Si els impulsors de la Cambra de Comerç de Terrassa entressin avui per la seu del carrer de Blasco de Garay números 29 al 49, probablement s’aturarien en sec. No només per constatar que la institució continua viva 140 anys després -des d’aquell 1886 marcat per “la publicació del decret llei que va fer néixer les primeres cambres”, tal com recorda el seu president actual, Ramon Talamàs-, sinó perquè toparien amb un ecosistema que ha mutat profundament. A ulls de Talamàs, la fotografia és reveladora: més joventut, talent femení, perfils tecnològics i un modern edifici d’espais oberts, sense despatxos per l’estructura cameral on també s’ubiquen diverses joves empreses i un ampli espai de coworking. Tota una realitat amb vocació d'enfortir l’àgora empresarial de la demarcació cameral.
“La primera reacció seria satisfacció”, assenyala Talamàs a VIA Empresa. “Veurien activitat, i que la funció fundacional d’oferir suport al teixit econòmic i empresarial continua sent principal", apunta. "També podrien comprovar que la Cambra ha sabut actualitzar-se sense renunciar al seu pedigrí”, afegeix. I és que ser la cambra més antiga de Catalunya -i la cinquena d’Espanya- només els honora "si som capaços de continuar sent d’utilitat per a la promoció de l’activitat socioeconòmica de la demarcació i de Catalunya en general". El president evoca l’any 2010, quan la desaparició del recurs cameral permanent -també conegut com a "quota cameral"- va esborrar "de la nit al dia" el 77% dels ingressos, i destaca "que la Cambra de Terrassa i la resta de cambres hagin resistit és motiu de satisfacció i constatació que les cambres aportem quelcom a l’activitat socioeconòmica".
Ser la cambra més antiga de Catalunya -i la cinquena d’Espanya- només els honora "si som capaços de continuar sent d’utilitat per a la promoció de l’activitat socioeconòmica"
Però afegeix immediatament un matís: “Els 140 anys poden convertir-se en una crosta si no vigilem. L’autoritas que et dona la història i la trajectòria s’ha de mantenir amb una recurrent actuació. L’equip professional en coordinació amb els òrgans de govern mira d’actualitzar serveis tot escoltant les empreses i adaptant-les a tot allò que necessiten avui”, explica. A partir d'aquí, Talamàs desplega un mapa farcit de reptes a assolir. El primer: continuar aportant coneixement i ajuda a la internacionalització, un dels "aspectes clau" de les cambres "que estem actualitzant incorporant-hi també tecnologia". La 10a Jornada d’Internacionalització, celebrada el passat dijous a la seu de Grifols, n'és l'exemple més recent, pensat com un manual de bones pràctiques per a empreses cada cop més globals.
En aquest context, i 40 anys després de l’adhesió de l'estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea -el precedent de la Unió Europea (UE)-, la jornada va destil·lar un missatge contundent: pertànyer a Europa ha estat cabdal per gaudir "d’una estabilitat que hagués estat difícilment assolible autònomament i continua sent un actiu imprescindible per a les empreses", però només serà palanca de creixement si Europa és capaç "d’accelerar i actuar amb molta més ambició, amb una unitat d’acció, eliminant les encara moltes barreres internes i tot coordinant una legislació ambiciosa que defensant els valors socials assolits, tingui presents els requisits que precisa la seva competitivitat en un món global".
En paral·lel, Talamàs aprofita per encetar un altre meló: la digitalització i la intel·ligència artificial. “Aquí hi ha un repte enorme”, adverteix. “Se’n parla molt, però més que parlar, caldria actuar amb prudència i saber on posar els esforços”, sentencia. En aquest sentit, la corporació hi treballa amb una mirada global: “No tot és facturar. S'ha d'assessorar, valorar i correlacionar molts aspectes de la companyia. No pots digitalitzar una àrea si no entens el conjunt”, subratlla.
A Terrassa, aquesta embranzida ha pres forma a través del Digital Impulse Hub. L'aliança, creada el 2021 i reconeguda l’any 2023 amb el segell d’excel·lència per la Comissió Europea, certificació renovada justa fa uns mesos amb ampliació als serveis d’IA, ha permès desplegar serveis de digitalització avançada per a les empreses del territori, amb 160 projectes treballats, 40 presentats formalment per assolir finançament dels NGF, dels quals 28 ja s’han perfeccionat. En aquesta mateixa línia, Talamàs destaca com un exemple més la quarta edició del Digital Summit, amb les ponències, entre d’altres a càrrec de l’equip professional especialitzat de l’entitat, de Karina Gibert i Montse Guàrdia, en què sota el lema Qui no corre vola... amb IA, la Cambra va refermar el seu compromís amb l'avantguarda tecnològica i el seu ús ètic.
