Escolta l'article ara…
En Jordi i en Francesc sostenen un feix de fulls de tons verdosos i groguencs. Es tracta del clàssic quadern ATA, un document que permet fer exportacions temporals a països signataris del conveni ATA sense haver d’abonar taxes i aranzels per una mercaderia que surt del territori per després tornar-hi. Aquest tràmit és habitual en empreses que traslladen material per a la seva pròpia activitat, participen en fires o fan demostracions a tercers països. “El quadern identifica tot el material que viatja i permet que les duanes comprovin que el que ha sortit és exactament el mateix que torna”, descriu a VIA Empresa Jordi Fortet, membre de l'Àrea de Tramitacions de la Cambra de Comerç de Terrassa.
“Tradicionalment, aquest circuit s’ha fet en paper", detalla Fortet, mentre desplega el ventall de fulls i volants que se segellen en els diferents punts del recorregut: la sortida del territori duaner, l’entrada al país de destinació, la sortida d’aquest país i el retorn a la Unió Europea (UE)”, relata Fortet. Però aquest procediment ja ha començat a experimentar el seu propi viatge digital. “El mes de febrer van començar les sol·licituds digitals, i a partir de l’1 de juny s’ha posat en marxa la digitalització del quadern ATA, ara anomenat sistema eATA”, assevera Francesc Escalera, membre de l’equip de tramitacions de la Cambra.
L’1 de juny es va posar en marxa la digitalització del quadern ATA, ara anomenat sistema eATA
A través d’una aplicació mòbil i els ja més que coneguts codis QR, la persona que viatja pot gestionar cadascuna de les fases del quadern, des de l'entrada fins a la reimportació. A diferència d’altres documents de comerç exterior en què encara conviuen el paper i el format digital, la digitalització dels quaderns ATA és obligatòria, “sense excepcions”. Tot i això, el procés d’adaptació no ha estat homogeni a escala internacional i, segons el país de destinació, les empreses encara han de portar i registrar tant el format digital com el físic.
Entre els principals avantatges d’aquest salt, Fortet i Escalera no dubten a destacar la seguretat jurídica i l’agilització dels processos, ja que redueixen terminis, augmenten la seguretat i eviten una possible pèrdua de documents. En el cas dels certificats d'origen, per exemple, la seva digitalització incorpora una signatura digital, codi segur de verificació (CSV) i codi QR, fet que permet a una duana comprovar que el document que es presenta coincideix amb l’original registrat a la Cambra d’Espanya. “Això redueix el risc de falsificacions”, detalla Fortet.
Alhora, desapareix un dels problemes habituals del paper: la possibilitat de pèrdua. “En el cas dels quaderns ATA, quan es perdia en format físic, calia tramitar un duplicat i tornar a passar per les duanes corresponents perquè fos identificat com a tal”, recorda. “Amb el sistema digital, la informació queda registrada i es pot consultar mitjançant les verificacions corresponents”, afegeix.
Els certificats d’origen i la confusió entre origen i procedència
En el cas dels certificats d’origen, el paper i el format digital encara conviuen. Tal com explica Escalera, el canvi per a les empreses ha estat progressiu, i actualment més del 50% d’aquests certificats ja es tramiten de manera digital. “La reticència inicial és habitual, sobretot entre empreses que fa molts anys que treballen amb documentació física. Però, un cop familiaritzades amb el sistema, moltes valoren la rapidesa, el menor cost i la comoditat de poder gestionar la documentació de manera telemàtica”, explica Escalera.
Tot plegat no impedeix que el nou sistema generi consultes de naturalesa diversa. Algunes companyies necessiten saber com accedir a l’aplicació, quines dades han d’introduir o com completar una determinada fase del procediment. En aquest sentit, la cambra terrassenca facilita manuals d’ús i, quan cal, ofereix suport directe, fins i tot amb connexions per videotrucada per guiar l'empresa pas a pas. Un altre dels punts que genera dubtes és la signatura digital. “No totes les signatures tenen les mateixes característiques i, en determinats tràmits, els organismes oficials exigeixen una signatura qualificada emesa per un proveïdor autoritzat”, puntualitza Fortet.
