Reindustrialitzar Catalunya: del Pacte Nacional per a la Indústria al compromís de país

Catalunya es troba en un moment decisiu. L’acceleració tecnològica, les tensions geopolítiques i l’emergència climàtica estan transformant la manera com produïm, competim i innovem. Enmig d’aquest escenari convuls, la indústria recupera un protagonisme que mai hauria d’haver perdut. Per això el nou Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) 2026-2030 és una necessitat estratègica si volem disposar d’una economia forta, resilient i capaç d’assegurar prosperitat a llarg termini.

El Govern ha obert el procés d’elaboració del nou Pacte amb la voluntat de construir un consens ampli entre institucions, entitats, agents socials, empreses i experts. Ha estructurat el treball en cinc grups que han presentat les seves conclusions amb una idea clau: cal prioritzar poques actuacions, però transformadores, i dotar-les d’un pressupost realista, un calendari exigent i un mecanisme de seguiment que garanteixi l’execució. Aquest enfocament és imprescindible per superar els dèficits de polítiques industrials passades.

"Cal prioritzar poques actuacions, però transformadores, i dotar-les d’un pressupost realista, un calendari exigent i un mecanisme de seguiment que garanteixi l’execució"

Els objectius que fixa el PNI són clars i alineats amb els reptes europeus: augmentar la productivitat de la indústria catalana, aprofitar les oportunitats de la descarbonització i reforçar la resiliència industrial per garantir el subministrament de matèries primeres, energia i tecnologia. Aquestes tres missions coincideixen amb les recomanacions de Mario Draghi sobre el futur industrial d’Europa i situen Catalunya en el rumb correcte per competir en un mercat global cada vegada més exigent.

La importància de la indústria és inqüestionable. Representa el 18,6% del VAB català i el 13,5% de l’ocupació, però el seu efecte multiplicador és encara més rellevant: per cada lloc de treball directe se’n generen entre dos i tres d’indirectes. La indústria crea estabilitat, aporta valor afegit, fomenta la innovació, impulsa les exportacions i cohesiona el territori. Renunciar-hi seria una imprudència; reforçar-la, una necessitat. Des de la Unió Empresarial Intersectorial (UEI) hem participat activament en els grups de treball del Pacte, conscients del pes industrial del Vallès Oriental, una comarca on el sector representa el 35,4% del VAB i el 28% de l’ocupació. Aquestes dades confirmen que el Vallès Oriental no només és un pol industrial estratègic del país, sinó també un espai amb capacitat real d’adaptació i creixement en un entorn en transformació constant.

"La indústria representa el 18,6% del VAB català i el 13,5% de l’ocupació, i per cada lloc de treball directe se’n generen entre dos i tres d’indirectes"

La indústria catalana afronta reptes que no es poden ajornar. Les empreses necessiten guanyar productivitat per tancar la bretxa que ens separa de les economies europees més avançades. També han d’afrontar la transició energètica no com una càrrega, sinó com una oportunitat per reduir costos, guanyar eficiència i esdevenir més competitives. I cal dotar el país d’una resiliència industrial que garanteixi sobirania productiva, tecnològica i energètica, perquè els esdeveniments recents —de la pandèmia a les tensions internacionals— han evidenciat fins a quin punt la dependència externa pot posar en risc la continuïtat d’un teixit productiu.

Ara bé, la reindustrialització no serà possible sense mesures per solucionar aspectes estructurals que el país arrossega des de fa dècades. Catalunya necessita sòl industrial ben equipat, modernització real de polígons, infraestructures estratègiques com el Corredor Mediterrani, la B-40 i millors connexions portuàries i ferroviàries, així com una finestreta única industrial que elimini la burocràcia que avui és un dels principals obstacles al creixement. També és imprescindible un canvi cultural vinculat al talent: cal més FP dual, més professionals STEM, més dones en àmbits tecnològics i industrials i més formació contínua per acompanyar la transformació digital i ecològica.

Tot plegat demana un plantejament clar. La política industrial no pot ser un capítol aïllat de l’acció de Govern ni un exercici condicionat pels cicles electorals: ha de ser una política de país, compartida i blindada en el temps. Només així podrem aconseguir que les actuacions derivades del PNI es tradueixin en resultats tangibles: més ocupació qualificada, més competitivitat per a les pimes, més arrelament territorial i un millor equilibri entre comarques.

"La política industrial no pot ser un capítol aïllat de l’acció de Govern ni un exercici condicionat pels cicles electorals: ha de ser una política de país, compartida i blindada en el temps"

Catalunya té tots els actius necessaris per liderar una nova etapa industrial: talent, teixit empresarial diversificat, capacitat d’innovació i una vocació productiva que forma part de la seva identitat econòmica. El nou PNI ens ha de proporcionar el marc, les eines i els recursos; ara cal decisió, treball i constància per transformar-les en realitats. Reindustrialitzar no pot ser només un eslògan, és una condició indispensable per garantir un futur més verd, més tecnològic i més inclusiu. La indústria ha de tornar a ser el gran motor del progrés econòmic i social. No hi ha una altra via: Catalunya no pot créixer sense indústria. Aprofitem l’oportunitat.