Fa deu anys que assisteixo a l’Assemblea anual de la pime, convidat per la Comissió Europea. Un esdeveniment on representants polítics, d’organitzacions empresarials i socials, emprenedors i innovadors d’arreu d’Europa ens reunim per debatre sobre polítiques d’impuls per a les petites i mitjanes empreses del continent.
Cada any, els temes de les sessions s’actualitzen segons les preocupacions del moment: startups, scaleups, transferència de negoci (business transfer), early warning, big data, intel·ligència artificial, sostenibilitat, finançament alternatiu i un llarg etcètera.
Però a l’edició d’enguany, celebrada a Copenhaguen, ha passat una cosa que no havia vist mai. Una sessió que ha despertat molt interès sota el títol Cap a una cultura de la preparació: capacitar les pimes per resistir les crisis. És a dir, una jornada sobre com les empreses ens hem de preparar davant d’una eventual guerra o crisi extrema.
Que la Unió Europea (UE) plantegi aquest debat en un fòrum empresarial ja és, per si sol, un senyal dels temps.
Els últims anys hem patit esdeveniments com la guerra d’Ucraïna, la covid, les danes o l’apagada elèctrica que han situat el concepte del preparacionisme i de la resiliència i la gestió de crisis a l’agenda europea. També us diré, que la percepció de risc de guerra o conflicte no és el mateix als països del sud d’Europa que a països com Finlàndia, Polònia, Estònia, Suècia o Dinamarca. Allà, hi ha un estat d’opinió molt més alarmista per motius evidents de proximitat amb el conflicte rus i amb episodis com les incursions dels seus drons en espais aeris europeus.
Als països del nord d'Europa existeix un estat d’opinió molt més alarmista per motius evidents de proximitat amb el conflicte rus
I cal recordar que a causa de la interdependència de les nostres economies, una fatalitat a un país europeu pot tenir conseqüències immediates arreu del continent. A més, hi ha catàstrofes com les ambientals que no entenen de fronteres.
És en aquest context que Europa està avançant amb una estratègia de "preparedness" amb una concepció de whole-of-society (tota la societat) i de “total defense” (defensa total). Podeu consultar, per exemple, l’Estratègia de Preparació de la UE: preparació per respondre a les crisis, presentada aquest 2025 per la Comissió Europea i que beu directament de l’informe del 2024 que li van encarregar a Niinistö, l’expresident de Finlàndia, i que porta per nom Més segurs junts: enfortir la preparació i la disponibilitat civil i militar d'Europa.
Les petites i mitjanes empreses, com a columna vertebral de l’economia europea, juguen també un paper crucial en aquesta estratègia de preparació.
Entitats com la cúpula patronal de pimes europea, SME United, reclamen que les pimes juguin un rol més important en l’àmbit de la defensa
D’una banda, entitats com la cúpula patronal de pimes europea, SME United, reclamen que les pimes juguin un rol més important en l’àmbit de la defensa, tot reduint, per exemple, les dificultats que tenen per accedir a processos complexos de contractació pública, atès a la seva reduïda dimensió i a la fragmentació dels mercats de defensa.
D’altra banda, SME United demana també que es despleguin programes de millora de les capacitats de les empreses en àmbits com la ciberseguretat o l’autosuficiència energètica. A més, destaca que les pimes són actors clau per generar cadenes de subministraments resilients en el subministrament de béns i serveis crítics com els aliments, l’energia, la salut i la comunicació.
Les cadenes locals i regionals poden ser més resistents a les interrupcions globals, de forma que contribueixin a la seguretat de subministrament en situacions de crisi. Tot i això, es poden veure afectades per la dependència de matèries primeres i components que provenen de cadenes globals, el que reforça l’argument d’avançar cap a una estratègia de sobirania industrial europea i a escala regional.
Què es recomana a Europa?
Més enllà de les reclamacions polítiques que puguem fer per millorar les capacitats de les nostres empreses, hauríem de prestar més atenció sobre què podem fer nosaltres per preparar-nos per una eventual catàstrofe.
Algunes de les recomanacions obtingudes de la sessió de Copenhaguen són:
Primer de tot, les empreses han de revisar les seves pròpies cadenes de subministrament. Les pimes sovint tenen menys poder de negociació en comparació amb les empreses grans, cosa que les pot fer més vulnerables davant de xocs externs, fluctuacions de preus, etc. Per aquest motiu, es recomana a les empreses que diversifiquin i enforteixin les seves cadenes de subministrament, registrant-se, per exemple, a la Plataforma de Resiliència de la Cadena de Subministrament impulsada per l’Enterprise Europe Network (EEN).
És crucial també assegurar la resistència digital. És gairebé impossible evitar que un atac voluntari extern tombi la nostra infraestructura digital, així que ens hem de preparar, no només per evitar el dany dels atacs, sinó també amb el que es coneix com a recovery plans, és a dir, la capacitat de tornar a la normalitat. I no és el mateix tres dies que tres mesos.
En les empreses industrials, és clau també avançar cap a l’autosuficiència energètica, amb solucions d’autoconsum i emmagatzematge, principalment d’origen renovable.
A més, es recomana diversificar els canals de comunicació, invertir en formació per a les persones clau de l’empresa, contractar serveis especialitzats externs que ajudin a diagnosticar les febleses i propostes de millora, o estudiar casos d’empreses similars que hagin patit circumstàncies catastròfiques en altres països i aprendre dels seus errors i èxits.
Finalment, també enfortir les xarxes locals i les iniciatives de col·laboració publicoprivada, i aquí crec que organitzacions empresarials com Cecot (i altres) juguem un paper troncal davant d’una excepcionalitat, tal com es va demostrar durant la pandèmia de la covid.
Maria Alipatova, empresària ucraïnesa, va explicar com reconvertir el seu propi negoci per operar, ara, en un context de guerra
Sense ànim de ser alarmista, tenim evidències properes que es pot produir una situació de xoc excepcional que alteri el funcionament de la nostra normalitat. I, en boca d’un dels ponents de Copenhaguen “quan el pànic arriba, és difícil gestionar les coses racionalment. És per això que la preparació és important. Preparar-se és competitivitat”.
Com a mostra, el testimoni de la ucraïnesa Mariia Alipatova, fundadora de l’enginyeria Tova Industries i guanyadora l’any 2023 de la competició de joves emprenedors que celebrem a l’Assemblea de la pime. Alipatova, connectant-se des de Kíev, ens va explicar com va reconvertir el seu negoci per operar, ara, en un context de guerra. Estava preparada? No. I, tanmateix, la seva capacitat de resposta ha estat clau per a la supervivència de la seva empresa.
Europa ha obert el debat. La preparació ja forma part de la competitivitat del segle XXI.