pregunta inicial no és simple. En aquest conflicte, la clau no és només militar o geopolítica, sinó també econòmica. Els desequilibris globals es traslladen ràpidament als preus, als tipus d’interès, a l’activitat econòmica i a les expectatives. El missatge és clar. La incertesa no és puntual, és estructural: energia més volàtil, tipus més alts i mercats més inestables formen part del nou entorn.
No es tracta tant de preveure el futur com d’estar preparat per adaptar-se a escenaris més incerts
Davant d’això, les empreses han de diversificar riscos, controlar costos i reforçar la seva estructura financera. Les persones, actuar amb prudència i visió a llarg termini en l’endeutament i en la gestió de l’estalvi. En aquest context, no es tracta tant de preveure el futur com d’estar preparat per adaptar-se a escenaris més incerts. En un món més volàtil, guanya qui s’adapta abans i millor.