Accedir a un ajut públic o aplicar una deducció fiscal acostuma a marcar la diferència entre accelerar un projecte innovador o deixar que acumuli pols en un calaix. Tanmateix, la manca de flexibilitat dels calendaris i la complexitat tècnica frenen la decisió d’acollir-s’hi d’un gran nombre d’empreses. Per tal de treure el màxim profit a la recerca i el desenvolupament, Evan Vallejo, consultor de finançament corporatiu i subvencions de la Cambra de Comerç de Terrassa, detalla el criteri de la institució per garantir un procés exitós: “No agafem una empresa si no ho veiem pas clar”, assenyala a VIA Empresa, i remarca que només s'inicia el procés quan hi ha garanties reals d'èxit, ja que “en cas de no aconseguir l'ajut o la deducció, la Cambra no cobra res”.
D’acord amb aquesta premissa i per tallar de soca-rel qualsevol risc, la degana de les cambres catalanes aposta per certificar de manera oficial cada projecte per atorgar a l’empresa la màxima seguretat jurídica i evitar futures inspeccions: “Algunes consultores del sector presenten memòries sense certificar perquè és més barat, però després no es gaudeix de la seguretat jurídica per estar tranquil”, apunta Vallejo. Més enllà de l’escut jurídic, el consultor destaca l'atractiu principal per a les empreses a l’hora de fer ús dels ajuts públics i les deduccions fiscals: “Permet recuperar una inversió econòmica per una despesa que havies de fer, o poder arribar a fer un projecte gràcies al finançament extra”.
L’R+D requereix un salt disruptiu a escala de sector, mentre que la IT fa referència a una millora de processos, eines o programari de la mateixa empresa
En aquest sentit, l’entitat terrassenca canalitza aquestes oportunitats a través d'ajuts a fons perdut o de deduccions en l'Impost de Societats. Aquesta darrera via és especialment interessant tant per a les grans empreses com per a les pimes: mentre que les grans empreses sovint troben més limitacions per accedir a determinades convocatòries d’ajuts, les pimes poden complementar les subvencions amb les deduccions fiscals o, fins i tot, beneficiar-se d’aquest incentiu quan no existeixen convocatòries d’ajuts adequades als seus projectes”.
Però capbussar-se en el terreny de les subvencions implica assumir certs peatges. “El principal desavantatge és la burocràcia. Aquests ajuts comporten una important càrrega administrativa, amb molta paperassa, documentació a preparar i requisits formals que cal complir de manera rigorosa, sempre d'acord amb el calendari oficial de cada convocatòria. Precisament per aquesta complexitat, és molt recomanable comptar amb l'acompanyament d'una entitat especialista que gestioni tot el procés i garanteixi el correcte compliment dels requisits”, adverteix Vallejo.
Un simple retard en la cadena de subministrament pot desembocar en el pitjor dels escenaris: “La màquina ha d'arribar el dia 3 de setembre i per qualsevol problema amb un proveïdor acaba arribant al desembre; potser ja quedes fora del període i hem de justificar a l’administració els motius d’aquest retard”, exemplifica. Aquest rigor s'aplica també als pagaments, ja que si una factura es paga a més de 60 dies, la llei de morositat pot deixar fora de l’ajut l’import parcial o total de l’actiu adquirit.
Per aquest motiu, l'equip de la Cambra -encapçalat per Vallejo i la seva companya, Alba Cabeza- s'involucra des del minut zero per analitzar llistat d'inversions previstes, determinar a quina convocatòria encaixen millor i comprovar si es compleixen tots els requisits. Un cop presentada la sol·licitud -que pot trigar entre cinc i sis mesos a resoldre's-, l'acompanyament s'allarga durant els dos anys que pot durar el procés complet, amb la gestió dels requeriments i l’elaboració de la memòria de justificació final per assegurar que l'empresa rep el 100% de la quantitat assignada i no ha de retornar cap import.
A l'hora de posar-s'hi, molts empresaris s'empesquen en comprendre la diferència entre Recerca i Desenvolupament (R+D) i Innovació Tecnològica (IT). Vallejo reconeix que “és difícil” d’entrada. L’R+D requereix un salt disruptiu a escala de sector: “És crear un producte completament nou o aconseguir una millora substancial del que hi ha al mercat, com ara dissenyar un nou material en el sector químic”, subratlla Vallejo. En canvi, la IT fa referència a una millora de processos, eines o programari de la mateixa empresa.
