La crisi alimentària i la sobrepoblació humana són dos dels principals reptes que afronta un planeta Terra cada vegada més a prop d’assolir els vuit bilions d’habitants i amb perspectives d’arribar als 10 l’any 2050. Ambdós reptes es tradueixen, segons el World Food Programme, en més de 345 milions de persones que s'enfronten a alts nivells d'inseguretat alimentària, motiu pel qual la indústria es veu obligada a trobar solucions i alternatives que, a més, siguin sostenibles. I és que, sense anar gaire lluny, en els nostres parcs i jardins es troba una prometedora possibilitat que està guanyant cada vegada més pes entre la comunitat científica: els insectes. Ben és cert que, d’entrada, no es tracta de l’alternativa culinària més atractiva per als consumidors, però, sí que ho és per al planeta: la petjada hídrica produïda en la cria d’insectes és gairebé cinc vegades inferior respecte de la produïda en la cria de bestiar i genera fins a nou vegades menys gasos amb efecte d'hivernacle (GEH).
Si bé per a bona part de la població occidental pot suposar una idea massa disruptiva -tant en el bo sentit, com en el dolent-, per a altres cultures com ara l’asiàtica, el consum d’insectes és quelcom de rutinari. Tant és així que segons la Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO) són més de dos bilions de persones en el món les que inclouen en la seva dieta algunes de les més de 1.900 espècies d’insectes diferents que es consumeixen, entre els quals destaquen els escarabats i les erugues, que sumen el 49% del consum total. Tenint en compte que, tal com apunta la International Platform of Insects for Food and Feed (IPIFF), la producció d’aliments derivats d’insectes es multiplicarà per 40 de cara al 2030, és inevitable preguntar-se si els insectes acabaran esdevenint la base de la nostra alimentació.
Més de dos bilions de persones en el món mengen insectes
En aquesta línia, el 58% de les 1.034 persones enquestades per les professores de la Universitat Oberta de Catalunya Marta Ros, Anna Bach i Alicia Aguilar en l'estudi Consumers’ Acceptability and Perception of Edible Insects as an Emerging Protein Source van respondre que els insectes podrien esdevenir, en un futur, una font alternativa i sostenible de proteïna. “La situació d’emergència climàtica ens obliga a cercar alternatives i, els insectes, que han fet un boom, poden ser una opció a tenir en compte”, explica a VIA Empresa la coautora de l’estudi, Marta Ros, qui afegeix que “la gent està molt conscienciada que s’ha de fer un pas endavant i, en general, hem obert una mica més la ment i no som tan reticents a l’hora de tastar aquest tipus de productes”.
El fàstic: la principal barrera dels insectes en la nostra dieta
Així i tot, no és el mateix tastar un producte que incloure’l en la dieta. Per aquest motiu, en l’estudi realitzat per les professores de la UOC, només un 16% dels enquestats va afirmar que a hores d'ara sí que inclouria els insectes en el seu dia a dia, davant el 82% que té clar que no ho faria. Els motius? En un 38% dels casos el fàstic és la principal raó, davant de la manca d'hàbit (15%), els dubtes sobre la seva seguretat (9%) o raons culturals (6%), entre d'altres. Però, tot apunta que aquests percentatges es reduiran.
“És un tema totalment cultural”, explica la investigadora, qui apunta que hi ha països on aquests estan molt ben valorats i que algunes espècies són, fins i tot, “una delicatessen”: “És cert que a Europa, a causa de les creences religioses i les plagues que hi ha hagut, es van deixar de consumir, però ha estat principalment per un tema de seguretat alimentària”. “Ara, però, les granges de cultiu d’insectes passen uns estaments de seguretat molt més estrictes i des de l'autoritat de la seguretat alimentària ja s’han donat permisos per a la seva comercialització. Malgrat que a escala europea ens hem distanciat d’aquest consum, existeix la voluntat de trobar la seva viabilitat”, afegeix Ros.
#ThrowbackThursday to 2️⃣0️⃣2️⃣2️⃣
— IPIFF (@IPIFF_org) December 22, 2022
As the year comes to an end, it's time to look back and celebrate the results achieved so far!
From #policy objectives to online/physical events, the European #insect sector was able to take stock of the 2021 regulatory achievements and [..]
1/2 pic.twitter.com/1oewo890c0
I és que les darreres regulacions normatives al respecte han estat força recents. Entre el 2021 i el 2022, s’ha autoritzat la comercialització de les larves de l’escarabat de la farina (tenebrio molitor), la llagosta migratòria (locusta migratoria), el grill domèstic (acheta domesticus) i les larves d’escarabat piloter (alphitobius diaperinus). La forma de comercialització autoritzada ha estat, principalment, en tres formats: dessecat, congelat i en pols. D’aquesta manera, les fórmules a l’hora d’incloure aquests insectes en els nostres menús s’incrementen considerablement. Per tant, serà possible, en un futur, menjar hamburgueses de grills? Serà possible acudir a establiments com el McDonalds i demanar una McCuc?
GrillCo: els grills arriben a la taula
Tot apunta que, de moment, aquesta possibilitat no arribarà mai. “No hi haurà hamburgueses d’insectes”, assegura a VIA Empresa Antoni Garcia Gabarra, membre de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, qui detalla que “potser hi haurà hamburgueses amb un 10% o un 20% de farina de cuc o de grill, per exemple”. L’expert veu “molt difícil” que en el futur mengem insectes tal qual i, per aquest motiu, s’hauran “d’amagar en format farina o en format pasta”. I, empreses com la barcelonina GrillCo, s’encarreguen precisament d’això. Més o menys.
