Enmig de la segona onada de la pandèmia, les prediccions de la recuperació semblen quedar molt allunyades de la realitat en la qual ens trobem. El Cercle d’Economia publica un informe on reflexiona sobre aquesta recuperació i intenta apropar-la a la ciutadania. Segons sembla encara hi pot haver una escletxa de llum al final del túnel. El Cercle d’Economia, encarregat de crear aquest informe titulat La recuperació post Covid-19 ha convocat també una taula rodona per reflexionar-hi amb grans experts i el ministre de Salut, Salvador Illa, al capdavant. “Hem de passar d’un model de salut reactiu a un de preventiu”, ha explicat.
En aquest context, el ministre ha reflexionat sobre la necessitat d’invertir molts més esforços a prevenir les malalties abans que pensar en les cures. Illa també ha volgut donar un raig d’esperança a la població parlant de les negociacions de la vacuna i com aquesta “començarà a injectar-se a principis del 2021”.
D’aquesta manera, també ha reflexionat sobre el nou estat d’alarma i ha volgut fer una crida a totes aquelles persones que, segons ell, encara tenen un pensament molt individualista: “Hi ha persones que encara diuen que prefereixen no posar-se la vacuna i que se la posi un altre, així no arribarà mai el final”.
Illa: “Hi ha persones que encara diuen que prefereixen no posar-se la vacuna i que se la posi un altre, així no arribarà mai el final”
El ministre de Salut ha fet servir el mateix argument que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen: “cap de nosaltres estarà segur fins que no ho estiguem tots”. Salvador Illa també ha volgut fer una crida a la calma i ha dit que “hi ha llum al final d’aquest túnel”. Així doncs, ha parlat de canvis de panorama passat el maig i també ha recalcat que “el maig és l’horitzó que la ciutadania ha de mirar”.
La indústria també ha sigut una de les grans protagonistes de la taula rodona. Cristina Garmendia, presidenta de la Fundació Cotec ha recordat el “fenomen respirador”. La presidenta de la fundació ha descrit com a “heroica” la participació de milers d’enginyers que van estar treballant durant la primera onada de la pandèmia per construir respiradors en un temps rècord. Marc Ramentol, secretari general del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ha afegit a les declaracions de Garmendia el treball de l’empresa automobilística Seat que va començar a construir respiradors pels hospitals.
Raül Blanco, secretari general d’Indústria i de la PIME del Govern d’Espanya, també ha elogiat a les empreses explicant que “la indústria sempre dona la cara”. El mateix Blanco ha mostrat el seu suport cap al sector industrial i la transformació que s’ha produït en ell mateix: “empreses que abans feien samarretes van començar a fabricar mascaretes durant la pandèmia. Això és transformar-se o morir”.
Finançament sanitari
Una de les dades més preocupants és el finançament de la salut. Andreu Mas-Colell, president de BIST i exconseller d’Economia de la Generalitat ha explicat que la despesa en salut d’Espanya representa un 8,9% del PIB, un punt per sota de la mitjana europea que se situa amb un 9,9%. En aquest sentit, Mas-Colell ha demanat una major inversió en salut i una reorganització dels esperats fons europeus perquè la sanitat hi tingui cabuda.
Faus: “La dicotomia de la salut i l’economia és falsa”
D’altra banda, Javier Faus, president del Cercle d’Economia ha explicat que “la dicotomia de la salut i l’economia és falsa”. Faus ha afegit que quan s’inverteix en salut s’acaba recuperant molt més: “hem de pensar que una inversió en salut recau en la seguretat de la societat però també en posicionament de personal qualificat i la investigació en noves maneres d’enfrontar-se a les malalties”. En definitiva, una inversió en salut és una inversió per a un bon futur del país.
La digitalització
La millora d’un sistema de salut passa per la digitalització d’aquest. Andreu Mas-Colell ha explicat que la digitalització dels sistemes “pot afectar de manera positiva al millor funcionament dels hospitals”.
També Marc Ramentol ha afegit que “és una mesura que s’ha de prendre des dels treballadors” i ha recalcat que no sempre és senzill començar a fer la feina darrera de les pantalles. “És molt complicat acostumar als professionals a visitar a un pacient a través d’una pantalla quan sempre l’han pogut tenir davant”, ha explicat el secretari general del departament de Salut de la Generalitat.
Tot i això, tots els ponents s'han mostrat d’acord amb l’informe del Cercle d’Economia a l'hora de crear una bona infraestructura de base de dades sanitàries per poder avaluar bé el sistema de salut. A part, també han coincidit que la digitalització pot aportar grans avenços en maquinària i tecnologia per a la salut.
L'informe
L’informe recull les reflexions d’una recuperació lenta però possible. Aquest estudi està basat en el creixement que podria fer l’Estat Espanyol a cinc anys vista. A grans pinzellades fa una geografia de la situació que ha deixat la COVID19, sobretot en l’àmbit sanitari, i com l’economia pot ajudar-nos a sortir d’una crisi imminent.
Ramentol: “Aquest informe suposa un deure com a societat: aprendre del que ens ha passat”
L’informe sembla apuntar cap a una digitalització dels mecanismes i dels llocs de treball. També recalca l’adaptació que han d’emprendre les empreses i la necessitat de tornar a recuperar aquella col·laboració publicoprivada per fer que l’economia torni a fluctuar com abans. Una de les parts més importants de l’informe són els recursos humans, es demana donar les mesures pertinents a tot el personal sanitari i que s’inverteixi en aquest personal qualificat.
Alguns participants de la taula rodona han elogiat el treball del Cercle d’Economia pel que fa a l’informe presentat: “Comparteixo totalment les bases de l’informe”, ha explicat Raül Blanco. També ha exposat el seu agraïment Marc Ramentol: “Aquest informe suposa un deure com a societat: aprendre del que ens ha passat”.