Tres presidents, tres corredors de fons i, per tant, tres persones “amb el cap ben moblat, capacitat de patiment i de recuperació”. Així ha presentat el vicepresident del Cercle d’Economia, Pau Guardans, a Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, Imanol Pradales, lehendakari basc, i Alfonso Rueda, president de la Xunta de Galícia. Tots tres dirigents han protagonitzat una de les taules rodones més punyents de la segona jornada que ha preparat l’organisme en el marc de la Reunió anual, en què han repassat l’evolució de l’estat espanyol durant els darrers 50 anys en termes financers. Si bé “el balanç és positiu”, Illa, Pradales i Rueda no han trigat a criticar el sistema de finançament autonòmic, caducat des de 2014.
El president de la Generalitat s’ha remuntat a la crisi de la covid-19 per definir-la com un “test d’estrès” en què els estats democràtics i descentralitzats van respondre “com a mínim igual de bé” que els autoritaris i centralitzats, en contra d’alguns dels primers pronòstics que van sorgir en l’esclat de la pandèmia. Com a bon corredor de fons, Illa no ha trigat a deixar enrere el passat i posar el focus en els anys -i quilòmetres- que encara queden pendents per recórrer: “D’aquí a vint anys m’imagino formant part d’una Europa federal, d’un espai públic compartit i amb prou recursos per desenvolupar competències”.
Illa: “D’aquí a vint anys m’imagino formant part d’una Europa federal, d’un espai públic compartit i amb prou recursos per desenvolupar competències”
D’altra banda, el president ha destacat una excessiva coordinació vertical amb el govern espanyol, que en aquest termini de dues dècades espera que esdevingui “més horitzontal respecte al que s’ha fet fins ara”.
Tres presidents i un diàleg en "l'Espanya de murs"
En la seva intervenció, i en línia amb les tres mirades que han pres part de la taula rodona, el lehendakari s’ha remuntat al 1979, quan va tenir lloc el pacte estatutari de Gernika, que va definir un marc d’autogovern: “La paraula pacte ha estat la clau per accedir a un estatus d’autogovern. El vam desenvolupar d’una manera molt positiva, i avui tenim un país avançat des del punt de vista econòmic, cohesionat socialment i territorialment, i capaç d’afrontar moments delicats”, ha apuntat Pradales, qui ha assegurat que “tenim una Euskadi viva i dinàmica”. Aquest és un dels grans motius pels quals el lehendakari assegura que pretén mantenir una relació bilateral “des del pacte i no pas la confrontació”.
I per acabar de confirmar la diversitat en la manera de fer, el president de la Xunta de Galícia ha iniciat la seva intervenció sense mirar el passat i valorar l’estricte present: “Dur a terme aquesta taula rodona és molt valent, ja que concentra tres presidents autonòmics de partits diferents amb postures polítiques diferents”. Tot seguit, Rueda ha agraït l’oportunitat de diàleg, “és el que hem de fer en aquesta Espanya plena de murs” i ha posat el focus en el territori gallec, que ha experimentat un “creixement enorme” gràcies a la descentralització autonòmica”: “Estic en contra de totes les veus que diuen que hi ha massa descentralització autonòmica”, ha afegit.
Rueda ha assegurat que l’avenç de l’Estat és també l’avenç de les comunitats autònomes, però cal parar especial atenció en el conjunt dels territoris perquè cap ni un es quedi enrere. “Si una comunitat determinada veu que hi ha altres que avances més o es veuen més afavorides, ens carregarem aquest sistema i donaríem la raó a aquells que el critiquen”. En la mateixa línia, Rueda ha criticat l’estratègia del govern espanyol de dur a terme reunions bilaterals per assolir la reforma del model de finançament autonòmic, i ha anunciat que Galícia no participarà: “El que és de tots es parla entre tots”.
El repte de discutir amb un govern central "fràgil"
El dirigent gallec ha assegurat que Galícia és “la primera interessada” a actualitzar el sistema, però que, davant un govern “que no és capaç d’aprovar pressupostos” troba poc probable assolir la reforma en qüestió: “No hi ha cap comunitat que consideri que està ben finançada”, ha insistit, i assenyalat novament el govern espanyol: “El govern és fràgil, i és amb qui hem de tenir aquesta discussió, no pas amb Catalunya”.
Tanmateix, Illa s'ha donat per al·ludit amb les declaracions de Rueda i ha assegurat que el territori “no demanarà permís ni per fer propostes ni per liderar Espanya econòmicament”: “Hem de tenir clar que hem de construir aquest espai junts, i Catalunya sempre estarà allà sota el principi de la solidaritat. Això és perfectament compatible amb no posar límits a ningú”.
Pradales ha adoptat un paper més aviat secundari davant de l’encreuament de declaracions entre Illa i Rueda, i el president de la Generalitat ha destacat que la diferència entre Cantàbria, la comunitat del règim general millor finançada, i Múrcia, la pitjor finançada, és de 1.500 euros per habitant. Per reduir la bretxa, Illa ha recordat que amb la proposta de Catalunya hi haurà fins a 20.000 milions d’euros que passaran a mans de les comunitats autònomes, fet que reduirà la mencionada bretxa als 450 euros per persona. “No volem ni avantatges ni privilegis, però tampoc quedar-nos enrere”, ha remarcat Illa.
Cantàbria és la comunitat del règim general millor finançada, i Múrcia la pitjor
Pradales ha intervingut per aclarir “el desconeixement que hi ha sobre el funcionament del règim basc” i negar que sigui insolidari: “Parlar d’insolidaritat no casa amb la realitat”, ha apuntat, després de recordar que el principi des del qual s’articula el règim és de llibertat responsable: “Independentment de com vagi la nostra recaptació d’impostos, ens comprometem a pagar una quota a l’Estat. Això ens obliga a ser molt responsables, no podem recórrer a dèficits ni endeutaments”.
El lehendakari, a més, ha recordat que el pes de l’economia basca “no arriba al 6%”, mentre la seva població representa un 4,6% del conjunt d’Espanya.