Estirada d'orelles per al talent digital de Barcelona, que encara avui exhibeix un múscul envejable, però sembla que comença a patir els efectes col·laterals de la seva mateixa revolució tecnològica. La vuitena edició de l'informe Digital Talent Overview 2026, presentada aquest dimecres a la seu de la Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), mostra una fotografia clara: la ciutat ja compta amb 135.890 professionals TIC -un 4,85% més que l'any anterior- i el talent digital representa el 6,5% de l'ocupació total. No obstant això, darrere d'aquestes xifres s'hi amaga un canvi de tendència: les ofertes de feina per a perfils amb poca o gens d'experiència han caigut un 26,93% des del 2023.
Si mirem d'ubicar-ne els motius, el primer més evident és la irrupció de la IA, la qual automatitza les tasques més mecàniques, i crea un "embut d'entrada" que amenaça el relleu generacional del sector. “Hi ha una correlació evident entre aquesta tecnologia i la caiguda de les ofertes de feina. S'ha reduït la necessitat de contractació de personal jove", ha assenyalat Jordi Arrufí, director de l'àrea de Talent Digital de la MWCapital. En una roda de premsa marcada per l'absència de Francesc Fajula -qui va deixar el càrrec de CEO de la fundació a principis de maig-, la presentació ha estat desglossada per Arrufí.
La capital catalana ja compta amb 135.890 professionals TIC -un 4,85% més que l'any anterior- i el talent digital representa el 6,5% de l'ocupació total
Com dèiem, l'estudi d'enguany posa el dit a la nafra en el principal repte de mercat: la maduració de l'ecosistema ha fet que les empreses prioritzin l'experiència en detriment dels nouvinguts. En contrast amb la caiguda de les vacants júnior, la demanda de professionals mitjans ha crescut un 21,68%, i la de sèniors un 15,04%. El director de Talent Digital ha llançat una advertència a les administracions i stakeholders per posar-hi remei. "Estem en converses, però caldria una revisió profunda dels programes formatius i la recuperació de la figura de l'aprenent", ha demanat. "Per poder revisar un codi fet per una màquina, primer s'ha de comprendre. Si no incorporem els júniors ara, tindrem un problema greu a mitjà termini", ha reblat.
En paral·lel, i lluny del "doble clic" al qual apel·la Arrufí com a metàfora, el creixement del sector digital a Barcelona és incontestable i avança a un ritme molt superior al de l'economia tradicional. Durant el 2025, la ciutat va incorporar 6.282 nous professionals TIC. Per posar-ho en perspectiva, mentre que l'ocupació global va créixer un 1,37%, l'àmbit digital ho va fer un 4,85%, i pràcticament va triplicar la generació d'ocupació de la resta de sectors.
Aquesta puixança també es reflecteix en el mercat de la contractació. El 2025, el 27,15% del total d'ofertes de feina publicades a Barcelona corresponien a perfils digitals. Les tres posicions més sol·licitades van ser les de desenvolupadors web, amb 9.579 ofertes publicades; desenvolupadors d'aplicacions, amb 2.438; i computació al núvol, amb 2.314 ofertes.
Ecosistema divers, embranzida de les startups i hubs "en estabilització"
L'ecosistema digital barceloní també es nodreix de grans multinacionals, empreses de consultoria i un potent sector de Tech Hubs, del qual la MWCapital també en fa fotografies anuals. L'informe revela que, de les deu empreses que més ofertes de feina han publicat enguany, set són consultores d'IT, amb les úniques excepcions del Barcelona Supercomputing Center (BSC), l'asseguradora Allianz i Cas Training.
Un dels grans motors d'aquest impuls ha estat la forta recuperació de la inversió en startups de tall tecnològic i d'IA. Al conjunt de l'Estat, la inversió ha passat de 1.900 milions d'euros el 2024 a 3.100 milions el 2025, un increment superior al 50% que s'ha traduït directament en "nous llocs de treball de valor afegit". D'altra banda, el sector dels Tech Hubs (que compta amb 203 centres a Catalunya) mostra símptomes d'"estabilització en un mercat complex i internacional.
