En els darrers mesos els mitjans han parlat sovint del Cercle d’Economia i de la renovació de la seva junta directiva. Hi han parlat més que mai per una anomalia: per primer cop en més de sis dècades no s’ha format una candidatura de consens i ha calgut celebrar eleccions per triar el nou president. Ben mirat, l’anomalia és allò que havia anat succeint fins ara, és a dir, que els socis no haguessin tingut la possibilitat de votar perquè només hi havia una candidatura. En qualsevol cas, el que importa ara és que ja es coneix el nom del president i la identitat de les persones que l’acompanyaran durant el mandat que tot just comença: el guanyador ha estat Jaume Guardiola Romojaro (1957) i la seva junta que, en perfecta paritat, està formada per deu dones i deu homes, i aparentment ningú d’identitat no-binària. El resultat ha estat prou contundent, però no es pot dir que sigui una sorpresa, perquè reflecteix l’atmosfera existent durant els mesos de llarga campanya. Guardiola i els seus s’han imposat per 634 vots davant dels 243 vots de la candidatura que encapçalava Rosa Cañadas Muñoz, una executiva vinculada a Trea Capital Partners, a la Fundació Tanja i esposa de Carles Tusquets Trias de Bes.
Del perfil sociopolític de totes dues candidatures, ens en podem fer una idea donant un cop d’ull als membres que la conformen i també a les respostes que els seus líders han donat a les diverses entrevistes que darrerament els han fet un bon grapat de mitjans. Els membres de la candidatura guanyadora els analitzarem d’aquí a una estona, perquè ara ens interessa comentar algun dels noms dels derrotats. A banda de la líder del grup, hi ha alguns noms que ressonen, com Marta Plana Drópez, amb passat a Unió Democràtica de Catalunya, i que el 2015 va emportar-se la seva empresa a Madrid “per la inestabilitat política de Catalunya”. Una empresa que, per cert, es dedicava a concedir préstecs ràpids sota la marca Quebueno.es aplicant uns interessos superiors al 3.000% TAE. Poc després de la seva mudança a Madrid, el 2017, se la va sancionar per exercir a l’empresa privada mentre percebia una pensió compensatòria com a exconsellera de la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones. Fa tot just un mes, el Tribunal Suprem li va donar la raó a Planas i va anul·lar la sanció imposada per la CNMC. Un altre nom conegut és el de Sacha Michaud, un dels fundadors de l’empresa de delivery Glovo, de la que vam parlar en aquest article. També hi ha Marina López, directiva d’Hotusa, l’empresa hotelera d’Amancio López que acostuma a gestionar els actius en que hi inverteix Amancio Ortega Gaona, propietari d’Inditex. Un altre dels membres és un clàssic del vessant acadèmic de les finances, Josep Soler, secretari de l’Institut d’Estudis Financers des de la seva fundació, el 1990. Finalment, hi trobem Silvia Sorribas, directiva de Telam Partners, la firma de consultoria fundada pel seu marit, JaumeMalet, que va estar implicada de manera central en el cas BarçaGate.
En unes entrevistes geminades que el passat cap de setmana el diari Ara va fer als dos candidats, s’hi inclouen algunes preguntes d’aquelles que podem considerar “delicades”. A la interpel·lació sobre si estan a favor del dret a decidir, Guardiola basteix una resposta basant-se “en els dos grans principis de la democràcia liberal: respecte a l’estat de dret i principi democràtic, pel qual qualsevol aspiració pugui tenir una sortida democràtica (...) doncs sí que hi estaria d’acord”, mentre que Cañadas ho esbandeix amb un lacònic “sempre que estigui dins de la Constitució, sí”. Curiosament, a la pregunta sobre quina és la seva marca preferida, Guardiola respon “Futbol Club Barcelona”, mentre que Cañadas assegura que “no tinc marques preferides”.
Un cop conegut el resultat, la primera pregunta que ens fem és qui és el guanyador, Jaume Guardiola Romojaro. La seva formació és eminentment financera i la seva trajectòria professional també, perquè després de passar dues dècades treballant per a entitats a l’òrbita del BBVA (inicialment Banco de Bilbao) va fitxar, ja com a alt directiu, pel Banc Sabadell (2007). Durant catorze anys, fins el 2021, ha estat el conseller delegat del banc vallesà. Ara presideix la Comissió Econòmica Estratègica del FC Barcelona, encara que té previst deixar aquest càrrec precisament per haver accedit a la presidència del Cercle. Els orígens familiars de Guardiola estan força lluny de les finances i molt més estretament vinculats al món de l’empresa, perquè el seu pare, avis i besoncles van ser accionistes i directius de la firma Industrial Mercantil Guardiola, una societat que havia fundat el seu besavi Jaume Guardiola Roig el 1920 per explotar totes les activitats a les que s’hi dedicava, que eren un grapat. L’esmentada Industrial Mercantil Guardiola era agència de duanes, consignatari, fàbrica de pintures, agència de canvi i borsa, i hi incloïa una lucrativa representació de la societat Azucarera Española.
