Els tons grocs i ataronjats sobre negre i l’omnipresència d’hexàgons arreu del pavelló vuit del recinte Montjuïc de Fira de Barcelona ens ho deixen clar: la Mobile World Capital (MWCapital) ha apostat fort per la metàfora del rusc com a tret identificatiu del Talent Arena 2026. Una segona edició de l’esdeveniment que va debutar l’any passat i que, com a germà petit del MWC i el 4YFN, afrontava l’edició d’enguany amb un gran repte: superar la novetat inicial i consolidar-se com un esdeveniment amb veu i color propi durant la setmana amb més persones estressades per metre quadrat al metro de Barcelona.
El fet de celebrar-se fora de la Fira Gran Via que allotja el MWC i el 4YFN (però intensivament connectat per metro i autobusos llançadora) ajuda a remarcar els contrastos entre ambdós entorns. A Montjuïc, les americanes, corbates i mocassins es redueixen a la mínima (tot i que existent) expressió i són substituïts per dessuadores, camises, samarretes, texans i xandalls. L’anglès perd la condició de lingua franca que manté als dos altres congressos, i el xinès, el coreà o el japonès es converteixen en notes al peu de pàgines escrites, majoritàriament, en castellà i català. En resum: un públic marcadament més jove i local que s’acosta a veure les oportunitats que l’ecosistema tecnològic pot oferir-los.
La concepció de l’esdeveniment ja facilita aquest fet. Entrades gratuïtes i uns continguts divulgatius protagonitzats per referents més pròxims, com els comunicadors digitals Nate Gentile, Carlos Santana “DotCSV”, Adriana Carvajal “adri.zip” o un José Luis Crespo, àlies Quantum Fracture, que ens ha acompanyat al pòdcast Connexió MWC 2026. Però també una àmplia oferta formativa conformada per 45 tallers, 69 xerrades, tres hackatons i fins a 600 sessions de mentoria a càrrec de professionals del sector.
Oportunitats laborals, formació i fer xarxa
Un dels joves que ha assistit a l’edició d’enguany del Talent Arena és Salah Eddine Rahhali, tot i que en el seu cas ho ha fet com a representant de 42 Barcelona, el campus de programació impulsat per la Fundació Telefónica en el qual estudia. Originari del Marroc, Rahhali explica a VIA Empresa que la seva intenció inicial era entrar a l’escola de programació 1337 del seu país, que també forma part de la xarxa internacional de campus 42, però les dificultats per accedir-hi van fer-lo optar per Barcelona. “Ja tenia la idea prèvia d’entrar-hi perquè m’agrada la idea de l’horari flexible”, subratlla Rahhali, que tenia clar que hauria de compaginar els estudis d’informàtica amb altres formacions i feines per subsistir.
El model educatiu de 42 Barcelona s’allunya de la rigidesa de formacions reglades, com graus universitaris o de formació professional, i aposta per una estructura basada en l’horari flexible, la resolució de projectes i l’autoaprenentatge. “El curs té una primera part obligatòria, el que anomenen tronc comú, en què vas pujant de rangs, i cadascun gira entorn d’una idea: programació a baix nivell, programació web, DevOps…”, explica l’estudiant. La segona part, el “tronc exterior”, és “totalment opcional” i està format per professions i coneixements més especialitzats. “Hi ha molta varietat de projectes i molta llibertat per fer-los, no has de fer servir un llenguatge o eina específica, pots fer servir el que vulguis, sempre que entreguis el projecte bé”, relata Rahhali. En les seves converses amb els assistents interessats en les formacions de 42 Barcelona al Talent Arena, Rahhali identifica “molta gent que està buscant alguna cosa més per fer a les seves vides, com noves oportunitats de treball, estudis o alguna cosa divertida per fer”.
A 42 Barcelona també estudiava la Mireia Regada, qui havia passat pel món de la restauració i pel sector de la banca abans de decidir reorientar la seva carrera al món informàtic. Tanmateix, Regada ha optat en el darrer any per abandonar el campus i començar a estudiar a la IT Academy de Barcelona Activa, on està formant-se en desenvolupament Backend amb Java. “Uns amics, professionals del sector, em van recomanar que em passés a un llenguatge més modern, perquè si no em costaria molts anys entrar al mercat laboral”, explica a VIA Empresa. Amb ella també estudia l’Esther Arias, qui abans d’entrar a la IT Academy ja havia fet alguns cursos a Barcelona Activa en la seva anterior ocupació. “Vinc d’un sector que ara mateix és molt dubtós i incert, la traducció. Volia fer un canvi de carrera, i la programació és un camp que sempre m’ha interessat, i vaig dir, per què no?”, narra.
