“Gaudiu de l’espai, perquè ja no és una frontera, sinó part de la resposta”. Així de contundent s’ha mostrat el vicepresident primer de la Cambra de Comerç de Barcelona, Eloi Planes, a la benvinguda de la quarta edició del New Space Economy Congress, l’esdeveniment que té lloc a la Llotja de Mar de Barcelona el 3 i 4 de juliol. Una trobada que confirma la puixança que té la nova economia de l’espai, un sector impulsat per les comunicacions de baixa latència i les constel·lacions de nanosatèl·lits que amb el context geopolític actual tenen més importància que mai.
Aquesta és, almenys, la interpretació que en fa la Comissió Europea, que s’ha marcat un objectiu ben ambiciós: esdevenir el líder mundial del sector new space d’aquí al 2050. “La revolució espacial està arribant, i Europa ha d’estar al capdavant”, ha reclamat el director de la unitat d’Economia Espacial de la Comissió Europea, Giancarlo Granero. La seva és la unitat encarregada de preparar la coneguda com a Space Act, la primera llei que regularà les activitats espacials al conjunt de la Unió Europea. “Tenim ja 13 lleis nacionals que ho regulen, però els requisits difereixen entre els estats membres, cosa que afecta la competitivitat de la indústria”, ha assenyalat Granero. És per això que la normativa s’entén com un ‘mínim comú múltiple’: “Establirà un conjunt de requisits comuns que hauran d’aplicar tots els estats membres, que tindran la possibilitat d’afegir-ne d’addicionals”.
Granero (Comissió Europea): “La revolució espacial està arribant, i Europa ha d’estar al capdavant”
Aquesta nova normativa, proposada per la Comissió el passat 25 de juny, afectarà únicament els satèl·lits civils, però no els de defensa i d’ús militar. La seguretat, la resiliència i la sostenibilitat dels satèl·lits i les seves comunicacions són els tres pilars fonamentals destacats per Granero, que també ha fet menció d'una sèrie de guies mestres en què es fonamentarà el projecte. La primera d’elles és la convicció que la llei “no penalitzarà cap companyia de la UE ni crearà regles més dures que en altres llocs”, sinó simplement un context regulador comú per a tots els operadors. El projecte també té clar que el sector no està conformat exclusivament per grans empreses i agències governamentals, sinó que ha de tenir en compte els “agents més petits” a l’hora d’implementar el nou marc legislatiu. En la mateixa línia, la Comissió és conscient que les empreses necessiten temps per adaptar-se al nou context, i ja ha avançat que la Space Act no s’aplicarà fins al 2030.
Per tal d’assegurar el bon funcionament de la normativa, Brussel·les col·laborarà amb els estats membres i els principals actors de l’ecosistema, entre els quals destaca amb força l’Agència Espacial Europea (ESA), que amb un pressupost de 7,68 bilions d’euros pel 2025 representa la implementació del 60% del pressupost espacial d’Europa. No en va, l'entitat està formada per 23 estats membres, tres d’associats i un darrer en règim de cooperació (el Canadà). L'agència també ha reconegut el moment crucial pel qual passa el sector i ha iniciat l’anomenada Estratègia ESA 2040, la primera amb un caràcter a llarg termini de l'organisme. “Havíem tingut estratègies a quatre anys, projectes que s’allargaven diversos anys… Però mai una cosa així, és la primera vegada”, explica el cap d’Estratègia de l’ESA, Heriberto Saldivar, qui considera que “ens dona prou temps per mirar al futur i ser ambiciosos, però també és a prou curt termini per poder veure’n els resultats durant les nostres carreres professionals”.
Com a punt de partida, Saldivar ha reconegut que Europa “està un pas enrere” respecte a altres potències, ja que inverteix només el 0,06% del seu pressupost en programes espacials públics, quan els Estats Units hi dediquen el 0,26% i Rússia, el 0,17%. Tanmateix, també ha identificat l’actual com un moment d’oportunitats, tant per l’alentiment d’inversió dels països mencionats com per la situació geopolítica: “Europa és un dels vaixells segurs del món, molts socis volen venir per la seguretat que representa. Tots ells saben que si fan un tracte a Europa, aquest és ferm i tirarà endavant”.
Mentre la UE prepara la Space Act, l'ESA treballa en una estratègia a llarg termini basada en sostenibilitat, competitivitat, autonomia i ciència
Amb aquest context present, són cinc els objectius que subratlla l’Estratègia 2040 de l’ESA. El primer d’ells està vinculat a la protecció del planeta i del clima, en el que Saldivar ha qualificat “ja no prevenir, sinó afrontar” el canvi climàtic i la degradació dels recursos naturals. Com? A través de l’impuls d’una “economia circular i més verda a l’espai” que posicionin Europa com a líder d’aquest camp, però també a través d’una “defensa planetària” més resilient davant d’amenaces espacials, com poden ser asteroides que s’acostin molt a la terra o els efectes negatius de fenòmens com les tempestes solars. El segon objectiu busca fomentar l’exploració i descobriment, tant des d’un punt de vista purament científic, centrat en l’estudi de l’espai i del planeta, com enfocat en la millora de les capacitats d’exploració espacial del continent.
