Formació digital, el pilar de l'economia espanyola

Un debat que posa en el punt de mira les competències digitals de la població

Carme Artigas, secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial | Cedida Carme Artigas, secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial | Cedida

La Reunió anual del Cercle d’Economia acull moltes qüestions envers la nova era que està per arribar, sobretot en l’àmbit econòmic. De fet, Els reptes de l’economia espanyola ha estat un títol molt persistent durant els tres dies de conferències, a causa de la necessitat imminent de trobar respostes per a tots aquells següents passos que hem de fer per sortir exitosos de la transició. “La productivitat és la clau perquè qualsevol sistema econòmic funcioni”, explica José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank. 

I és que els directius s’han empatxat de fer un recull de totes aquelles pautes, necessitats i carències que té el sistema econòmic espanyol i quina hauria de ser la solució. Capital humà, digitalització, internacionalització i emprenedoria són les claus del debat Els reptes de l’economia III, moderat per Núria Mas, membre de la junta directiva del Cercle d’Economia. Unes claus que obren la porta a la productivitat, que tal com afegia Goirigolzarri “és el repte més gran de la societat actualment”. Així doncs, ens trobem davant d’un passatge incert, on la gran majoria dels joves estan a l’atur i el 43% de la població espanyola és analfabeta digital: “Necessitem formar a la població amb competències digitals”, recorda Carme Artigas, secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. Ella mateixa afirma que si no hi ha un canvi en la formació de les noves generacions, hi haurà falta de talent per a les noves professions.

Artigas: “Espanya és un dels països que més invertirà en digitalització d’Europa”

Un altre dels grans temes ha estat la globalització i internacionalització, agafant la comparativa d’altres models econòmics europeus. D’aquesta manera, José Luis Bonet, president de la Cambra de Comerç d’Espanya, recalca que la col·laboració publicoprivada davant els reptes europeus que impliquen els fons Next Generation eren “un pilar per a la reconstrucció de l’economia”. Un argument en el qual se suma Artigas afegint que “Espanya és un dels països que més invertirà en digitalització d’Europa” i per tant, milloraria el seu posicionament. Tot i això, Bonet recorda que la raó per la qual Espanya inverteix més que altres països europeus és perquè “encara ens queda molt camí per recórrer”.

Seguint aquesta línia, la digitalització i la internacionalització de les empreses, però també de la societat espanyola, podria suposar la millora de la productivitat, no només per retornar a les xifres d’abans de la pandèmia, sinó per aconseguir millorar l’estabilitat econòmica: “Actualment Espanya té una contribució digital en el PIB del 19%. L’objectiu pel 2025 és que pugi fins al 40%”, diu la secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. Un pla que pot semblar ambiciós, però que a causa de la pandèmia han sortit a la llum problemes que no semblaven importants en l’era precovid: “El 83% de les empreses espanyoles afirma que no s’havien plantejat la digitalització com a prioritat abans de la pandèmia”, explica Artigas.

Formació i les empreses

La Formació Professional i l’educació superior són dos conceptes que també es plantegen com a pilars fonamentals d’aquesta recuperació econòmica. “Tenim la joventut més preparada de la història espanyola i tot i això, la taxa d’atur juvenil és del 40%”, afirma Goirigolzarri. Per tant, els ponents es posen d’acord en afirmar que és necessari formar a les noves generacions en aquestes noves professions relacionades amb la digitalització i la tecnologia: “Des del Govern espanyol hem creat tres nous cicles formatius: un d’Intel·ligència Artificial, un de bigdata i un de ciberseguretat”, afirma Artigas.

Artigas: “Actualment Espanya té una contribució digital en el PIB del 19%. L’objectiu pel 2025 és que pugi fins al 40%”

Bonet també posa molt d’èmfasi en l’educació i la necessitat d’una “col·laboració activa” per part de les empreses en la formació dels estudiants: “Des de la Cambra incentivem a les empreses a col·laborar amb centres formatius”. A més, Goirigolzarri afegeix que la formació dual -teoria i pràctiques laborals- és molt important i “ha d’incentivar-se i aplicar-se molt més”.

Sigui com sigui, l’economia espanyola sembla només tenir un camí clar cap a la recuperació i la millora: la transformació digital. Tot i això, tot és una cadena d’esdeveniments que fa pensar que aquesta digitalització necessita anar de la mà de la formació i la col·laboració publicoprivada de l’administració i les empreses per aconseguir preparar a les generacions futures.

Més informació
Ministra i conseller: dues estratègies de recuperació
Un Cercle per sacsejar Catalunya
Avui et destaquem
El més llegit