El debat sobre l'impost de successions a Catalunya ha tornat a la palestra, una vegada més. En aquesta ocasió, ha estat Junts per Catalunya que ha proposat in extremis per a l'aprovació dels pressupostos del 2024, excloure els casos de relleu generacional familiar fins al 3r grau -per a facilitar la continuïtat i relleu generacional de les empreses familiars- i l'augment de la bonificació en la quota tributària per als contribuents dels grups de parentiu I i II (cònjuges, descendents i ascendents).
Sobre el paper, un dels principals objectius de l'impost de successions és promoure l'equitat i la justícia social en la societat. Històricament, l'acumulació de riquesa i la transmissió intergeneracional de patrimoni han estat font de desigualtat. Les grans fortunes tendeixen a perpetuar-se a través de les generacions, creant una bretxa econòmica entre aquells que neixen en famílies adinerades i aquells que no. Així, aquest impost busca mitigar aquesta disparitat en gravar la transmissió de riquesa entre generacions. No obstant això, sembla ser més apropiat dir que l'impost de successions compleix una funció crucial en la recaptació d'ingressos per a l'Estat.
Quines són les característiques de l'impost?
En primer lloc, es tracta d'un impost estatal, en què es tributa pel valor raonable (de mercat) dels béns rebuts a conseqüència d'una herència, del qual les autonomies tenen una elevada capacitat normativa, perquè poden establir la seva pròpia tarifa, aprovar bonificacions o millorar, per exemple, la reducció per habitatge habitual o empresa familiar -prevista en un 95%-.
Mentre en algunes comunitats la quota a pagar és bastant elevada (36,5% a Astúries o 32% a Catalunya), en unes altres, es veu bonificada en un 99%
Aquestes característiques porten a grans diferències segons el territori en el qual correspongui pagar l’impost. Mentre en algunes comunitats la quota a pagar és bastant elevada (36,5% a Astúries o 32% a Catalunya), en unes altres, en les quals la quota a pagar es veu bonificada en un 99% (Madrid) o un 100% (València), més enllà d'altres reduccions que puguin contemplar-se, el pagament per aquest impost és (pràcticament) nul.
Catalunya, similar als països de l'entorn
Malgrat la seva impopularitat, en l'àmbit acadèmic hi ha un consens generalitzat a favor de la seva aplicació. Encara més, és un impost que continua aplicant-se en la majoria dels països veïns. L'OCDE en el seu informe Inheritance taxation in OECD countries, sosté que, correctament dissenyat, pot enfortir la justícia del sistema fiscal alhora que genera ingressos per als estats.
La recaptació de la Generalitat en concepte d'aquest impost durant l'any passat va ser de 980,7 milions d’euros, segons consta en l'últim informe d'execució pressupostària del Govern. Aquesta xifra, que és la més elevada dels últims 15 anys, suposa un augment del 4,7% més respecte de l'any passat i una recaptació un 11% major del qual inicialment es preveia.
El Departament d’Economia i Finances ha defensat en les últimes setmanes, sobretot arran de la defensa de l'avantprojecte pressupostari, que aquest increment es deu, en gran manera, a un augment en les presentacions. No obstant això, hi ha altres dues raons a tenir en compte. D'una banda, l'augment (encara que ja gairebé residual) de la mortalitat a conseqüència de la pandèmia. Per un altre, el canvi en el règim regulador de l'impost -aprovat curiosament en 2020- que va augmentar el tipus impositius per a aquells contribuents amb més recursos econòmics.
Un matís a tenir en compte
Hi ha qui argumenta que, com en el cas de l'impost de patrimoni, en gravar l'herència s’està produint una doble imposició però, a diferència d'aquest, i com descrivia l'economista Andreu Mas-Colell en un article recent, es tracta de gravar a les persones, no als llinatges. Per a l'hereu, l'herència no és més que un altre ingrés, com ho seria un bitllet de la loteria premiat. Per tant, i a fi d'aconseguir l'objectiu primordial sobre el qual es fonamenta aquest impost, gravar les herències resulta crucial. Una altra discussió és que s'hagi de facilitar el pagament, perquè no hauria de forçar-se la liquidació dels actius per a fer front, si és el cas, al pagament corresponent.
La normativa actual, permetent competència a la baixa, afebleix el conjunt del sistema fiscal, augmentant la injustícia tributària
Amb tot, i recuperant les conclusions de l'OCDE, s'hauria de buscar la manera de neutralitzar la competència fiscal entre comunitats autònomes. La normativa actual, permetent competència a la baixa, afebleix el conjunt del sistema fiscal, augmentant la injustícia tributària. L'harmonització és més que possible, ho hem vist en altres impostos. Es tracta, simplement, de fer les coses bé. Un impost sense extravagàncies i uns tipus impositius reduïts serien més que suficients a restablir l'equitat de l'impost.