El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha escenificat amb sindicats i patronals l'acord per al nou Pacte Nacional per a la Indústria 2026 – 2030 (PNI) i ha defensat que prem “l'accelerador” en infraestructures, on es destinen gairebé 1.500 milions. En un acte al Port de Barcelona, Illa ha rubricat el document amb els sindicats CCOO i UGT i les patronals Foment del Treball i Pimec, amb el “compromís” que la inversió s'enfili fins als 5.000 milions. El president de la Generalitat ha assenyalat que el PNI s'estructura en tres objectius, alineats amb la proposta que va fer Mario Draghi per la UE. “Toca adaptar-nos i alinear-nos”, ha afirmat. També ha defensat que l'aeroport del Prat “esdevindrà un hub internacional i un referent de sostenibilitat mediambiental”.
En concret, el PNI 2026 – 2030 fixa una inversió de 4.463.152.971 euros. A banda d'infraestructures, la despesa es concentra en innovació (523,6 milions); dimensió, inversió i finançament empresarial (475,1 milions); sòl industrial (340,8 milions); i formació i acreditació de competències (272,6 milions). La quantitat total s'enfilarà fins als 5.000 milions “en funció de l'evolució dels recursos pressupostaris disponibles”, segons s'escriu al document.
Tal com ja va presentar el Govern, el document s'ordena en tres objectius —productivitat, descarbonització i sostenibilitat i resiliència—, cinc àmbits i onze eixos que afecten nou departaments de la Generalitat. També fixa que en aquells plans, programes i convocatòries “on sigui tècnicament i jurídicament possible” s'establirà com a objectiu que almenys el 60% dels recursos arribin a les pimes.
Un pacte “de país i de futur”
“Aquest no és un pacte sectorial, sinó que és un pacte de país i de futur”, ha afirmat Illa. “Quan decidim un model d'indústria estem decidint ni més ni menys que el model de país”, ha afegit. En aquesta línia, ha defensat que “el futur del món es juga amb la nova indústria”, citant qüestions com la intel·ligència artificial o el big data, i ha apuntat que “correspon a Catalunya liderar l'economia d'Espanya i tornar a ser un dels territoris més avançats” de la UE. “Més i millor indústria avui és més esperança”, ha conclòs.
Al seu torn, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha defensat que el nou PNI “no són idees al vent”, sinó elements “concrets i mesurables” per augmentar el pes de la indústria en l'economia —actualment representa prop del 20% del PIB—. “La conclusió és clara: la indústria és el motor principal per generar progrés, prosperitat i cohesió social entre tots els catalans”, ha dit.
Des del punt de vista dels sindicats, la secretària general de CCOO a Catalunya, Belén López, ha assegurat que el PNI recull “algunes de les preocupacions de les persones treballadores”, com és la mobilitat. Així, ha ressaltat que l'acord contempla una eventual xarxa catalana d'alta velocitat “amb vocació de servei públic”. Per la seva banda, el secretari general d'UGT de Catalunya, Camil Ros, ha reivindicat que sense la indústria, Catalunya no tindria ni equilibri territorial ni desenvolupament, i ha opinat que aquest és el camí que s'ha de seguir en “temps convulsos”.
Per part de les patronals, el president de Pimec, Antoni Cañete, ha assegurat que gràcies a la institució que presideix l'acord té “una mirada de pime”, alhora que és “més executable, més governable i està més connectat a la realitat de la productivitat” del territori. Per la seva banda, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha asseverat que el Pacte Nacional per la Indústria promou “més activitat econòmica, més valor afegit, més innovació i més competitivitat”.