140 veus per 140 anys
Lluny dels grans actes commemoratius i per no sobrecarregar l’agenda cameral terrassenca, la corporació ha optat per materialitzar l'efemèride en un recull coral de 140 veus, entre les quals destaquen empresaris, directius, institucions i administracions que expliquen al web i des de la seva experiència, què representa avui la Cambra. “És evident que aquí hi ha una mica de trampa, perquè si et demano que opinis, difícilment em diràs que som una porqueria”, admet Talamàs amb humor. Tanmateix, defensa que “les aportacions són sinceres” i que el valor real del projecte és captar la percepció quotidiana.
D’altra banda, la Cambra ha enfortit l’àrea de sostenibilitat (ambiental i social) i ha ampliat l’oferta de formació. “També hem volgut professionalitzar la comunicació: ara es fa quasi tot internament per garantir coherència. No volem inundar, però sí insistir en el públic objectiu”, apunta Talamàs.
Els Premis Cambra, vigents des del 1977
Aquest reforç de l'estratègia comunicativa té la seva màxima expressió en la convocatòria d'una de les grans cites de la Cambra de Terrassa. Els Premis Cambra, que encaren la recta final de l’edició d’enguany i manté les quatre categories: Internacionalització, Estratègia ESG, Innovació en la Transformació Digital i Millor Iniciativa Emprenedora.
La trajectòria d'aquest esdeveniment ha estat ininterrompuda i només la pandèmia del 2020 en va forçar una pausa puntual. Per optar-hi, les empreses han de tenir la seu o desenvolupar l'activitat en algun dels dotze municipis de la demarcació -des de Terrassa, Rubí o Sant Cugat fins a Castellbisbal, Vacarisses o Gallifa-, el mapa natural d’influència de la corporació. Un cop tancat el termini de presentació de candidatures -se n’han rebut 24-, les quals ara seran valorades per un jurat presidit per la Secretaria d’Empresa i Competitivitat.
Els Premis Cambra s'articulen en quatre categories: Internacionalització, Estratègia ESG, Innovació en la Transformació Digital i Millor Iniciativa Emprenedora
L’acte, que se celebrarà el pròxim 16 de juliol al renovat Casino de Rubí, comptarà amb la participació del molt reconegut Esbart Dansaire de Rubí, en les actuacions del qual recaurà enguany l’originalitat i atractiu que sempre cerca l’entitat. També es lliurarà la distinció a la Trajectòria Empresarial, guardó atorgat directament i sense concurs pel plenari de l’entitat. L'origen d'aquests guardons es remunta al 1977. En aquell moment, la Cambra de Comerç de Terrassa ja premiava les empreses exportadores amb les Medalles al Mèrit Exportador, i donava també distincions al comerç a través de l'acte de cloenda de la tradicional Setmana del Comerç.
La llei de cambres, en "tràmit parlamentari"
El president estima celebrar també aquest aniversari amb l’aprovació de la llei de cambres catalana, l'assignatura pendent pel conjunt cameral des de fa, opina, massa anys; un text que, després d'anys d'estires i arronses, s'ha consensuat finalment a tres bandes entre les tretze cambres catalanes, l’òrgan tutelar i corporacions, els principals agents socials i les patronals. Durant la presentació de la memòria d'activitat del 2025, Talamàs es va mostrar confiat que la norma pugui quedar aprovada abans de l’estiu. Confiança que manté, puix la tramitació.
Ara, aquesta encara les seves últimes fases de tramitació parlamentàries de tramitació. “Definir el marc d’actuació i el finançament de les activitats públiques és del tot necessari”, insisteix Talamàs, i posa com a exemple l’activitat de la Comissió d’Indústria del Consell General de Cambres de Catalunya (CGCC), liderada precisament des de Terrassa, com una de les moltes àrees que "requereixen aquest suport econòmic regulat" per poder continuar amb el recurrent impuls a l’activitat industrial que gestiona aquesta comissió, molt activa, com assenyala Talamàs, en aportacions als dos darrers Pactes Nacionals per a la Indústria.
Preguntat per l’empremta o llegat que li agradaria deixar com a president quan l’any 2027 culmini el seu segon i darrer mandat, Talamàs defuig l’epopeia i conclou: “Haver estat una baula més de la cadena”.