Aquest encaix determina el perfil sectorial i el tipus de benefici de cada operació. D'una banda, els sectors d'alta intensitat tecnològica com el químic, el farmacèutic, el cosmètic, el del programari o la intel·ligència artificial acostumen a canalitzar els seus projectes per la via de l'R+D o a sol·licitar bonificacions per al personal investigador. De l'altra, els sectors més tradicionals com el tèxtil, l'editorial o la indústria opten per la via de la IT, que resulta molt més fàcil d'aconseguir i de justificar, o bé per ajuts destinats a la compra de maquinària per a la millora productiva.
El retorn fiscal varia segons la categoria. La IT ofereix una deducció fixa del 12% a l'Impost de Societats, mentre que l'R+D parteix d'un 25%, que pot grimpar fins al 42% per l’excés de despesa respecte a la mitjana dels dos exercicis anteriors. La xifra pot enfilar-se fins al 59% quan es disposa de personal dedicat exclusivament -el 100% de la jornada- a activitats d'R+D. A més, si l'empresa no pot aplicar la deducció perquè no té quota suficient a l'Impost de Societats - una situació habitual en empreses amb pèrdues o en fases inicials de creixement-, aquesta es pot monetitzar. En aquest cas, l'empresa renuncia al 20% del seu import, però rep en efectiu el 80% restant per part de l'Agència Tributària, sempre que es compleixin els requisits legals.
Si l'empresa no pot aprofitar la deducció perquè no té prou quota a l'Impost de Societats, aquesta es pot monetitzar: renuncia al 20% del seu import i rep el 80% restant en liquiditat
Pel que fa al personal investigador, les empreses que disposen del segell Pime Innovadora poden gaudir, simultàniament amb les deduccions fiscals per R+D+I, de bonificacions en les cotitzacions a la Seguretat Social del 40%, que poden arribar fins al 50% si el personal investigador és menor de 30 anys (+5%) o dona (+5%). Les empreses que no disposen d'aquest segell també poden aplicar aquestes bonificacions, però en aquest cas no és possible compatibilitzar-les amb les deduccions fiscals sobre el mateix personal investigador; és a dir, els costos salarials d'un mateix treballador no es poden imputar simultàniament a tots dos incentius” explica Vallejo.
De 175.000 a més de dos milions d'euros destinats a la innovació
A l'hora de parlar d'imports, l'eina estrella continuen sent les línies CDTI. En aquestes convocatòries, les sol·licituds parteixen de 175.000 euros i poden superar el milió o els dos milions d'euros. Aquest finançament combina una part d'ajut a fons perdut -que oscil·la entre el 10% i el 33% del pressupost aprovat- amb un préstec en condicions preferents de tipus fix euribor a un any. Aquesta convocatòria destaca per estar oberta durant tot l’any.
Així mateix, comencen a emergir altres opcions atractives, però “encara poc conegudes” com els Certificats d'Estalvi Energètic (CAEs). Enfocats a la sostenibilitat, permeten monetitzar el canvi d'equips, com ara substituir una maquinària de fred antiga per una de més eficient: "Els quilowatts estalviats se certifiquen i es venen directament a grans companyies obligades per llei a reduir el seu impacte energètic per evitar multes. És una de les oportunitats més interessants actualment perquè hi ha molts diners disponibles i és un procés molt més ràpid que una subvenció tradicional”, destaca el consultor.
Les línies CDTI combinen una part d'ajut a fons perdut amb un préstec en condicions preferents de tipus fix euribor a un any
De manera més especialitzada, la Cambra també assessora en eines com el Patent Box -que permet reduir "fins a un 60% de les rendes obtingudes per l'explotació o la cessió de determinats actius intangibles derivats d'activitats d'R+D+I, com ara patents o programari avançat"- o el Tax Lease, un mecanisme de finançament que permet "canalitzar la inversió privada cap a projectes de Recerca, Desenvolupament i Innovació Tecnològica (R+D+I), generant beneficis tant per a l'empresa innovadora com per a l'inversor".
Una aliada estratègica per al teixit empresarial
Amb un acompanyament continuat i una mitjana de 30 empreses l'any -concentrades en els sectors químic, farmacèutic, industrial i tecnològic-, la Cambra de Terrassa s'ha consolidat com un soci clau per navegar amb seguretat entre les aigües de l'Administració.
En un entorn en què la capacitat de transformació determina la competitivitat futura, comptar el trampolí de la Cambra redueix les incerteses de la gestió pública. Mitjançant la rigidesa en la certificació i un seguiment integral de principi a fi, la institució facilita que les empreses converteixin la paperassa del dia a dia en una oportunitat real de creixement, estalvi fiscal i eficiència.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat