El futur de les patronals

En el segle XXI hi ha qui es planteja el sentit de les organitzacions patronals i sindicals. En l'era digital desfermada amb un teletreball creixent, una robotització galopant i nous models de treball que ens preparen per jornades amb conciliacions laborals i personals més flexibles, on els marges de maniobra en les negociacions col·lectives es fan més estrets, té sentit l'existència d'aquestes institucions?

Si agafem les dades del 2018 que ens aporta el CIS, el Centro de Investigaciones Sociológicas, trobem algunes perles que cal analitzar. Davant la pregunta de quines institucions li son més simpàtiques (concepte poc rigorós, però il·lustratiu), podem observar que a la ciutadania, la “institució” que li sedueix més és la petita i mitjana empresa per sobre de les ONGs. Per altra banda els sindicats són de les institucions més castigades en l'enquesta (cosa que els hauria de fer rumiar i molt).

Es pot qüestionar com les patronals estan gestionant els interessos dels seus representats, però és evident que la societat valora molt el paper de les pimes com a vertebradores de cohesió social, equilibri territorial, de generació de riquesa i ocupació, altrament no tindrien la simpatia que se'ls hi reconeix.

Els éssers humans som gregaris i necessitem espais per compartir i defensar inquietuds, drets, opinions, interessos legítims i aficions. La pregunta que ens hauríem de fer és si els empresaris creuen que hi ha àmbits d'innovació i millora en les seves activitats professionals, que pensades i gestionades col·lectivament poden millorar el servei que presten a la societat i si encara hi ha amenaces externes que dificulten el seu normal funcionament. La resposta, penso, és evident.

Tenen sentit les patronals? Més que mai

Internament, la pime necessita una renovació permanent, que només compartint coneixement amb els altres empresaris podran adquirir i, al mateix temps, les amenaces externes són cada vegada més grans però curiosament no provenen dels sindicats, amb qui es coincideix amb molts del temes sinó de les administracions públiques, que lluny de saber llegir el que diu el CIS  i generar marcs de suport al naixement i funcionament de les pimes, sembla que hi posin totes les traves que poden partint del principi de culpabilitat innata de l'empresari. 

Tenen sentit les patronals? Més que mai, però segurament caldrà ajudar a racionalitzar el model actual per fer-lo més fort i més eficient al servei de la institució “més simpàtica” que tenim.