Esther Arias: “Vinc d’un sector que ara mateix és molt dubtós i incert, la traducció. Volia fer un canvi de carrera, i la programació és un camp que sempre m’ha interessat”
Tant Arias com Regada assisteixen enguany per primera vegada al Talent Arena, i la jornada d’aquest dimarts és el seu segon dia a la fira. “Se li pot treure molt de profit. Veus estands d’empreses que realment sembla que busquen gent i estan interessades a parlar amb qualsevol persona, i hi ha xerrades bastant útils”, valora Arias. Per la seva banda, Regada confessa que venien “amb unes expectatives no molt altes”, i que quan van arribar “no sabíem ben bé què fer”, però amb el pas de les hores s’han anat adaptant al ritme i les dinàmiques de l’esdeveniment: “T’adones que les empreses també t’estan buscant a tu, que no ets només tu buscant per LinkedIn. És un gran encert per veure que estem ben connectades amb la realitat tecnològica i laboral”.
L’estudiant de la IT Academy també fa valdre la quantitat de xerrades orientades a posar sobre la taula la posició de la dona al sector, una qüestió que considera “important, perquè som poques”. “Molt poques”, emfatitza Arias. El 32%, si fem cas de la darrera edició del Baròmetre de la Dona TIC a Catalunya del Cercle Tecnològic. El Talent Arena ha volgut millorar la xifra amb conferències de referents locals, com la investigadora del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Alba Cervera Lierta, també coordinadora del projecte QuantumSpain; la cap de projectes europeus de la MWCapital, Marta Portalés Oliva; o la directora de programes a l’Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i membre d’Hypatia Mars, Estel Blay.
A la cerca del talent sènior
És innegable que els estudiants i noves generacions són un dels protagonistes del Talent Arena, però això no vol dir que siguin l’únic públic objectiu. L’any passat, segons xifres oficials, els júniors representaven un 48% dels 20.000 assistents, mentre que la resta de professionals conformaven el 52%, i una de les prioritats de l’edició de 2026 és reforçar aquest segon segment. “Estem molt còmodes amb el talent júnior i creiem que, com a fundació, hem de contribuir i posar el nostre gra de sorra perquè tinguin noves oportunitats professionals”, reivindica el director del Talent Arena i del programa de talent digital de la MWCapital, Jordi Arrufí.
Això no evita, tanmateix, que es busqui atreure els perfils més sèniors oferint-los “una experiència i un contingut diferent”, com ara “conferències de gran i petit format, tallers i meet-ups enfocades a llenguatges de programació”, així com tallers de “grans companyies com Nvidia o Qualcomm”. No falten tampoc els caps de cartell que apel·len al conjunt del públic, el gran exponent dels quals ha estat el creador de la World Wide Web, Tim Berners-Lee.
Amb tot, la gran aposta d’aquest any ha estat l’XPRO, un passi addicional, aquest de pagament, que permetia l’accés exclusiu a una selecció de conferències, xerrades, tallers avançats i sessions per fer contactes, així com a un espai de cotreball. Entre els noms més destacats de les activitats del XPRO, la CEO i fundadora de Space Dots, Bianca Cefalo; el director associat del BSC, Cristian Cantón; el científic de recerca de Spotify, Francesco Fabbri; l’enginyer de solucions de GitHub, Matteo Bianchi; o el CTO de Playgami i responsable de Scopely a Barcelona, Hugo Pibernat.
Els canvis respecte a la primera edició no es limiten a una diferenciació dels dos segments principals del públic, sinó també a un afinament de les temàtiques a tractar. “Crear nous productes, si em permets l’expressió”, diu Arrufí. Això es tradueix en la identificació de subsectors concrets en els quals s’ha buscat intensificar l’oferta, com la programació de robòtica o de videojocs, que lluny de “frivolitzar amb l’entreteniment”, s’aspira a oferir formacions i xerrades de valor per als professionals de sengles sectors.
I les empreses? Captant talent i visibilitzant la marca
Passejant pels passadissos -o hexàgons del rusc, com realment està configurat l’espai en certes seccions- del Talent Arena, es confirma una nova diferència respecte al MWC: aquí no trobem cap “efecte uau” com els del germà gran. Sí, a la fira hi ha un cotxe amb cues de gent per fer-se fotos amb ell; però lluny de l’anècdota, el valor real de l’esdeveniment es troba en els intercanvis orals que s’hi produeixen. Les valoracions i punts de vista de les xerrades, els coneixements adquirits en els tallers i l’intercanvi de targetes -o, més aviat, de dades de contacte i perfils de LinkedIn- entre estudiants, professionals i empreses.