Els membres dels quals s’ha envoltat són els següents:
- Teresa Garcia-Milà Lloveras: Economista i professora universitària. Prové de la família que crear la marca Cruz Verde (molt coneguda pels insecticides), que just abans de ser esmicolada (2011) va pertànyer a la multinacional Sara Lee.
- Núria Cabutí Brull: És l’actual CEO del grup editorial Penguin Random House. Ha fet tota la carrera a dins del grup.
- Camino Quiroga Martínez: Notària amb despatx a Diagonal 490, just al davant del Círculo Ecuestre i del Banc Sabadell. És la parella de l’empresari Tatxo Benet, fundador de Mediapro.
- Carmina Ganyet Cirera: És la Directora General Corporativa de la firma immobiliària Colonial. Abans havia fet carrera com a auditora.
- Oriol Aspachs Bracons: Economista. És el responsable de servei d’estudis de Caixabank.
- Marc Puig Guasch: És l’actual CEO de la multinacional de perfumeria Puig.
- Miguel Trias Sagnier: Advocat, és soci de la firma Cuatrecasas, Gonçalves Pereira. Els seus cognoms encarnen algunes de les nissagues més rellevants de la burgesia catalana.
- Daniel Aicart: Economista i enginyer aeronàutic. Actualment és el cap d’estudis de l’empresa municipal BSM.
- Rita Almela Conesa: Economista. Treballa en la captació d’inversió per a projectes de noves tecnologies. Vinculada a CABK a través diverses filials de l’entitat bancària.
- Jordi Amat Fusté: Filòleg i escriptor. Vinculat professionalment a El País i en el passat a Grupo Godó.
- Maite Barrera Xaubet: Economista i presidenta de Barcelona Global. Fundadora de la firma de consultoria financera Bluecap.
- Clara Campàs Moya: Doctora en farmàcia. Consellera Delegada d’una firma de private equity que inverteix en biotecnologia. Té passat professional al sector farmacèutic.
- Mercè Conesa Pagès: Advocada. Directora actual de l’Institu Català del Sòl (Incasol). Abans havia estat alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona i el Port de Barcelona.
- José María Lassalle Ruiz: Doctor en dret. Bàsicament amb carrera política, on va arribar secretari d’Estat amb el govern del Partit Popular. Actualment és consultor.
- Núria Mas Canal: Economista, molt vinculada al sector sanitari. Va treballar a Lehman Brothers.
- Pol Morillas Bassedas: Politòleg, director del CIDOB.
- Alfonso Rodés Vilà: President d’Havas Media Group, una central de mitjans multinacional. La seva família és la principal accionista del diari Ara.
- Francesc Rubiralta Rubió: Enginyer de Camins. És l’actual CEO de l’empresa siderúrgica Celsa.
- Laura Urquizu Baraosain: Economista. És la CEO de Red Points, empresa especialitzada en combatre el ciberdelicte. Abans havia fet carrera a auditoria i a la banca.
- Xavier Vives Torrents: Economista, professor a IESE. Té un perfil clarament acadèmic.
Alguns es preguntaran -com ja passa quan s’atansen les eleccions a l’Ateneu Barcelonès- per què els mitjans informen amb tanta abundància del procés electoral d’una entitat privada. Hi ha una resposta immediata i genèrica, que fa referència a que només faltaria que els mitjans no poguessin informar sobre entitats de la societat civil i s’haguessin de limitar a fer-ho -com ja fan massa sovint- de partits, de polítics i de les administracions públiques; però hi ha una segona resposta més concreta que posa sobre la taula la importància històrica del Cercle com a think tank nascut a Catalunya en plena dictadura i que ha aconseguit arribar amb vida i activitat a ben avançat el segle XXI. Ja són més de seixanta anys de pensament i de lobbisme.
El Cercle és un think tank nascut a Catalunya en plena dictadura i que ha aconseguit arribar amb vida i activitat a ben avançat el segle XXI. Ja són més de seixanta anys de pensament i de lobbisme
Tot va començar el 1958, quan un grup de joves format per Joan Mas Cantí (economista i empresari), Carles Ferrer Salat (empresari farmacèutic), Carles Güell de Sentmenat (polític procedent d’una de les principals nissagues del país) i Artur Suqué Puig (empresari) van decidir donar un nou impuls al Club Comodín, fundat el 1951 sota l’aparença d’un club d’escacs, però que en realitat amagava un fòrum de debat. Des de la seva seu actual, al carrer Provença davant de la Pedrera, promouen el debat i la reflexió sobre temàtica econòmica i també certa activitat lobbista empresarial.