Però la gran diferència rau, sobretot, en el temps. "Una sol·licitud digital pot estar legalitzada en menys de 30 minuts”, mentre que en el circuit físic el document pot requerir recollida presencial o enviament per missatgeria, amb terminis que es poden enfilar fins a les 24 hores. La Cambra explica que els quaderns ATA, malgrat que avui dia encara s'han de presentar a les duanes en paper físic i digital, es poden tramitar en menys de 48 hores si es demanen en la modalitat urgent.
En determinats sectors, a més, la identificació de les mercaderies requereix informació específica. És el cas dels quaderns ATA, per exemple, quan el llistat de mercaderies hi fa constar joies, quadres o altres productes de gran exclusivitat, s’acostumen a demanar fotografies, a més del llistat, el pes i el valor de cada mercaderia. Quan es tracta de centenars de referències, la preparació del quadern pot ser especialment laboriosa i generar dubtes sobre els formats d’arxiu, la càrrega de fotografies o la tipologia d'informació requerida.
Fortet: “Que una mercaderia surti físicament d’Espanya no significa necessàriament que el seu origen sigui espanyol”
La demanda d’aquests serveis ha crescut de manera notable a la Cambra. De fet, els quaderns ATA en el darrer any han augmentat aproximadament un 20% respecte de l’anterior. Entre les destinacions que concentren més sol·licituds de quaderns ATA apareixen el Regne Unit i el Marroc, així com Andorra i les Canàries. En aquest darrer arxipèlag, la necessitat del quadern està relacionada amb el fet que forma part del territori espanyol, però tenen un règim duaner diferenciat respecte de la UE. La mateixa particularitat s’aplica a Ceuta i Melilla. Les Balears, en canvi, no requereixen aquest procediment per tractar-se d'una Zona Econòmica Exclusiva.
“Un dels errors més habituals és confondre origen i procedència”, apunta Fortet. “Que una mercaderia surti físicament d’Espanya no significa necessàriament que el seu origen sigui espanyol”, afegeix, i posa un exemple: una empresa pot tenir un producte al seu magatzem i exportar-lo des d’Espanya, però si aquest producte ha estat fabricat a la Xina, l’Índia o Bangladesh, la seva procedència i el seu origen s’han de determinar, segons els acords de l'Organització Mundial del Comerç (OMC).
Aquesta distinció té conseqüències directes en matèria aranzelària. L’origen d’una mercaderia determina, entre altres qüestions, quin tractament duaner pot tenir en arribar al país de destinació. La qüestió es complica encara més quan un producte incorpora components de diferents països. “Un vehicle pot fabricar-se a Catalunya, incorporar un motor procedent d’Alemanya i components fabricats a la Xina o en altres països”, exemplifiquen. El resultat és que el producte ha de tenir un únic origen a efectes duaners, encara que la seva cadena de producció sigui internacional.
Dels certificats de lliure venda als fets a mida
Un darrer document que es demana cada vegada més a la Cambra és el certificat de lliure venda. Aquest acredita que determinats productes -aliments, begudes o productes farmacèutics- es comercialitzen de manera legal a la UE. “Hi ha molta demanda de l’Amèrica Llatina”, detalla Fortet. D'altra banda, el comerç internacional també genera situacions excepcionals que evoquen a preparar "certificats a mida”: documents que no formen part del circuit habitual, però que calen per acreditar una circumstància concreta.
Fortet posa com a exemple situacions en què fenòmens meteorològics obliguen a aturar enviaments, o la mateixa pandèmia de la covid-19, quan es van haver d’acreditar interrupcions i incidències que afectaven el moviment de mercaderies i persones. Una darrera part del servei de Tramitacions de la Cambra va lligada amb la legalització de documents davant d’ambaixades i consolats. La Cambra pot recollir la documentació de l’empresa, gestionar-ne la tramitació i presentar-la davant dels organismes corresponents. Val a dir que les relacions internacionals i les circumstàncies polítiques entre països poden incidir en els tempos dels tràmits administratius, com també passa amb determinats visats.
En definitiva, queda palesa la capacitat dels canvis tecnològics per reduir tràmits, accelerar gestions i aportar nous mecanismes de verificació, però el comerç internacional encara depèn d’una realitat complexa: cada mercat té els seus ritmes, i aquests no són iguals a tot arreu. Des de la Cambra de Terrassa donen ple suport a aquesta transformació digital que saben inevitable i per a la qual continuaran orientant el teixit empresarial de la seva demarcació.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat