Si bé estem més acostumats a sentir parlar del dèficit fiscal que pateix Catalunya amb l'Estat (que segons la Generalitat és de 21.982 milions d'euros, el 8% del PIB català), també hi ha un altre dèficit de gran rellevància -i xifres milionàries- que minva "la competitivitat, la capacitat econòmica i el benestar de la ciutadania" de Catalunya: el dèficit d'infraestructures. Concretament, i segons dades presentades aquest dimarts per Foment del Treball, Catalunya pateix un dèficit d'inversions en infraestructures de 42.500 milions d'euros, acumulat des del 2009. Els responsables? Les tres Administracions -l'estatal, l'autonòmica i les locals-, però especialment les dues primeres. La solució? "Un gran pacte català d'infraestructures que resolgui d'una vegada per totes aquests problemes d'inversions", ha denunciat el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre.
La denúncia l'ha fet amb certa molèstia, o fins i tot desil·lusió: són molts anys els que Foment i moltes altres entitats empresarials acumulen denunciant aquesta manca d'inversió, que s'incrementa any rere any. Sánchez Llibre ha catalogat la situació "d'escandalosa" i de "presa de pèl" i considera, amb les dades de l'estudi El dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2023 a la mà, que l'única manera de revertir-ho és invertir, de manera recurrent, una xifra equivalent al 2,2% del PIB català; si comptabilitzem les xifres del 2023, serien 6.400 milions d'euros. De fet, a Espanya la inversió pública va representar el 2,97% del PIB i en el conjunt de la UE va ser del 3,5%.
Per aconseguir-ho, ha reclamat, "apel·lo a la responsabilitat de les administracions públiques"; "que totes les posicions polítiques s'hi posin d'acord"; "ha de ser un pacte de país". El document l'ha presentat Sánchez Llibre, acompanyat de la presidenta de la Comissió d’Infraestructures de la patronal, Anna Cornadó; el president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Lluis Moreno; i el director d'Estudis i Economia de Foment, Salvador Guillermo.
Per revertir la situació, Foment reclama invertir, de manera recurrent, una xifra equivalent al 2,2% del PIB català
Aquestes darreres declaracions, de fet, recorden al comunicat que aquest dilluns va enviar la patronal catalana juntament amb una vintena d'entitats empresarials de Catalunya, les més rellevants, demanant una reforma ambiciosa del sistema de finançament territorial que tingui en compte els principis de transparència, equitat i eficiència. Les institucions signatàries del comunicat (entre les quals s'hi troben les 13 Cambres de Comerç de Catalunya, Foment del Treball, Pimec, FemCAT, el Col·legi d'Economistes, Barcelona Global, el Racc i el Cercle d'Economia) denunciaven que l’actual sistema de finançament autonòmic frena el progrés econòmic de moltes comunitats autònomes com Catalunya, fet pel qual proposen corregir la situació a través d’un nou model de finançament, que requerirà consens polític. La melodia és pràcticament la mateixa: l'economia demana consensos polítics, grans pactes de país i canvis de models de finançament.
Abans de marcar els cinc blocs clau d'actuació en les infraestructures de Catalunya, Foment ha analitzat algunes de les infraestructures bàsiques de Catalunya comparant-les amb 14 regions europees heterogènies amb les quals poden haver-hi similituds territorials, "malgrat que algunes tinguin major o menor població, major o menor territori, o major o menor PIB", ha advertit Lluis Moreno. En aquesta comparativa de les infraestructures de transport entre Catalunya i regions europees similars, Foment ha comprovat que a Catalunya hi manquen infraestructures de transport i que estem lluny dels estàndards europeus.
Així ho mostra el gràfic: disposem d’un menor nombre de kilòmetres de carreteres i de ferrocarril en comparativa amb altres regions similars. A més, el volum del transport de mercaderies, tant aeroportuàries com portuàries, se situa per sota que d’altres regions europees amb relació a la nostra superfície, PIB i població. Només tenim dos indicadors per sobre de la mitjana: els passatgers dels aeroports i les víctimes d'accidents de trànsit. Ara bé, sobre el primer, Moreno ha advertit, "si no es fan prou inversions per millorar el tràfic aeroportuari tornarem a crear un altre Rodalies en l’àmbit aeroportuari", una infraestructura amb poca competitivitat per assolir el nombre de passatgers que la utilitzen. Sobre les víctimes de trànsit, la pauta, segons el president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), és "aconseguir que les nostres carreteres siguin més segures". Com? "Mantenint el pla 2+1 de la Generalitat", que està donant bons resultats, ha assegurat Moreno.
