El Govern licitarà abans d’acabar l’abril la construcció de 566 habitatges públics en 31 municipis mitjançant concursos específics per a solars de petites dimensions. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha signat aquest dilluns els convenis amb els ajuntaments que permetran licitar 42 terrenys amb capacitat per a vint pisos o menys. Es tracta majoritàriament de municipis amb pocs recursos tècnics, que han delegat a la Generalitat la gestió dels concursos.
Així, Illa ha agraït als ajuntaments que hagin presentat els solars, alhora que ha celebrat a aquests concursos es podran presentar petites empreses. L’acció s’emmarca en el pla 50.000 del Govern per ampliar el parc públic d’habitatge fins al 2030. Els convenis estableixen el marc jurídic perquè la Generalitat convoqui concursos individualitzats per a cada solar, adaptats a les característiques de cada municipi i projecte. Aquesta fórmula s’ha adoptat per als terrenys més petits, que no es poden agrupar en grans paquets i requereixen una gestió més específica per garantir que es desenvolupin.
L’acció s’emmarca en el pla 50.000 del Govern per ampliar el parc públic d’habitatge fins al 2030
“És un sistema enormement flexible, adaptat a la realitat dels municipis”, ha subratllat Illa, alhora que la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat que el mètode és “una nova línia de treball inèdita”. Així mateix, la consellera ha celebrat la creació d’espais de “concertació i col·laboració” amb els ajuntaments per engrandir el parc d’habitatge públic català.
En representació dels municipis participants, l’alcalde de Planoles, David Verge, ha defensat que la construcció d’habitatge és “clau” per retenir els joves i recuperar el dinamisme econòmic i social dels pobles que han perdut més del 40% de la seva població en 30 anys. En aquesta línia, ha reclamat a la Generalitat més suport per fer front a les limitacions dels ajuntaments, especialment en finançament i capacitat tècnica.
Els acords fixen que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya supervisarà durant 75 anys el compliment de les condicions per part dels promotors. Un cop finalitzat aquest període, els habitatges revertiran als ajuntaments. Els consistoris, per la seva banda, es comprometen a atorgar la llicència d’obres en tres mesos des que rebi el projecte constructiu i a facilitar els processos administratius.
Pel que fa a l’adjudicació dels habitatges, els ajuntaments podran optar per gestionar directament la selecció dels beneficiaris o bé delegar-la en els promotors, sempre sota criteris de transparència i concurrència. Els municipis també podran establir requisits com l’empadronament per prioritzar l’accés als pisos.
Un total de 823 habitatges
En paral·lel, el Govern també preveu licitar altres solars de titularitat pública, de manera que en aquesta primera fase es posaran al mercat un total de 63 terrenys amb capacitat per construir fins a 823 habitatges.
Illa ha emmarcat aquesta iniciativa dins d’una política d’habitatge “ambiciosa” i ha defensat que Catalunya lidera la construcció d’habitatge protegit a l’Estat. Segons el president, el 2025 es van aixecar 3.517 pisos protegits i tres de cada deu a Espanya es van fer a Catalunya.