
El preu mitjà de l'habitatge de segona mà a Catalunya durant el mes de maig ha estat de 3.035 euros per metre quadrat, una xifra que suposa una variació mensual positiva del 2,8% i un increment del 8,4% respecte al mateix mes de 2024. Així ho corroboren les darreres dades de l'Índex Immobiliari de Fotocasa, que indica que l'actual és la pujada interanual de preus més elevada registrada en els darrers sis anys, des del febrer de 2019. En termes absoluts, es tracta d'un increment de 234 euros per metre quadrat, que en un habitatge estàndard de 80 metres quadrats suposa un increment de 18.732 euros respecte a fa un any.
La pujada del preu de l'habitatge de segona mà és generalitzada a les quatre demarcacions del Principat, però és més elevada a Barcelona, que iguala (8,4%) el percentatge de tot el territori, superant a Tarragona (7%), Lleida (6,9%) i Girona (6,6%). A la demarcació de la capital, el preu mitjà se situa en els 3.337 euros per metre quadrat, més de 300 euros per sobre de la mitjana catalana. En segona posició se situa Girona, amb 2.815 euros per metre quadrat, i la segueixen Tarragona (1.999 euros) i Lleida (1.493 euros).
Aquesta tendència és més variable quan s'analitzen els municipis. De les 125 poblacions catalanes analitzades per l'índex de Fotocasa, el 76% experimenten un increment de preus, i en un 10% d'aquests, la pujada interanual supera el 20%. Les més afectades són Santa Coloma de Farners (36%), Caldes de Montbui (32,2%), Sant Just Desvern (30,4%), Santa Coloma de Gramenet (27,1%) i Berga (26,4%). En termes absoluts, els municipis que registren els preus més alts són Sant Cugat del Vallès, amb 5.507 euros per metre quadrat; Sant Just Desvern, amb 5.387 euros; Sitges, amb 5.294 euros; Barcelona capital, amb 5.083 euros; Esplugues de Llobregat, amb 4.698 euros, i Castell-Platja d'Aro, amb 4.400 euros.
Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern i Sitges són els municipis catalans amb un preu més elevat en els habitatges de segona mà
En el cas concret de la ciutat de Barcelona, el preu de l'habitatge de segona mà puja als deu districtes de la capital, amb increments que superen el 10% en set d'ells: Sants - Montjuïc (17,4%), les Corts (15,7%), Sarrià - Sant Gervasi (15,2%), Sant Martí (13,3%), Eixample (11,3%), Nou Barris (10,7%), Ciutat Vella (10,5%). En termes de preu per metre quadrat, Sarrià - Sant Gervasi lidera amb 6.957 euros, seguida per l'Eixample (6.686 euros), les Corts (5.909 euros), Gràcia (5,291 euros) i Ciutat Vella (5.073 euros).
A escala estatal, Catalunya és la cinquena comunitat autònoma amb un preu del metre quadrat més elevat, per darrere de les Illes Balears (5.028 euros), Madrid (4.817 euros), País Basc (3.476 euros) i Canàries (3.108 euros). Amb tot, el creixement interanual de Catalunya, rècord en els darrers sis anys, se situa força per sota de la mitjana espanyola, que és del 14,8%. Fins a vuit territoris experimenten pujades de més del 10%, i tres d'elles superen el 20%: el País Valencià (28,3%), Múrcia (24,1%) i les Illes Balears (20,9%).
La directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa, María Matos, considera que “l'habitatge es troba davant d'un moment històric”, atès que el seu encariment “és el més alt registrat des que tenim dades”. Aquest fet, assenyala la portaveu, desvela “una pressió de la demanda sense precedents”, que es veu alimentada per “unes condicions hipotecàries més favorables i un augment dels fluxos migratoris molt significatiu”. Aquests factors, combinats amb la “manca d'oferta estructural, llastrada per les dificultats de la indústria per construir habitatge”, són els responsables de l'augment dels preus. “Aquest fenomen no és puntual ni localitzat, ja que afecta el 94% de les províncies i més del 86% dels municipis analitzats”, alerta Matos.