Amb les necessitats detectades, torna a ressaltar la xifra: aconseguir una licitació d'obres del 2,2% del PIB català "de manera sostinguda i recurrent, per a totes les infraestructures que al llarg del temps siguin fonamentals per a Catalunya". Aquesta licitació, de fet, acumula 14 anys per sota del 2,2%. El 2023, va ser de l’1'1% del PIB.
Foment es posa ferm: els cinc blocs clau d'actuació
Per a Foment del Treball, aquesta manca d'inversions està suposant una "clara pèrdua d'oportunitats i de qualitat de vida" i, fins i tot, de generació de riquesa i de llocs de treball. Segons Foment, la inversió pública "actua com a catalitzador de la inversió privada" i ambdues són "generadores de llocs de treball i riquesa". On posar el focus? En la millora de la mobilitat per ferrocarril, de la seguretat viària i de la interconnexió entre territoris, de la connectivitat intercontinental, del transport ferroviari de mercaderies i en l'autoabastament hídric per lluitar contra la sequera. I per cadascun d'aquests cinc pactes de país, la patronal tenia preparat un ventall d'actuacions prioritàries.
Foment lamenta que la manca d'inversions suposa una "clara pèrdua d'oportunitats i de qualitat de vida"
Millora de la mobilitat per ferrocarril: acomplir el pla de rodalies de Catalunya 2020-2030; ampliar les línies L1, L2, L3 i L4; ampliar el tramvia al Camp de Tarragona, connectar Tram-Besòs amb Tram Llobregat a Barcelona, prolongar el Tram Llobregat fins a Esplugues i planificar el Tram-Costa Brava; licitar els dos intercanviadors ADIF-FGC a Sant Cugat, descongestionar Sant Cugat amb les línies S1 i S2 (pel nou túnel per Collserola), i executar els aparcaments en origen a totes les estacions metropolitanes, dels quals només s'han executat 4 dels 41 planificats.
Millora de la seguretat viària i de la interconnexió entre territoris: executar el pla de carreteres de millora de la seguretat viària (2+1) planificada; desdoblar la C-55 de Castellvell i el Vilar fins a Manresa, la C-13 de Lleida a Balaguer i de la C-53 de Vilagrassa a Balaguer; licitar l’encomana de gestió de l’N-260, la Pacificació de l’N-II al Maresme i els 17 ramals d’enllaç a l’AP7; ampliar de 3 i 4 carrils l’AP7, executar integralment la B-40; planificar el desdoblament de la C-12 des de Sant Carles de la Ràpita fins a Lleida, la N-230 des d’Almenar (A-14) fins al Túnel de Vielha, la C-14 entre Montblanc i Andorra, i l’N-260 entre Ripoll i Alp (túnel de Toses); i planificar una Via ràpida de la L512 i C1412b entre Artesa de Segre i Tremp.
Millora de la connectivitat intercontinental: ampliar l’Aeroport de Barcelona amb l’allargament de la pista 06L24R, construir la terminal satèl·lit i les connexions subterrànies amb les altres terminals, i amb la construcció de la ciutat aeroportuària; connectar en Alta Velocitat els aeroports de Girona i Reus amb Barcelona, així com la connexió de la Terminal 2 de l’aeroport de Barcelona-el Prat amb la xarxa d’Alta Velocitat tant cap a Madrid com cap a França.
Millora en el transport ferroviari de mercaderies: completar l’execució del corredor del Mediterrani al seu pas per Catalunya parant especial atenció a la solució del tram Vila-seca-Martorell-Mollet, convertir en ample europeu la línia Port Bou-Figueres, executar les estacions intermodals de Lleida i de l’Aldea, i planificar una nova línia transversal ferroviària.
Autoabastament hídric i lluita contra la sequera: establir una connexió d’emergència entre Tarragona i Olèrdola, ampliar la dessaladora del Tordera, ampliar les potabilitzadores del Besòs i del Llobregat, planificar un projecte d’aigua regenerada al Besòs i ampliar la del Llobregat, i altres actuacions en aqüífers i plantes de tractament.
En aquest llistat d'actuacions, que s'inicien primerament quan es determinen en uns pressupostos, Moreno adverteix sobre el risc de contentar-se abans d'hora: "Va haver-hi una obra, la de La Sagrera, que va arribar a aparèixer a 12 pressupostos diferents i, per cert, encara no està acabada". Per això, tots insisteixen: "cal un pacte de país, independentment del partit polític que governi".