• Economia
  • La força mundial de les Cambres de Comerç (3/3)

La força mundial de les Cambres de Comerç (3/3)

Una aposta pel multilateralisme en un món en el qual Europa, sense donar lliçons, ha d’aportar la seva experiència, per evitar nous divorcis interns

Banderes de la Unió Europea al Parlament de Brussel·les | iStock
Banderes de la Unió Europea al Parlament de Brussel·les | iStock
Barcelona
05 de Juliol de 2023

En aquest tercer dels articles sobre les principals conclusions del Congrés Mundial de Cambres celebrat a Ginebra la setmana de Sant Joan i al qual vaig tenir el plaer d’assistir, m'agradaria destacar la importància mundial del factor humà en les empreses i organitzacions. Així ho vam veure plasmat en diferents ponències que van posar en relleu assenyalant que, sortosament, avui en dia el pes de la decisió d’una vinculació professional recau principalment en la valoració dels candidats/tes sobre les pràctiques reals i valors de l’empresa, àdhuc per sobre, tot i la seva importància, d’aspectes pecuniaris en els quals s’inclouen també les facilitats de combinar la vida familiar amb la professional. Aquesta realitat, lògicament està present a les nostres contrades, tal com a la Cambra de Terrassa hem constatat en l’increment d’un 26% de la plantilla durant la present legislatura, actualment de trenta-sis persones, tres quartes parts del gènere femení, i que mirem recurrentment de consolidar gràcies a una total explicitació dels valors i objectius que treballats en l’àmbit del Comitè Executiu i aprovats pel Plenari. Aquests parteixen d’una constant interacció amb l’assenyalat equip professional, principal actiu de l’entitat, cercant potenciar la seva professionalitat, objectiu que a la vegada ens possibilita no solament oferir al millor servei al teixit empresarial sinó també saber captar les seves necessitats de cara a adequar els nostres serveis.

 

Així fruit d’aquesta capacitat i amb una necessària col·laboració amb professionals d’altres cambres catalanes, el nostre equip professional ha desenvolupat l’actualització necessària dels serveis camerals en la incentivació de la internacionalització de les companyies, també les pimes, tot fent valdre, com àmpliament s’ha destacat en aquest congrés, l’experiència i relacions camerals entre les més de 13.000 cambres de comerç del món. Per la seva millor perfecció requerim optimitzar les recurrents relacions amb Acció tot potenciant la complementarietat i evitant duplicitats ineficients que, com en molts altres camps, el nostre país no es pot permetre i d’aquí la recurrent mà estesa del teixit cameral vers tots tipus d’administracions i altres entitats per una col·laboració eficient.      

Els actuals resultats demostren les dificultats amb les quals s’enfronta la part separada en un món cada vegada més global

Per concloure les interessants sessions de treball va intervenir l’exministre en diversos governs francesos i que també va liderar, representant a la Unió Europea, les negociacions del Brexit amb el Regne Unit. De les seves paraules destacar la seva aposta també pel multilateralisme en un món en el qual Europa, sense donar lliçons, ha d’aportar la seva experiència, per evitar nous divorcis interns que en el cas del Brexit va tenir, al seu entendre, una base d’emprenyament social que cal valorar puix està globalment present. Aquest experimentat polític va assenyalar que els actuals resultats demostren les dificultats amb les quals s’enfronta la part separada en un món cada vegada més global. Així pel que fa al PIB, mentre que en l’any 2016 quatre països de la Unió Europea, el Regne Unit entre ells, estaven entre els 8 primers del món, les projeccions pel 2050 són que només Alemanya hi continuarà pertanyent, però en un setè lloc. Si es valora pel conjunt de l’Europa dels 27, l’any 2016 ocupàvem la segona posició i segons les projeccions, passarem al tercer lloc l’any 2030 i a un quart lloc l’any 2050, àmpliament superats per la Xina, els Estats Units, i l’Índia i, per tant, cal enfortir la unitat europea, que no vol dir uniformitat.

 

Lligat amb aquesta faceta geogràfica cal destacar que tot i celebrar-se a Suïssa, els europeus érem els assistents menys nombrosos, àmpliament superats per asiàtics i també africans, continents on les cambres estan jugant un paper actiu en el seu desenvolupament, teixint una forta societat civil, empoderant noves iniciatives empresarials per superar, en molts llocs, inestables governs i fomentant el multilateralisme, que com vaig escriure en el primer dels articles i com a lema del Congrés, és la base per ajudar des de la iniciativa privada i amb les cambres com un dels principals actors per construir la pau i la prosperitat mundial, en el marc d’una societat diversa, en la qual el diàleg és imprescindible i on tots els països tenen molt per aportar en benefici propi i del conjunt. Per tot plegat i com va concloure la presidenta del Cambra Internacional de Comerç, la Sra. Maria Fernanda Garza, és necessari tenir una passió clara pel que fem amb una missió definida i explicita per tot l’equip i que pel que fa a la Cambra de Terrassa, que tinc l’honor de presidir, no és cap altre que fomentar la competitivitat i el desenvolupament socioeconòmic de la demarcació i de Catalunya en general, propiciant una necessària col·laboració entre els diferents actors, que eviti duplicitats, tot cercant un equilibri econòmic que asseguri la nostra continuïtat tot aportant valor a través de la nostra capacitat d’establir relacions, projectant la Cambra com una entitat oberta i referent en l’impuls i suport permanent a la iniciativa empresarial i a l’actitud emprenedora. Per un millor acompliment també la Llei de Cambres Catalanes és imprescindible.