Pimec és l'única patronal europea de la petita i mitjana empresa amb prou connexió amb el teixit empresarial per "conduir amb GPS", segons el seu president Antoni Cañete. Ja fa 19 anys que l'agrupació empresarial fa una cartografia al detall de les empreses de menys de 250 treballadors del país, que representen el 99,8% de tota l'activitat de negoci catalana. El dinovè anuari de la pime, corresponent a l'any 2020, és el dibuix d'un territori accidentat: l'any més greu de la crisi sociosanitària, com a la resta de crisis econòmiques recents, va suposar un cop molt més fort a les petites i mitjanes empreses que no pas a les de major grandària. Les expectatives, però, eren molt més ombrívoles que la realitat que han registrat els resultats finals dels negocis del país. Cañete celebra, amb els números a la mà, la "gran resiliència de la pime catalana" davant el primer gran obstacle econòmic del segle.
Amb prop de 85.000 empreses consultades, el 2020 mostra unes dades incomparables amb qualsevol altre exercici recent. Després d'una tendència de creixements de facturació entre les petites i mitjanes empreses del país, la covid va provocar un retrocés superior a les dues xifres, de l'11% en termes interanuals. Amb aquesta davallada de la demanda, les magnituds bàsiques corresponent a la pime catalana registren reduccions en termes interanuals, si bé no tan importants com la patronal esperava abans de l'informe. La destrucció de negocis es va controlar, amb una caiguda amb prou feines superior al 2% que va deixar Catalunya amb un total de 518.883 empreses d'aquesta mida, fins a un 99,8% del teixit empresarial. Similar va ser la reducció pel que fa a la força de treball, que es va contraure un 2,5%, fins als 1.915.000 treballadors.
Cañete: "Totes les polítiques que fem a partir d'ara s'han de focalitzar a mantenir l'activitat empresarial"
Amb tot, el Valor Afegit Brut de la pime, la seva aportació al PIB català, va retrocedir lleugerament, principalment a causa de l'augment del sector públic amb les intervencions necessàries per fer front als efectes econòmics de la pandèmia, fins als 114.227 milions d'euros, el 58,8% de l'economia del territori. Si s'analitzen les dades per sectors, la caiguda més important es va produir entre les empreses del sector de la construcció, amb una caiguda del VAB del 17%. La resta de grans sectors registren retrocessos d'al voltant del 12%, en la línia del conjunt del total de les empreses; excepte en el cas del sector primari, en què tots els negocis entren en la categoria de pimes, que tancà el 2020 amb una pèrdua de valor afegit brut del 2,8%.
Desglossat per activitats concretes, si bé és la indústria la que registra pèrdues més rellevants, són les pimes dedicades a l'hostaleria i restauració les que van sortir més mal parades del primer any de la pandèmia, amb una caiguda en tots els indicadors molt superior a la del conjunt del sector serveis. En concret, l'aportació al PIB va caure en més d'un 62%, 50 punts més que en tota la seva vertical; mentre que el gruix empresarial es va quedar minvat en un 6,9% i les empreses van acabar el 2020 un 10,5% més petites. També per sobre de la mitjana, en matèria de pèrdues, se situa la indústria del paper i les arts gràfiques, amb una caiguda propera al 23%; així com la del transport, amb un valor afegit brut un 23,4% menor que l'any anterior.
Es manté la rendibilitat
Tot i la forta caiguda en facturació registrada durant l'exercici, les petites i mitjanes empreses del país, en termes agregats, no van perdre diners. Si bé la rendibilitat financera dels negocis estudiats va caure un 50% en relació amb el 2019 –del 8% d'abans de la pandèmia– no va ser, com esperaven des de la patronal, negativa. El director de l'informe, Modest Guinjoan, apunta, però, que aquesta tendència no s'aplica al conjunt del teixit. "Dintre del col·lectiu, hi ha empreses amb pèrdues i d'altres que van mantenir beneficis", apunta.
Castellanos: "En la mesura que donem múscul a les nostres pimes, serem una economia capacitada per enfrontar més reptes"
Tant Cañete com Guinjoan atribueixen l'amortiment de la caiguda en rendibilitat a una "molt bona gestió" per part d'uns negocis que, davant la reducció d'ingressos, "van fer mans i mànigues per retallar costos i mantenir l'activitat econòmica". L'experiència de la crisi financera de 2008 va ajudar. El gran cop a la petita i mitjana empresa del país va ser fruit, fa una dècada, de la mala capitalització: en un escenari amb un passiu del 40% de recursos propis i el 60% de deute a curt i llarg termini, les pimes es van tornar inviables als primers signes de recessió. Després "d'anys de pedagogia", apunta el president de la patronal, aquesta tendència s'ha revertit, i la crisi de la covid va agafar el teixit amb una capitalització mitjana del 55,5%, més de la meitat del passiu. Si bé aquesta s'ha reduït lleugerament, en poc més d'un punt, amb l'adquisició de deute durant la pandèmia, roman per sobre de la del 2018, i és més del doble que el deute a llarg termini.
El mateix Guinjoan lloa, en aquest sentit, "l'aposta que fa el sector pels seus negocis", amb uns empresaris que han aconseguit mantenir amb vida l'activitat amb l'assistència d'un paquet de mesures públiques en aquest sentit. Davant la crisi que algunes institucions auguren per a després de l'estiu, Cañete demana mantenir aquesta determinació. "Totes les polítiques que fem a partir d'ara s'han de focalitzar a mantenir l'activitat", argumenta el president, que alerta de la possibilitat de tancament d'empreses i pèrdua de llocs de treball.
Suport públic
Des del departament d'Empresa, valoren la feina analítica de Pimec per publicar les dades que guien les actuacions públiques sobre la petita i mitjana empresa catalana. Si bé el secretari d'Empresa i Competitivitat Albert Castellanos reconeix que les dades del 2020 són "fruit d'un context excepcional", comparteix amb les autoritats empresarials l'apreciació de la resiliència de les pimes, en bona part en col·laboració amb unes administracions que, afirma, "pensen en petit per fer la crisi el més passable per a l'economia del país". Amb un muntant d'ajudes públiques superior als 3.300 milions d'euros –2.731 dels quals han anat directament a pimes– el secretari reivindica la tasca de la Generalitat com a part del suport a l'ecosistema productiu.
Tant Cañete com Castellanos reclamen que la mida de les pimes sigui un dels factors centrals de la transformació econòmica que ha d'acompanyar la recuperació. Tot i que comparteixen que "els fons NGEU per ara són més expectativa que realitat", defensen la disponibilitat d'unes empreses catalanes que han fet la seva part reclamant les ajudes comunitàries. L'objectiu, per aquest camí, és equiparar la grandària del teixit català al de països de l'entorn europeu. Si bé les pimes del territori són un 21% més grans que les espanyoles o les italianes, encara són molt més petites que les de les grans potències industrials del centre d'Europa. "En la mesura que donem múscul a les nostres pimes, serem una economia capacitada per enfrontar més reptes", conclou Castellanos.