Catalunya viu moments molt convulsos. El bloqueig de lleis, la majoria independentista insuficient al Parlament i la recent arribada de la COVID-19 fan que tots els recursos es destinin als dos projectes més ambiciosos de la regió: aconseguir la independència i acabar amb la crisi d’aquest nou virus. Tot i això hi ha una qüestió oblidada que sempre és objecte de debat, però mai ha arribat la reforma que tothom esperava. El model de finançament autonòmic de Catalunya està en crisi des de la seva última reforma el 2014. Els Amics del País, amb la col·laboració del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha obert un debat amb els exconsellers Andreu Mas-Colell i Antoni Castells i el secretari general de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Albert Castellanos, per explicar les causes d’aquest abandonament i la necessitat d’aconseguir un nou model de finançament autonòmic.
Antoni Castells ha obert el debat deixant una reflexió a l’aire: “no és només una qüestió catalana però sembla que si Catalunya no abandera la reforma del finançament autonòmic, no se’n parla”. L’exconseller d’Economia explica que el tema sobre la taula del govern és la independència de Catalunya, i per tant, qualsevol altra qüestió, per transcendental que sigui, resulta secundària: “com perseguim la independència, ens desentenem de tot l’altre. Hauríem d’aconseguir que mentre treballem per objectius ambiciosos com la independència, la Generalitat ha d’estar present en les qüestions que ajuden al benestar dels seus ciutadans”.
Castells: “Com perseguim la independència, ens desentenem de tot l’altre"
Els tres ponents tenen poques diferències en parlar de les causes i solucions que hi podien haver en el model de finançament català. “Necessitem enfortir l’agència tributària catalana”, exclama Andreu Mas-Colell. L’agència tributària catalana hauria d’estar dotada de les suficients infraestructures per poder establir quins impostos s’han de pagar i com, tal com coincideixen els tres ponents. Dins d’aquesta mateixa qüestió es planteja una agència molt més clara amb els ciutadans. “Si se’ns diu que per cada euro que aporta el contribuent, la meitat és per Catalunya... Que així sigui”, explica Mas-Colell.
La transparència de la gestió ha sigut objecte de debat durant tota la taula rodona. Tant Castells com Mas-Colell i Castellanos estan d’acord que l’Estat espanyol no és prou transparent amb la repartició d’impostos entre autonomies. Espanya és un país amb rendes molt variades segons el territori on visquis. D’aquesta manera, hi ha un repartiment d’impostos perquè aquelles autonomies amb menys recursos subsisteixin gràcies a autonomies més potents. Aquesta repartició rep el nom d’anivellament. “Els diners recol·lectats van a una caixa negra i allà no sabem ben bé que passa”, reflexiona Mas-Colell.
Els grans contribuents
No és cap secret que Catalunya és una de les autonomies amb la renda més alta d’Espanya i és per aquest motiu que és un dels grans contribuents a aquest anivellament. Tot i això, Castellanos explica que aquest repartiment no sempre és tant clar com a tots ens agradaria: "No hi ha racionalitat en el procés d’anivellament, és un model poc transparent de redistribució de recursos entre territoris de més i menys capacitat fiscal”.
Mas-Colell: “Els diners recol·lectats van a una caixa negra i allà no sabem ben bé que passa”
Una altra de les raons per a les quals el model de finançament actual no acaba d’encaixar amb els ponents és la reacció del Govern central a la capacitat d’endeutament d’algunes comunitats autònomes. Andreu Mas-Colell explica els problemes associats a la capacitat d’endeutament de Catalunya: “l’endeutament ens dóna llibertat i capacitat, tot i això amb una estructura quasi federal capacitat de deute català depèn en última instància de l’aval del ministeri corresponent”.
D’aquesta manera i d’acord amb l’explicació de l’exconseller: “Aquest ministeri es podria repenjar una mica massa, i el Govern central podria arribar a desviar aquest finançament, és a dir, fer pagar a les Comunitats Autònomes per coses que són potestat del Govern central”. Antoni Castells també afegeix que “la capacitat d’endeutament de Catalunya hauria d'utilitzar-se només en allò que el Govern central no té la potestat de finançar”.
“Juguem en un camp desequilibrat on l’àrbitre s’ha posicionat”, replica Antoni Castells. L’exconseller es refereix al model radial de l’Estat espanyol. El sol fet que Madrid sigui el centre del Govern central i a la vegada una Comunitat Autònoma pròpia atorga a la zona “la totalitat dels poders de l’Estat”, afirma Castells.
Davant de la qüestió del model radial, els tres ponents estan d’acord que disputar-se l’autonomia fiscal amb Madrid és complicat. Tal com expressa Mas-Colell: “Madrid és autonomia d’autonomia: té diners de la diputació i té el govern central, per tant el camp de joc no és pla, no podem competir en competència fiscal”.
Castells: “Juguem en un camp desequilibrat on l’àrbitre s’ha posicionat”
El mateix exconseller d’Economia de la Generalitat exposa la seva proposta de desconcentració de poders, el que significaria dividir les institucions de l’Estat en diferents parts del territori. “Si l’Estat està compost de totes les comunitats autònomes, a cada una d’elles li toca el 20% de les institucions de l’Estat”.
Next Generation
Els dos exconsellers d’Economia han proposat al secretari general d'Economia i Hisenda estar atents a la repartició que farà el Govern central davant els diners dels fons europeus. El programa Next Generation de la Unió Europea són uns préstecs per reflotar els països després de la crisi de la COVID-19. D’aquesta manera, Mas-Colell i Castells es reafirmen a l'hora de vigilar les actuacions del Govern central davant dels 140.000 milions d’euros a repartir que rebrà Espanya. “Podríem veure-ho com un stress test per vigilar la reacció del Govern central davant del repartiment”, recorda Castells.
Tot i això, Castellanos explica que una part de la gestió d’aquests fons van amb indicadors, és a dir, petites explicacions que demanen certes quantitats de diners segons el territori dins la UE. També reflexiona sobre el repartiment a l’interior de l’Estat espanyol: “es poden utilitzar diferents criteris com el PIB de l’autonomia o la renda mínima dels ciutadans, però ens hauria de preocupar que els criteris siguin clars i transparents”.