Dins de l'Estat espanyol, la logística té velocitats molt diferents. Cada comunitat autònoma afronta uns reptes molt concrets respecte al sector, en funció de la maduresa de la seva activitat logística, els sectors als quals se l'ha vinculat històricament, les seves infraestructures, la disponibilitat de superfície immologística, el recorregut de les estratègies governamentals... I és per això que en el segon dia del Saló Internacional de Logística, s'han escoltat reptes i solucions d'allò més variades. Han sigut consellers de Catalunya, Aragó, Extremadura i Andalusia, juntament amb el secretari general d'Indústria, Comerç i Turisme del Govern espanyol, Raül Blanco, els qui han compartit amb els assistents del SIL les seves estratègies regionals per impulsar aquest sector. El nord de la brúixola, però, l'han marcat clarament els fons europeus Next Generation.
Les oportunitats de les comunitats amb els fons Next Generation. Així s'ha titulat la taula dels consellers que ha estat presentada per Pere Navarro, qui -per sorpresa dels assistents- ha comunicat amb cert to d’humor que acabava de donar positiu en covid-19 i havia de deixar l’acte. “Mai abans ser positiu havia sigut tan negatiu", afirmava pocs minuts abans de marxar. De totes maneres, Navarro ha exposat amb orgull que “en el SIL del retrobament”, han comptat amb més assistents que mai i ha volgut reivindicar el saló com l'espai idoni on “crear oportunitats i col·laboracions entre empreses i també publicoprivades”.
La dels consellers ha estat una taula plural. Per una banda, Marifran Carazo, consellera de Foment, Infraestructures i Ordenació del Territori d'Andalusia, ha parlat de la importància dels ports a la seva comunitat autònoma compartint el que ha estat la seva estratègia logística dels últims anys: "impulsar, i en alguns casos rescatar, fins a set projectes portuaris" com el d'Algesires, Almeria, Cadí, Motril, Sevilla, Huelva i Màlaga.
Molt diferent és el cas, òbviament, d'Extremadura, ciutat convidada especial al SIL 2022. La comunitat extremenya, que té una ubicació estratègica amb les relacions logístiques entre Espanya i Portugal -i, per tant, també amb Europa- està seguint una sèrie d'estratègies orientades especialment a fomentar l'activitat del teixit empresarial: tenir infraestructures ferroviàries d'alta velocitat, ampliar les comunicacions, facilitar la tramitació administrativa, impulsar la inversió R+D+I, oferir formació a la carta... Un exemple d'aquesta filosofia és la llei Lotus, aprovada a Extremadura el 2018: "Abans tot allò que no estava autoritzat, estava directament prohibit. Ara allò que no està prohibit, té una via. I això ha permès, per exemple, unir el desenvolupament industrial amb plantes energètiques que minimitzin el cost de producció", ha afirmat Rafael España, conseller d'Economia, Ciència i Agenda digital d'Extremadura.
L'estratègia d'Aragó ha estat molt diferent. En el 2016 van crear la societat pública Aragón Plataforma Logística amb l'objectiu de coordinar actius i plataformes logístiques -que fins llavors havien estat desaprofitades- sota un mateix paraigües.
Aragó no té una connexió directa amb el mar, té un límit geogràfic amb el Pirineu i força dispersió entre les seves tres províncies, però Marta Gastón, consellera d'Economia, Planificació i Ocupació del Govern d'Aragó creu justament que aquesta estructura "acaba sent una oportunitat i s'ha de saber vendre". També apunta que s'ha de tractar la logística des d'una perspectiva holística, com un sector estratègic per atreure inversió d'altres sectors com, si escau, l'agroalimentació, l'automoció i el farmacèutic. "La logística està per connectar territoris, actors i comunitats autònomes", afirma.
Font: "El sòl pròxim a la ciutat o al Port de Barcelona ja ens el vam acabar la dècada anterior"
I Catalunya està en un altre escenari. La logística esdevé un dels principals sectors de l'economia catalana, que va de bracet històricament de la indústria. El problema, de fet, és la manca de recursos per continuar creixent al ritme que el sector i l'economia permetrien. El recurs que falta és bàsicament sòl industrial. "El sòl pròxim a la ciutat o al Port de Barcelona ja ens el vam acabar la dècada anterior", admet Ricard Font, secretari general de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya. Font ha explicat que una de les principals actuacions de la Generalitat envers la manca de sòl disponible és el desenvolupament de nou sòl que, a més, respongui a les necessitats més actuals del sector envers "la lluita contra el canvi climàtic, el tecnològic i el canvi d'escala, que abans era global però que ara va cada vegada més cap a la logística de km 0". Font també ha apuntat a la logística vertical com una via per donar més espai al sector.
Un ferrocarril de PERTEs?
La visió de Gastón sobre la logística, com a impuls d'altres sectors, té molt a veure amb la perspectiva dels consellers respecte als PERTE. Específicament no hi ha cap que sigui exclusivament de logística, però si hi ha d'àmbits molt propers que la poden beneficiar. Blanco ha destacat que “la indústria i la logística estan cada vegada més connectades. Nosaltres contribuïm a aquests sectors impulsant la digitalització amb iniciatives com el PERTE del vehicle elèctric, sector en el qual busquem tenir tota la cadena de valor a Espanya, igual que ho tenim en el cas dels vehicles de combustió. Així mateix, també comptem amb PERTE en els sectors aeronàutic, ferroviari i naval”.
Les autopistes ferroviàries i els ferrocarrils també han ocupat una gran part de la taula. Tots han destacat que la ferroviaria és una infraestructura transcendental no només per estar connectats dins d'Espanya sinó també amb Europa i la resta del món. El ferrocarril és també un element fonamental perquè ajuda a reduir emissions de CO2 i, per tant, s'alinea amb un objectiu comú d'entre totes les comunitats d'Espanya i també d'Europa: la cura del medi ambient i la transició energètica.