El tercer punt de la llista parla sobre autonomia i resiliència, és a dir, d’aconseguir “assegurar l’accés i la mobilitat autònoms i competitius a l’espai”, sense haver de dependre d’altres països —com succeeix actualment en diversos àmbits del sector—. L’aposta per la sobirania també remarca la inversió d’esforços en impulsar les següents generacions de connectivitat i d’observació de la Terra, així com poder predir i gestionar millor els desastres, amb una resposta “que no sigui de dies o hores, sinó de minuts”. El penúltim objectiu fa referència al creixement i la competitivitat del sector aeroespacial europeu, centrat sobretot a ampliar la capacitat industrial i en el posicionament d’Europa com un “hub comercial que pugui atreure més inversió privada”. Finalment, la darrera meta té un component més abstracte: la inspiració, tant de la cooperació dels agents de l’ecosistema, com de les vocacions de les noves generacions. “A Europa som grans, però massa humils”, ha deixat caure Saldivar.
La situació a l'estat espanyol
Espanya és un dels països europeus que, més enllà dels passos conjunts que es duguin a terme al continent, està començant a tirar endavant una normativa pròpia per regular el sector. De la seva redacció se n'encarrega l'Agència Espacial Espanyola (AEE), una entitat molt jove (es va fundar el 2023), però que ràpidament s'ha posat mans a l'obra. “Tenim tres reptes principals: definir la política espacial espanyola, dissenyar una estratègia espacial i proposar un esborrany de l’avantprojecte de llei”, ha explicat a la premsa el director de l’entitat, Juan Carlos Cortés. Sobre el darrer punt, Cortés assenyala que “ben aviat” tindran una primera versió, la qual es compartirà amb els diferents actors del sector per aconseguir que el resultat “no sigui l’estratègia de l’Agència Espacial Espanyola, sinó l’estratègia espanyola de l’espai”. El calendari que es marquen és tenir l’esborrany redactat a finals de 2025.
Des del punt de vista de Cortés, la situació actual de l’espai es troba en un àmbit “alegal”, ja que “l’últim text que té validesa global és de l’any 1967, i des d’aleshores no hi ha hagut una iniciativa comuna”. El president de l’AEE ha remarcat que l’activitat espacial sempre ha estat molt lligada a la diplomàcia, “fins i tot a la Guerra Freda”, quan “hi havia cooperació entre els Estats Units i Rússia”, i defensa que s’ha de tornar cap a aquest model.
Sigui com sigui, el que queda clar és que la situació geopolítica està plenament vinculada al creixement de la indústria de l’espai, atès que “l’activitat espacial és dual per naturalesa, i està molt orientada a la seguretat”. L’altre component de canvi ve aportat pel sorgiment del ja mencionat new space, capitanejat per les empreses emergents. “Han canviat el sector d’una manera radical, i no només això, sinó que la velocitat dels canvis és cada vegada més gran”, ha subratllat Cortés, qui considera que “l’emprenedoria és fonamental” i ha aprofitat l’ocasió per lloar l’ecosistema local: “a Espanya tenim un sector de més de 120 startups, que són extremadament competitives i que estan generant moltíssim coneixement”.
Cortés (AEE): “Les startups han canviat el sector d’una manera radical, i no només això, sinó que la velocitat dels canvis és cada vegada més gran”
De Sant Cugat a l'òrbita terrestre
Un cas ben representatiu del dinamisme de les startups de l'Estat és Aistech Space, empresa fundada a Sant Cugat del Vallès el 2015 i dedicada a l’anàlisi d’imatges tèrmiques d’alta resolució. “Som cinc companyies a escala mundial que ens dediquem a treballar la imatge tèrmica: dues són alemanyes, dues són americanes i una som nosaltres”, destaca el fundador i conseller delegat de l’empresa, Carles Franquesa.
Aistech Space, que va ser una de les participants en el primer programa de la incubadora de l’ESA a Barcelona, ha dissenyat i fabricat un telescopi multiespectral de tecnologia pròpia que fa orbitar al voltant de la Terra amb una constel·lació de satèl·lits adaptats a les necessitats del giny. Amb aquest sistema, l’empresa pot detectar els canvis de temperatura que es produeixen sobre la superfície de la Terra, majoritàriament derivats de l’activitat humana. Aquesta informació és de gran utilitat en camps com la lluita contra el canvi climàtic o la protecció del medi ambient, però també té altres aplicacions que potser no són tan evidents a primera vista: “Hem treballat en el monitoratge de la central nuclear de Zaporíjia (Ucraïna) en diferents moments de la seva activitat”. Un altre exemple és el control de zones declarades crítiques, com per exemple l’Estret de Gibraltar, el qual monitoren a càrrec de la Comissió Europea per detectar “moviments de vaixells no declarats”.
La catalana Aistech Space és una de les cinc empreses del món especialitzades en les imatges satel·litàries tèrmiques d'alta resolució
Des del punt de vista de Franquesa, la principal diferència que explica els diferents ritmes del sector a Europa i als Estats Units és el concepte cultural que es té del fracàs: “SpaceX, fins que no ha aconseguit que els Falcon 9 siguin tan fiables com són ara, n’ha fet explotar molts, però això no ha estat cap fracàs, han estat lliçons. A Europa, a vegades, tenim encara el concepte del fracàs a sobre. I això és el que ens frena a l’hora d’equiparar-nos en velocitat, en desenvolupaments i en aplicabilitat de la tecnologia que desenvolupem”. El fundador d’Aistech Space veu amb bons ulls la voluntat d’Europa d’impulsar una normativa conjunta, però alerta que només amb el continent no n’hi haurà prou: “L’espai és global i, per tant, cal un acord i una visió conjunts, no només a escala europea, sinó que impliqui tots els actors implicats en la indústria aeroespacial, perquè hem de competir tots en les mateixes condicions”.