Unes empreses que, si bé no s’acosten ni de bon tros al volum concentrat al MWC -2.900 expositores-, acumulen aglomeracions de joves en els seus estands. Una d’aquestes companyies és NTT Data, una de les principals consultories tecnològiques a món, d’origen japonès, que té una important presència a Barcelona. “Hem vingut cada any al Talent Arena”, explica a VIA Empresa la consultora de selecció de la companyia, Mireia Ramírez. El seu objectiu és doble: reclutar tant candidats júniors -a través de beques i pràctiques- com sèniors i donar-se a conèixer com a companyia. “Agafem tota mena de perfils, tant becats, com júniors sense experiència i professionals més experimentats. Tots els camins dins la companyia són possibles”, remarca Ramírez, que valora molt positivament l’exposició que el congrés els dona com a empresa, però lamenta la dificultat de cridar l’atenció del talent més sènior, menys abundant que el júnior a la fira, a parer seu.
En aquest sentit, Arrufí puntualitza que les empreses no poden atreure perfils júniors i sèniors seguint les mateixes estratègies: “Hem d’entendre que la demanda de perfils sèniors és més gran que no pas l’oferta. Per tant, no són ells els qui s’apropen als estands, sinó que els has d’atreure de manera més natural, per exemple, amb una conferència on mostres que tens un projecte tecnològic atractiu o acollint un meet-up on els expliques”.
Arrufí (MWCapital): “Hem d’entendre que la demanda de perfils sèniors és més gran que no pas l’oferta”
Al Talent Arena també té una presència destacada Seidor, una de les principals consultories tecnològiques del país. Fundada a Vic el 1982, compta avui amb més de 10.000 treballadors, té presència a 45 països del món i es troba en el top-5 de companyies que més professionals digitals contracten a l’àrea metropolitana de Barcelona, d’acord amb el Digital Talent Overview de la MWCapital. “El Talent Arena és un espai únic on podem confluir amb el talent jove, i per a nosaltres és fonamental, perquè el principal actiu de l’empresa, per no dir l’únic, és el coneixement que tenen les persones”, reivindica el director de màrqueting de Seidor, Iván González.
“Aquí podem connectar, entendre i conèixer amb el talent que serà majoria a les companyies d’aquí a uns anys”, subratlla, i reivindica el paper del Talent Arena davant els altres dos congressos: “El 4YFN i el MWC generalment han estat molt vinculats a persones de negocis, del món de les vendes. Està molt bé, i és un valor, però aquí hi ha espai per a persones que no hi tenen cap mena de connexió. Obrir continguts normalment vinculats al món corporatiu a persones que tenen altres inquietuds, posicions i interessos és un valor diferencial”.
González (Seidor): “Al Talent Arena podem connectar, entendre i conèixer amb el talent que serà majoria a les companyies d’aquí a uns anys”
Qui tampoc s’ha perdut la festa del talent és la francesa Schneider Electric, un dels referents internacionals en tecnologies energètiques a escala mundial. Catalunya és un dels centres de la companyia a la península Ibèrica, amb la seu central a Barcelona, amb més de mil empleats; dues fàbriques, a Molins de Rei i Capellades, i un centre logístic a Sant Boi. “Creiem que aquest esdeveniment és superimportant per la ciutat de Barcelona i per l’ecosistema”, assegura la directora de talent a Ibèria de Schneider Electric, Eva Roca. La directiva defensa que a Schneider Electric creuen en “el talent sense etiquetes”, i que no busquen júniors o sèniors, sinó persones “amb una sèrie d’habilitats humanes alineades amb els nostres valors”. “Cada cop necessitem més persones amb la capacitat d’aprendre i de desaprendre, que saben que es mouen en un entorn que és incert i que tenen flexibilitat”, reflexiona Roca, que deixa clar que “no contractem per una posició; contractem per una carrera”.
La directora de talent a Ibèria de Schneider Electric explica que han decidit repetir l’assistència al Talent Arena, del qual també són espònsors, perquè “creiem en la generació de noves oportunitats i la creació del talent del futur, no només per avui sinó també per al demà”. Roca considera que en aquesta segona edició estan veient “més freqüència i uns candidats molt més preparats per preguntar les qüestions d’allò que volen treure de l’esdeveniment”, i insisteix en la rellevància de fer ecosistema: “El gran avantatge és que sumar forces genera uns resultats que es multipliquen, i crec que és el gran valor de Barcelona amb aquests esdeveniments, que marquen la diferència a tot Europa”.