• Economia
  • L'HUMT identifica un marcador diagnòstic per diferenciar entre celiaquia i sensibilitat al gluten

L'HUMT identifica un marcador diagnòstic per diferenciar entre celiaquia i sensibilitat al gluten

La troballa, publicada recentment a la revista 'Nutrients', esdevé útil per als pacients que ja han iniciat una dieta sense gluten

L'Hospital Universitari MútuaTerrassa | MútuaTerrassa
L'Hospital Universitari MútuaTerrassa | MútuaTerrassa
Redacció VIA Empresa
Terrassa
17 de Setembre de 2024
Act. 17 de Setembre de 2024

Sota el títol γδ+ T-Cells Is a Useful Biomarker for the Differential Diagnosis between Celiac Disease and NonCeliac Gluten Sensitivity in Patients under Gluten Free Diet el grup de recerca del servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) ha publicat un article que conclou que determinades cèl·lules són un biomarcador útil per al diagnòstic diferencial entre la malaltiacelíaca i la sensibilitatalglutennocelíaca en pacients sota dieta sense gluten.

 

El treball, liderat pel Dr. Albert Martín Cardona -adjunt al servei de l’Aparell Digestiu de l’HUMT i membre de l’esmentat grup de recerca- forma part de la seva tesi doctoral, s’ha publicat recentment a la revista Nutrients i les seves troballes "esdevindran molt útils per a la pràctica clínica". Des del centre asseguren que és molt habitual que molts pacients amb símptomes desencadenats pel gluten acudeixin a la consulta mèdica un cop iniciada la dieta d’exclusió -generalment autoprescrita- i en aquesta situació el diagnòstic diferencial entre les dues entitats és molt difícil.

El treball, liderat pel Dr. Albert Martín Cardona forma part de la seva tesi doctoral i s’ha publicat recentment a la revista 'Nutrients'

L’estudi evidencia que els pacients celíacs tenen un marcador cel·lular a la mucosa duodenal, les cèl·lules TCRγδ+, que es mantenen elevades anys després de l’inici de la dieta sense gluten. Aquest marcador té un comportament totalment diferent de la resta de marcadors diagnòstics de la malaltia celíaca, que es normalitzen amb la dieta, i en conseqüència permet diferenciar -un cop iniciada la dieta- els pacients celíacs d'aquells que tenen una sensibilitat al gluten no celíaca.

 

El diagnòstic diferencial entre aquestes dues entitats és molt important per les repercussions a llarg termini i el tipus de seguiment que s’ha de dur a terme en un cas o altre. La tècnica en qüestió ja s’ha implementat a diversos hospitals de l’estat i, gràcies als resultats d’aquest treball, es podrà generalitzar el seu ús amb aquesta nova indicació. A més, és d’esperar que s’incorpori en les guies internacionals de pràctica clínica per al diagnòstic de les malalties relacionades amb el gluten.