Graphispag obre aquest dimarts les seves portes a Fira de Barcelona amb la promesa de mostrar les darreres tendències en el sector de la impressió i les arts gràfiques, que en els últims anys s'organitza entorn de tres mantres: digitalització, personalització i disseny. "El saló mostrarà l'última innovació a partir de casos pràctics i identificarà noves oportunitats de negoci lligades al producte gràfic que sorgeixin de la transformació social, econòmica i tecnològica en què estem immersos", explica el director de la fira, Jordi Magre. Un bon exemple d'aquesta profunda metamorfosi que viu el sector és el fet que, en l'actualitat gairebé la meitat del que s'imprimeix a Europa es fa en suports que no són paper. L'hegemonia del paper ha passat a la història en molts camps, però no en l'editorial.
El món editorial no ha estat exclòs de la revolució tecnològica que ha capgirat el sector. Els ebooks i els audiollibres han portat la digitalització als llibres, però l'impacte d'aquests nous formats sobre el mercat és menor del que es podria intuir si només atenem a l'atenció mediàtica que generen les novetats tecnològiques i les promocions intensives i interessades que fan gegants com Amazon i altres plataformes de distribució.
El llibre electrònic no passa del 4,5% de quota de mercat a Espanya i les seves perspectives de creixement són modestes
Si reduïm el debat a les xifres, l'impacte de la revolució digital en el sector editorial és menor. Segons Libranda, el llibre electrònic no passa del 4,5% de quota de mercat a Espanya i les seves perspectives de creixement són modestes. La situació es repeteix inclús en els mercats més consolidats. Als Estats Units, els ebooks van arribar a representar el 25% de les vendes del sector. Semblava que el paper tenia els dies comptats, però avui l'estadística ha caigut fins al 15%.
"El gran valor de l'ebook és que els llibres són més econòmics; és un producte pensat per a la gent que llegeix molt, però la realitat és que l'índex de lectura a Espanya és la meitat que a països com França, pel que el factor preu no resulta tan decisiu", explica el director comercial de Cayfosa, Ismael Fábregas.
L'empresari considera que les editorials fan bé en sumar-se a "modes", com l'ebook, però recorda que "el negoci de l'editor és el llibre imprès". En aquest sentit, llista les virtuts del format clàssic contra el seu competidor digital. "El llibre físic proporciona una experiència multisensorial gràcies al tacte que ofereixen els matisos d'una coberta, la mateixa vista, els estímuls per l'escolta del mateix moviment del paper i, fins i tot, l'olfacte".
Fábregas: "El gran valor de l'ebook és que els llibres són més econòmics, però a Espanya l'índex de lectura és baix, pel que el factor preu no és decisiu"
És en aquest joc sensorial en què la indústria de la impressió editorial està trobant més camp per evolucionar. "Hi ha una part de les vendes de llibres que es donen pel mateix contingut, però bona part de la facturació ve per les compres impulsives, que es generen sobretot entre el públic adult i juvenil i que es relaciona amb les obres de col·lecció", explica Fábregas. "És en aquest tipus de publicació on busquem cridar l'atenció amb cobertes amb colors i relleus, dissenys gràfics atractius, acabats plastificats, tactes sedosos, relleus i tintats tant a les vores com al tall de les pàgines. L'objectiu és crear col·leccions que cridin l'atenció al punt de venda i que siguin identificables pel consumidor".
Diferenciació i qualitat per davant del preu
Totes aquestes innovacions suposen un sobrecost de producció i, finalment, un encariment del producte final que, per ara, tant indústria com consumidors semblen disposats a assumir. Un canvi de tendència respecte del que va passar després de 2009, quan el 40% del sector gràfic va desaparèixer i els supervivents es van instaurar en l'austeritat i l'optimització de despeses.
Avui, l'aposta de la indústria pel valor afegit a través de la impressió no es redueix només a aquelles editorials amb llibres de col·leccionisme al seu catàleg. Les firmes purament literàries també busquen la seva identitat i la diferenciació a través d'edicions reconeixibles, impulsades principalment per editorials petites i mitjanes. "Segelles com Blackie Books o Malpaso estan fent coses molt diferents, no tant en el format, sinó en la recerca de materials i dissenys que s'utilitzaven abans, com el paper offset o el llom recte", analitza Fábregas.
Per l'expert, la raó d'aquest esforç de les editorials més modestes per diferenciar-se malgrat l'encariment del producte que això suposa és el fet que "hi ha dos grans grups que controlen el 70% del mercat, pel que calen estratègies així per fer-se un forat".
El llibre educatiu, un camp de proves
Si en la literatura les grans innovacions juguen en el camp de les millores sensorials, en els llibres infantils i educatius és on s'estan donant avanços a mig camí entre el món analògic i el digital. En aquestes obres hi trobem des de propostes bàsiques, com la incorporació de codis als llibres escolars per accedir a la versió online, fins a aplicacions avançades de realitat augmentada i il·lustracions que només es poden veure a través d'un codi QR.
Veldepeñas: "Veurem edicions en les quals els continguts seran cada cop més mínims i el paper servirà com a fil conductor pel consum de continguts digitals"
"En el món de l'educació comença a ser habitual l'ús de la realitat augmentada, i és en aquests llibres destinats a l'etapa infantil en els que es treballa més la incorporació d'innovacions tecnològiques", apunta el director de producció del Grupo Anaya, José Valdepeñas.
El directiu d'Anaya avança que en els pròxims anys "veurem edicions en les quals els continguts seran cada cop més mínims i el paper servirà com a fil conductor pel consum de continguts digitals".
El boom de la impressió sota demanda
L'aparició de la impressió digital també ha obert noves vies de negoci al món editorial, que ara veu com és possible fer tirades curtes, personalitzades o, fins i tot, sota demanda, de forma rendible. Un estudi de l'empresa Podi Print indica que el 50% dels editors ja utilitzen el sistema print-on-demand, el que els permet fer els seus llançaments sense comprometre una tirada, al ritme de la mateixa demanda, i abaratint així les despeses en els processos de producció, emmagatzematge i distribució.
L'informe mostra com aquesta impressió sota demanda està molt relacionada amb l'estratègia d'internacionalització de les obres. Així, en lloc d'aventurar-se a un nou mercat amb una tirada llarga, els editors poden respondre a les peticions a mesura que arriben. Una xifra il·lustra l'èxit d'aquest format per l'exportació: el 26,5% de les empreses del sector editorial tenen contractats serveis print-on-demand en els seus mercats exteriors.