El Hard Rock Entertainment World s’ha convertit inesperadament en la clau de volta per aprovar els pressupostos de la Generalitat i la pedra a la sabata del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Després de més de sis anys de la reconfiguració actual -de promotors, de projecte, passant de sis casinos a només un- encara es trobava en els llimbs administratius. En concret, en els de l’avaluació de l’impacte ambiental per part d’Acció Climàtica (ara també conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per concessió arrencada pels pagesos i els seus tractors). Però el temps no és neutre i algunes coses han canviat a la nostra societat durant aquests sis anys. En parlem a continuació.
1. L’accident químic petroquímic d’Iqoxe
La compatibilitat del gran complex petroquímic de Tarragona amb les implantacions turístiques de la Costa Daurada -amb PortAventura al capdavant- patí la primera gran prova amb l’explosió d’un reactor i la fuita d’òxid d’etilè que patí l’empresa Iqoxe el 20 de gener de 2020. A banda de dos morts i ferits a la mateixa planta, l’ona expansiva provocà la caiguda d’un edifici al barri de Torreforta de Tarragona i una nova víctima mortal. Encara que no es va produir cap núvol tòxic, tothom va haver de recloure’s a casa i tots els serveis de transport quedaren interromputs.
Els sindicats afirmaren que des de la compra de l’empresa el 2014, les mesures de seguretat s’havien relaxat. De fet, aquests tipus de components bàsics de la indústria petroquímica tenen cada vegada un valor afegit menor i la producció a Europa és substituïda per importacions xineses. No és estrany l’interès de les grans empreses del polígon per passar a produir hidrogen verd, com a fórmula per evitar la manca de competitivitat creixent de la producció petroquímica europea i l’obsolescència de la planta. Ara mateix, una de les grans empreses tradicionals, ERCROS, que hi fabrica clor, sembla a punt de passar a mans dels competidors portuguesos. I, per cert, té pendents unes inversions per garantir la seguretat de l’entorn immediat, començant per la zona on hi ha prevista la instal·lació del Hard Rock.
2. El desprestigi creixent del monoconreu turístic
El turisme de masses, que basa la seva competitivitat en preus baixos i salaris més reduïts encara, ha generalitzat el seu desprestigi. No només a Barcelona, sinó especialment també a les zones més especialitzades en l’activitat. La Renda Familiar Disponible (RFD) de Lloret de Mar -per cert, amb casino de joc des de fa dècades- equival al 65% de la mitjana catalana, la més baixa de tot el país. La de Salou, al 72%.
Quan el 2012 el magnat nord-americà Sheldon Adelson va aparèixer dient que volia implantar un gran ressort basat en casinos, aconseguí actituds comprensives de diversos alcaldes de la zona
És cert que la RFD als municipis de les comarques de l’Ebre no és gaire millor i que molts troben feina a la Costa Daurada. Però també sabem que la major part de llocs de treball estan i estaran ocupats per extracomunitaris poc qualificats, que són quasi els únics disposats a treballar amb les condicions i els sous del sector.
La conjuntura econòmica, poc o molt també és més favorable. Quan el 2012 el magnat nord-americà Sheldon Adelson va aparèixer dient que volia implantar un gran ressort basat en casinos al delta del Llobregat, aconseguí actituds comprensives de diversos alcaldes de la zona amb l’argument dels llocs de treball. Quan la iniciativa anà transformant-se i es desplaçà al sud, aparegueren terrenys verges vora el mar, qualificats d’urbanitzables pels ajuntaments de Salou i Vila-seca, amb el vistiplau de la respectiva comissió d’Urbanisme de la Generalitat, i propietat de la Caixa. A hores d’ara, encara que guardin un prudent silenci, són els ajuntaments afectats els principals interessats que el projecte del Hard Rock tiri endavant amb el suport dels respectius partits, socialistes i exconvergents.
L’afany de creixement durant dècades dels ajuntaments costaners -que van comptar amb l’actitud benvolent de la Generalitat en nom de l’autonomia municipal-, és el que ha provocat que molts sectors de la costa encara lliures d’urbanització estiguin ara en perill. A la Costa Brava n’és ple i l’actual Govern de la Generalitat només ha pogut forçar la marxa enrere d’una part de les zones afectades perquè els drets adquirits dels propietaris generarien moltes vegades unes indemnitzacions inassumibles. Ara mateix, és el cas de l’hotel de 66 habitacions previst a Aigua Xelida, a Palafrugell. El tema dels drets adquirits i els de les indemnitzacions acaba en aquests casos sempre als tribunals, que sovint guanyen els propietaris promotors i acabem pagant tots. Aquest, el de les eventuals indemnitzacions si el projecte s’atura, és un dels punts de fricció en el cas del Hard Rock.
3. L’impacte ambiental
No ens detindrem, perquè en vam parlar en un article anterior, dels requisits que hauria de complir el nou complex turístic per minimitzar l’impacte ambiental de la construcció i l’explotació del Hard Rock en termes de qualitat dels edificis, ús de l’aigua, energia, accessos del públic... Ara s’hi ha afegit la síndrome de la sequera. Tot i que la zona es beneficia de l’aigua del minitransvassament de l’Ebre, la susceptibilitat social davant el desenvolupament d’activitats intensives en l’ús de l’aigua s’ha incrementat.
Mentre hi hagi la propietat privada dels terrenys i es mantingui la qualificació d’urbanitzable, més tard o més d’hora alguna altra cosa s’hi farà
Diu la consellera d’Economia, Natàlia Mas, que molt probablement el projecte no acabi sortint. Podria ser. L’interès pels casinos, amb el desenvolupament del joc en línia, potser només es manté al sud-est asiàtic, que és on va acabar invertint el magnat Sheldon, que exigia una legislació laboral específica i equivalent a la d’aquest tipus de països.
Tanmateix, mentre hi hagi la propietat privada dels terrenys i es mantingui la qualificació d’urbanitzable, més tard o més d’hora alguna altra cosa s’hi farà. I serà difícil que no tingui a veure amb la construcció i el turisme. Els valedors del projecte compten amb una àmplia majoria al Parlament i mentre aquests i els ajuntaments respectius no canviïn de parer, el Hard Rock o una altra cosa similar s’hi acabarà fent.