Si bé la firma es dedica a la producció de farina de grills, també ha començat a vendre grills congelats. L'equip de GrillCo assegura que es tracta d’una “matèria primera caracteritzada pel seu alt valor proteic, la seva qualitat i la seva sostenibilitat”. Malgrat que la idea d’endur-se un grill a la boca, a priori, pot no semblar la més atractiva, la companyia destaca el seu gust de nou, la seva textura cruixent i les seves propietats nutricionals, en suposar una font de proteïnes que compta amb tots els aminoàcids essencials, ferro, calci, vitamina B12, zinc, Omega-3 i 6 i magnesi.
El cofundador de GrillCo, Bernat Monter, coincideix amb Ros quan assegura que la cultura europea ha estat un dels principals obstacles a l’hora d’incorporar els insectes en la nostra alimentació. “És una barrera psicològica, a Àsia, Àfrica o Sud-amèrica aquestes pràctiques estan molt més esteses”, comenta a VIA Empresa l’empresari, tot i que, assenyalant les noves tendències que s’estan originant a Europa, apunta que als Països Baixos es troba una de les granges de grills més grans del món.
De fet, aquesta predisposició europea, impulsada pels darrers canvis reguladors en matèria de seguretat alimentària, va fer que Monter tanqués la carnisseria que va posar en marxa amb 21 anys per submergir-se en el món dels insectes, juntament amb els seus socis Francesc Picornell i Juliana Villasante, qui, arran del seu origen mexicà, coneix molt de prop els chapulines. “Parlant amb ella vaig descobrir tots els beneficis d’aquests insectes i, en veure que s’estava produint un canvi d’hàbits en les carnisseries, ja que els consumidors comencen a mirar l’impacte mediambiental dels productes que consumeixen i que l’agència de salut pública de la Unió Europea havia legalitzat el processament de la farina, vaig decidir engegar GrillCo”, explica Monter.
100 grams de vedella proporcionen 26 grams de proteïna, davant els 70 grams que ofereixen els grills
Tot i ser una iniciativa molt jove, l’empresari detalla que, amb Picornell i Villasante, està consolidant la seva clientela. “La rebuda dels grills és molt positiva, de fet, moltes empreses volen modernitzar-se i ja coneixen el producte, perquè totes elles estan intentant trobar alternatives viables i saben que aquesta és molt escalable i que està tenint molt bona acollida”, explica el cofundador.
Aquesta bona acollida s’entén llegint la lletra petita: cada 100 grams de carn de vedella proporcionen 26 grams de proteïna, davant els 70 grams que ofereixen els grills. Però és que, a més, aquests ofereixen 900 mil·ligrams d’Omega-3 i 50 de vitamina B12, 10 vegades més que en el cas de la vedella, que suposa 300 quilocalories per cada 100 grams davant les 120 quilocalories que atribueixen els grills en la mateixa proporció. Si bé no tothom para a llegir els detalls nutricionals, hi ha un sector al qual no se li escapa ni un: la nutrició esportiva. Per aquest motiu, Monter avança que “serà sens dubte un mercat que explorarà GrillCo”.
"La carn no desapareixerà"
Així i tot, l’empresari té clar el rol que jugaran els insectes el dia de demà: “La carn no desapareixerà, tampoc venim a substituir-la, sinó a ser un complement. Possiblement, la població disminuirà el seu consum de carn i, per tant, hi haurà més complements, i aquests passen claríssimament pels insectes”. En aquesta mateixa línia, Garcia Gabarra apunta que la base de l’alimentació “ha de continuar sent vegetal” i destaca els beneficis de l’alimentació mediterrània: “La dieta ideal és la mediterrània, ja que està composta per aliments molt beneficiosos i deficitaris en la dieta occidental, com les fruites, les verdures, els llegums, l’oli d’oliva o els fruits secs”. En aquesta línia, l’expert també valora positivament els beneficis d’altres dietes, com ara la vegetariana o la vegana, que redueixen entre un 20 i un 30% el risc de càncer, malalties cardiovasculars, diabetis adulta i obesitat.
Les dietes vegetarianes i veganes redueixen entre un 20 i un 30% el risc de càncer, malalties cardiovasculars, diabetis adulta i obesitat
Els altres rols dels insectes
Malgrat la metamorfosi que està experimentant la indústria alimentària arran de la introducció dels insectes, aquests no es tradueixen únicament en una solució per als humans. També per al planeta. En l’informe IPIFF perspectives on the evolution of the European insect sector towards 2030: current EU regulatory status, existing opportunities and prospects for development, l’organisme vaticina que els insectes, com a fertilitzant orgànic de la terra i en detriment dels adobs químics, passaran de les 68.221 tones generades el 2023 a les 2.855.232 el 2030.
El nombre de llocs de treball creats a Europa relacionats amb la producció d’insectes evolucionarà dels actuals 3.400 als 31.000 el 2030
Per la seva banda, Garcia Gabarra destaca altres funcions que els insectes duran a terme en el planeta: “També seran utilitzats per a l’alimentació en l’aqüicultura, l’aviram i els porcs, amb la finalitat de substituir els pinsos a base de cereals i soja”. En aquest sentit, l’expert apunta que les 21.000 tones d’insectes destinats a aquest àmbit evolucionaran, en el mateix període de sis anys, a les 870.000. Aquest augment de tones es traduirà, per tant, en un augment de milers de milions de larves d’escarabat, de grills o de llagostes migratòries a la indústria. Com s’integraran? Amb més mans: es preveu que el nombre de llocs de treball creats a Europa relacionats amb la producció d’insectes evolucionarà dels actuals 3.400 als 31.000 el 2030.