Arrufí: "Si bé fa uns anys arribaven més de vint 'hubs' anuals a la ciutat, actualment la xifra es mou entre els deu i els dotze l'any"
"Si bé fa uns anys arribaven més de vint hubs anuals a la ciutat, actualment la xifra es mou entre els deu i els dotze l'any", reconeix Arrufí. "Més que un decreixement, es tracta d'una fase de consolidació i rotació que no resta atractiu a la ciutat en comparació amb altres capitals europees, on Barcelona es continua comportant millor", afegeix.
Més enllà dels perfils clàssics, les tecnologies emergents comencen a tenir un pes estadístic propi. "L'aposta estratègica de Catalunya pels semiconductors i els xips, juntament amb els serveis associats al New Space, s'ha traduït en una forta generació d'ocupació", apunta Arrufí. Així mateix, l'àmbit de la IA emergent ha creat per si sol més de 1.000 llocs de treball concrets en el darrer any, i ha passat de 850 ofertes a 1.079 professionals.
Aquesta alta demanda conviu amb un mercat "tensionat". Segons l'informe, mentre que a l'economia general de Barcelona hi ha 62 persones actives per cada oferta de feina, en l'àmbit digital la proporció cau dràsticament a una oferta per cada catorze o quinze professionals. Aquesta tensió és extrema en especialitats com la ciberseguretat, on només hi ha 3,53 perfils actius per cada vacant.
La tensió del mercat de persones actives per cada oferta de feina és extrema en especialitats com la ciberseguretat, on només hi ha 3,53 perfils actius per cada vacant
Aquesta escassetat cronificada de talent local explica que la ciberseguretat sigui la professió millor pagada. Tot i això, quan s'introdueix la variable del cost de vida, Barcelona millora la seva posició competitiva respecte a altres hubs europeus. La mancança de professionals també se supleix amb talent internacional: un terç dels professionals digitals de Barcelona provenen de fora. Destaquen ciutats d'origen com Londres, Lisboa, Madrid o Buenos Aires, un percentatge que s'enfila fins al 42% en el cas de la ciberseguretat.
Pel que fa a la creació de talent des de la base, val a dir que les universitats i l'FP continuen creixent, i registren 2.600 graduats universitaris davant els 2.241 de l'any anterior. D'altra banda, una de les notes més positives de l'informe és el creixement del talent femení. Les dones ja representen el 33,42% dels professionals TIC a Barcelona, una xifra que supera la mitjana europea (30,78%) i que s'ha incrementat gairebé dotze punts des del 2018.
Amb tot, la paritat encara queda lluny i es manté una bretxa salarial del 2,04%. A més, la presència és molt desigual: malgrat liderar el màrqueting digital (56,2%) o la computació sostenible (50,4%), continuen sent minoria en ciberseguretat (19%) o en l'FP tècnica (11%).
El baròmetre de la IA: codi assistit i human in-the-loop
La gran novetat d'aquesta edició ha estat un baròmetre específic sobre l'ús de la IA entre els programadors de Barcelona. Els resultats són concloents: tres de cada quatre desenvolupadors utilitzen eines d'IA diàriament per fer la seva feina, i només un residual 0,5% afirma no fer-la servir mai. L'ús, però, es fa des de la prudència professional. El 87,8% dels enquestats asseguren que revisen sempre o gairebé sempre els resultats generats per la màquina, i confirmen que el factor humà (human-in-the-loop) és indispensable.
Tres de cada quatre desenvolupadors utilitzen eines d'IA diàriament per fer la seva feina, i només un residual 0,5% afirma no fer-la servir mai
Però, per a què la utilitzen exactament? Segons l'enquesta, els programadors fan ús d'aquestes eines per redactar documentació i arquitectura de programari, interpretar i entendre el codi existent, fer assistència en la creació de nous codis, i programar mitjançant el codi natural dels usuaris.
El llistat d'eines més utilitzades l'encapçala ChatGPT, seguit de prop per Claude, GitHub, Copilot, Gemini, OpenAI i Perplexity. Davant d'aquest escenari, l'informe conclou que el rol del programador del futur s'està desplaçant de la pura picada de codi cap a habilitats de supervisió, validació i identificació de bretxes de seguretat.