La platja de Montgat només té socorristes tots els dies de la setmana els mesos de juliol i agost. El juny i el setembre, el servei de vigilància és el cap de setmana. A la Costa Brava, les de Cadaqués i Portbou no tenen salvavides. I tot això perquè no existeix a Catalunya cap normativa que reguli quants socorristes n'hi ha d’haver per quilòmetre de platja, quan comença la temporada o l’horari del servei, com sí la tenen les Canàries i les Balears. A més, els treballadors tenen unes condicions laborals precàries que fan que ningú vulgui treballar de salvavides i no depenen de la Conselleria d'Interior, com els bombers per exemple. Una situació que denuncia la UGT de Catalunya i la plataforma SOS Socorristes: "El sector del socorrisme està amb l’aigua al coll”.
Actualment el servei de salvament i socorrisme de les costes catalanes es regula per una llei estatal del 1972 que no s’ha actualitzat en aquests gairebé 50 anys i que només diu que “els municipis faran tot el possible per tenir vigilades les seves platges”, destaca el gerent de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme, Francesc Guerrero. La competència per establir els dies de servei a l’any, el nombre de socorristes i els mitjans tècnics és dels ajuntaments, i el determinen a través de la contractació pública.
Parra: "Com que no hi ha un marc legal, no sabem quants socorristes necessitaria cada platja"
El delegat del sector de socorrisme de la FeSMC-UGT de Catalunya, Carlos Parra, posa com a exemple que en una platja de cinc quilòmetres -no vol dir noms-, un municipi disposa de 25 socorristes i un altre en posa només 13. “Amb això ja sabem que en una en falten la meitat. Però és que també pot ser que la que en té 25 en necessiti 30”, afegeix Parra. I és que “com que no hi ha un marc legal, no sabem per normativa quants salvavides necessitaria cada platja en funció de les seves característiques”.
Actualment hi ha al voltant de 1.200 socorristes de platges a Catalunya però, segons la UGT, n’hi hauria d’haver 300 més per garantir la màxima seguretat a la costa. Així mateix, el sindicat xifra en 228 d'un total de 354 les costes del Principat amb salvavides, mentre que segons el projecte Salvacat, amb dades de les licitacions públiques dels ajuntaments, hi ha 206 platges vigilades i 146 en les quals està permès el bany però no hi ha servei de socorrisme.
La precarietat fa que ningú vulgui treballar de socorrista
El sindicat culpa la manca de socorristes a la Llei 7/2015, que obliga els treballadors a posseir un certificat de professionalitat o a un cicle formatiu de grau mitjà, a més d’estar inscrits en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC). En canvi, Guerrero afirma que “persones formades n’hi ha prou, però que vulguin treballar de salvavides és un altre tema”. I és que les males condicions laborals i el fet que “el sector no estigui reconegut ni valorat”, fa que a la gent no li interessi aquesta feina.
Avui en dia, el sou mitjà d’un socorrista és de 900 euros al mes per 40 hores de treball setmanal. La majoria de plecs de licitació no recullen el conveni col·lectiu sectorial, sinó que es calcula el preu del contracte amb l’Estatut dels Treballadors i el Salari Mínim Interprofessional. La diferència salarial entre no aplicar el conveni sectorial i aplicar el conveni col·lectiu català és d'un 32,6% més en les retribucions dels empleats.
Des de la UGT reivindiquen que la falta de recursos econòmics destinats pels ajuntaments al servei de socorrisme en platges provoca la precarització de les condicions laborals dels treballadors. En aquest sentit, a Viladecans el sindicat va presentar un recurs per tal que els socorristes rebin el salari estipulat en el conveni col·lectiu català, que ronda els 1.200 euros bruts al mes a partir d'enguany. Ara bé, com el pressupost de l’ajuntament no era suficient per assolir aquest increment de salari, es va acabar reduint el personal.
Ros: "Volem que el servei de salvament i socorrisme depengui de la Conselleria d'Interior"
“Volem que el servei de salvament i socorrisme a Catalunya depengui de la Conselleria d’Interior i no de l’àmbit d’esports”, assenyala el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros. O, almenys, demanen la introducció de les particularitats del socorrisme en platges en el conveni col·lectiu de les empreses privades que gestionen equipaments i serveis públics. “La feina de socorrista té unes condicions laborals dures: estàs al sol els mesos de màxima calor i és una feina de risc. Normal que faltin salvavides si no s’arriba als 1.000 euros al mes i sense unes condicions laborals dignes”, afegeix Ros.
En aquest sentit, la UGT demana que els plecs municipals per licitar el servei de socorrisme siguin per a quatre mesos, com a mínim. A més, reclamen l'obligatorietat d'incloure als plecs l'aplicació del conveni col·lectiu de les empreses privades que gestionen equipaments i serveis públics. “Moltes vegades es culpa a les empreses per una mala gestió i males condicions laborals, però si hi hagués una normativa, això no passaria”, afirma el també delegat del sector de socorrisme de la FeSMC-UGT de Catalunya, Nicolás Migueiz. En aquests moments, Proactiva, l'empresa del fundador de la ONG Proactiva Open Arms, Òscar Camps, gestiona el servei de salvament i socorrisme a les platges d'El Prat, Castelldefels o Sitges, mentre que a Barcelona la concessió està en mans d’Eulen –la mateixa empresa que controlava la seguretat de l’Aeroport de Barcelona fa un parell d’anys-.
Seguir l’exemple de Canàries i Balears
Catalunya no compta amb una llei al Parlament que reguli les mesures de seguretat i salvament aquàtic a les platges. L'única normativa vigent és una llei estatal del 1972. “El que demanem és seguir l’exemple d’altres comunitats autònomes més avançades que nosaltres en aquest àmbit, com són les Illes Canàries i les Illes Balears”, explica Migueiz. En aquest sentit, les Canàries compten amb un decret de l’any passat i les Balears amb un primer decret del 2005 i una modificació posterior el 2015.
Migueiz: "Demanem seguir l'exemple d'altres comunitats autònomes més avançades que nosaltres, com Canàries i Balears"
A les Illes Canàries, el decret llei estableix les diferents figures professionals del sector del socorrisme, com el comandament de platja i els socorristes, i els horaris de prestació del servei de salvament i socorrisme. A més, compta amb una classificació de les costes i criteris per determinar el grau de protecció de les zones de bany en funció de l’afluència de persones i el risc intrínsec de les platges.
Per la seva banda, a les Balears la normativa estableix que en les costes vigilades l’equip humà de salvament ha d’estar integrat com a mínim per un supervisor de platja i per un socorrista d’activitats aquàtiques en espais naturals. També determina els horaris de servei mínim de vigilància en funció de les particularitats de l’entorn, les condicions climatològiques i la temporada de l’any natural amb l’afectació turística. Així com l’equipament material necessari a cada platja en funció del seu risc.
Des de la plataforma SOS Socorristes assenyalen que "no hauria de ser tan difícil d'aconseguir si altres comunitats autònomes tenen una regulació pròpia en matèria de salvament i socorrisme a les platges". Però, de moment, la situació a Catalunya segueix igual des de fa anys i, mentrestant, les platges cada cop disposen de menys salvavides i el sector es va ofegant a poc a poc.