Quant i per què ha augmentat la desigualtat social i a quins col·lectius afecta? En un context econòmic canviant, amb una revolució tecnològica que està transformant el mercat de treball i una demografia en crisi, quines polítiques cal impulsar per respondre a la creixent desigualtat? Mireia Giné, moderadora i Full Prof of Finance at IESE Business School, Director at WRDS The Wharton School & iNED Banc Sabadell, ha iniciat amb aquestes qüestions la taula rodona El repte de la desigualtat: causes, conseqüències i possibles remeis, de la jornada organitzada l’últim dia de la 40a Reunió del Cercle d'Economia d'enguany, titulada El despertar de la UE: prioritats per a reforçar Europa al món, que es realitza entre els dies 5 i 7 de maig al Palau de Congressos de Catalunya.
Els països europeus s’asemblaran molt als latinoamericans en la distribució de la riquesa
El Palau de Congressos de Catalunya, com espai de col·loqui sobre economia i empresa, ha dedicat la segona sessió del tercer dia dels debats del Cercle d’Economia al fenomen de la desigualtat social i a les polítiques que tenim per a fer-hi front. L’economista especialista en desigualtat econòmica del Banc Mundial (1991-2013) i professor de City University of New York, Branko Milanovic, amb una diapositiva com a teló de fons sobre les posicions d’ingressos globals de les classes mitjanes i baixes, ha explicat que la bretxa entre rics i pobres està augmentant en els països europeus. Segons Milanovic, amb el pas dels anys els països europeus s'assemblaran molt als llatinoamericans en la distribució de la riquesa de la població, tot i que ha apuntat que hi haurà menys desigualtat.
Seguidament, Milanovic ha volgut destacar que a l'últim segle la franja de la població més pobres a Europa formava part del 20% de la població més rica a escala mundial, que està canviant per l'auge dels països asiàtics, per la qual cosa, en el futur, hi haurà europeus a la mitjana mundial i altres a l'1% de la població més rica. “Grans països com Indonèsia, Vietnam i Tailàndia, la població està creixent i aquest fet i que el PIB per càpita s'acosta a la mitjana del món, fa que la mesura augmenti per doble partida”, apunta.
Milanovic: “Grans països com Indonèsia, Vietnam i Tailàndia, la població està creixent i aquest fet i que el PIB per càpita s'acosta a la mitjana del món, fa que la mesura augmenti per doble partida"
A més de Milanovic, s’han posat al capdavant de la taula rodona El repte de la desigualtat: causes, conseqüències i possibles remeis, el subdirector de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA), José Ignacio Conde i l’economista sènior del Banc d'Espanya i assessora en la Secretaria d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa, Laura Hospido.
“Quan parlem de desigualtat no oblidem parlar també de pobresa”
Segons Hospido, "en termes de renda disponible, a Espanya tenim un nivell de desigualtat elevat respecte a altres països del nostre entorn; aquesta desigualtat en el cas d’Espanya va molt unida a l’evolució del treball”. A més, Hospido ha destacat que un 50% de la població desconeix la renda disponible del següent any, la qual cosa posa en risc les decisions econòmiques importants i que afecta especialment els joves. Hospido també ha posat en relleu que el concepte de pobresa és un altre dels grans reptes per al context espanyol. “Quan parlem de desigualtat no oblidem parlar també de pobresa”, apunta.
"L'única possibilitat que tenim que la renda per càpita pugui créixer és que augmenti la productivitat"
Aquestes no són les úniques dades rellevants del repte de la desigualtat. El subdirector de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA), José Ignacio Conde, ha destacat que, “hi ha una condició necessària perquè el món millori i és que hi hagi un creixement continuat en la renda per càpita. En la meva època, entre els anys 80 i 90 va augmentar prop d’un 60% i en els últims 20 anys, la renda per càpita ha augmentat un 20%. És a dir, al món on viuen ara els joves, la renda per càpita ha augmentat 3 vegades menys que quan jo era jove; per tant, l'economia va en la seva contra”.
Conde: "Al món on viuen ara els joves, la renda per càpita ha augmentat 3 vegades menys que quan jo era jove"
En aquesta línia, Conde argumenta que els que es retiren són generacions grans com els baby boomers que estaven aportant a l'economia i ara deixen d’aportar i es dediquen a consumir. En canvi, els que entren per sota són generacions petites, la qual cosa només la renda per càpita pot créixer en la mesura que els que hi entren siguin més productius que els que en surten. "L'única possibilitat que tenim que la renda per càpita pugui créixer és que augmenti la productivitat", apunta.
D’altra banda, Conde apunta que a més de l’economia, als joves tampoc els acompanya la política, ja que quan ell era jove eren el 35% de l’electorat, ara només arriben al 20%, la qual cosa “als joves no els acompanya ni l’economia ni la política perquè són cada vegada menys i tenen l’obligació de transformar el model a què creixi la productivitat perquè és l’única solució i tots els economistes sabem que el que augmenta la productivitat és la investigació, l'educació, les infraestructures, l'emancipació, la lluita contra la pobresa infantil, etc.”.
Per últim, el subdirector de FEDEA ha volgut posar èmfasi en el tema de l'habitatge, ja que “el preocupa molt”. Segons ha explicat, en la seva època, hi havia prop de 2 milions d’habitatges de protecció oficial, “cosa que era una política generosa perquè els joves eren el 35% de l'electorat”. “És un indicador que preocupa molt i l'única solució és construir habitatge públic”, ha conclòs.