El desembre del 2015, els 196 països de les Nacions Unides van assumir un compromís històric sobre el canvi climàtic. Un pla d'acció conjunt conegut popularment com l'Acord de París. Enguany farà 10 anys de la seva signatura, i la 40a Reunió del Cercle d'Economia ha aprofitat l'avinentesa per examinar on ens trobem en aquest full de ruta. La taula rodona ha servit com a aperitiu abans de la COP30 que tindrà lloc al Brasil el novembre vinent. "Els fluxos d'inversió haurien d'augmentar en el rang d'entre el 3% i el 6% per ser compatibles amb els acords de París", ha recordat Jim Skea. Ell és el president del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides, i segurament la persona amb més ascendència a l'hora de jutjar les inversions i projectes desenvolupats pels països que van signar aquell acord.
Avui, el canvi climàtic continua representant un dels grans reptes del segle XXI. L'objectiu és limitar el creixement de les temperatures globals fins als 1,5 graus Celsius. Tanmateix, en aquesta lluita a contrarellotge hi ha estats que s'ho han pres amb més calma que d'altres. Per això, Skea s'ha mostrat realista. "És molt difícil assolir un consens en una organització de 195 països", ha admès davant el públic. No ha sonat pas a excusa, perquè ràpidament ha proposat una alternativa: "Cal cercar grups de països que estiguin disposats a reunir-se per accelerar". És el que perseguirà la IPCC al Brasil a finals d'any.
Pel que fa al seu paper com a líder d'aquesta lluita comuna, ha remarcat que els informes que produeix la seva institució són "l'esdeveniment més gran" de les Nacions Unides. Tot i això, ha reconegut que han de "treballar més" amb els actors polítics per dur a terme l'impuls que ha reclamat des de la Reunió del Cercle d'Economia.
Amb la seva exposició inicial, Skea no ha pretès renyar els assistents i ha optat per un to moderat, amb què ha destacat "l'esperança" que li desperta el futur. El motiu? La bona feina que s'ha assolit des que el món es va unir per frenar el canvi climàtic. "El cost de l'energia renovable, especialment la fotovoltaica, s'ha reduït un 80% en comparació amb 15 anys enrere", ha celebrat. Avui, aquestes energies verdes ja són "competitives" quan es comparen amb els combustibles fòssils, però encara queda un llarg camí. "Tenim les eines. La qüestió és com afrontem el procés", ha plantejat.
Pel que fa a la "bretxa" a què feia referència en comparació amb l'Acord de París, Skea ha assenyalat que hi ha sectors com l'energètic que presenten una taxa inferior a la mitjana global, mentre que d'altres com el transport estan per sobre. Amb els estats succeeix quelcom similar: aquells amb més recursos es troben molt més a prop dels objectius establerts fa una dècada, mentre que els països en vies de desenvolupament obren la bretxa fins als dos dígits.
La Taxonomia i l'energia nuclear, altres noms propis
Skea no ha comparegut sol. Després d'un discurs d'obertura molt aplaudit, s'hi han unit dues figures més: Helena Viñes, presidenta de la Plataforma de la UE sobre Finances Sostenibles i consellera de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV); i Nemesio Fernández-Cuesta, exsecretari d’Estat d’Energia (1996-1999) i copresident del Grupo de Transición Energética d’Alantra. Dos perfils molt diferents que han portat a la taula les seves pròpies reivindicacions.
Per una banda, Viñes s'ha mostrat "optimista" pel que fa al paquet de finances sostenibles que s'està duent a terme a escala comunitària. "Hem avançat i hem après molt. Fins fa 2 mesos, ja havíem invertit 720.000 milions en inversions en mitigació principalment", ha anunciat. El sector més destacat va ser el de l'electricitat, seguit de l'automobilístic, la construcció, l'immobiliari i el manufacturer.
També ha presentat algunes conclusions de la Taxonomia de la UE, l'indicador amb què determinen si les mesures que implementen les empreses europees són sostenibles o no des d'un punt de vista mediambiental. A l'estudi han participat 1.700 empreses de la Unió, les quals han proporcionat informació "molt vàlida", d'acord amb Viñes. "Per fer-ho senzill, la Taxonomia funciona així: explica'm on inverteixes els teus diners i et diré fins a quin punt el teu pla de transició és creïble", ha definit. Entre les primeres conclusions, han trobat que els mercats financers europeus són en un 62% sostenibles, un fet que ha convertit Europa en un referent global. "Al món s'estan desenvolupant 58 taxonomies i totes menys la xinesa estan inspirades a Europa. És un exemple de diplomàcia verda", ha conclòs.
Fernández-Cuesta: "Un sistema elèctric descarbonitzat permetria electrificar tot o part del procés industrial o invertir en transport electrificat"
Si bé la Taxonomia era el gran clam de Viñes, en el cas de Fernández-Cuesta ha estat l'energia nuclear. Especialment, després de l'apagada elèctrica del passat 28 d'abril. Malgrat que l'exsecretari d'Estat d'Energia ha subratllat que "les renovables són la forma més barata de generar energia" a Europa, ha afegit que la nuclear resultarà un actor indispensable en l'objectiu d'assolir un sistema elèctric descarbonitzat. Actualment, a l'Estat representa el 20% del seu mix, mentre que a Catalunya la taxa es dispara al 58%. Un fet que porta a pensar a Fernández-Cuesta que les nuclears "mai tancaran" al territori, especialment pel poc pes que tenen les renovables.
"Quan tens un sistema descarbonitzat has d'electrificar més. Espanya està al 25% de l'electrificació final i cal arribar al 40%-45%", ha analitzat. Què queda, doncs, per assolir l'objectiu? L'expert ha enumerat tres condicions: la primera, no tancar les nuclears; la segona, invertir en xarxes; i la tercera, fer el mateix amb l'emmagatzematge, que serien les bateries i el bombament hidràulic. "Si fem tot això tindríem un sistema elèctric descarbonitzat que permetria electrificar tot o part del procés industrial o invertir en transport electrificat", ha justificat.
Hi ha diners per finançar la transició?
Feta la radiografia actual, tocava mirar cap al futur. Un dels principals quids és com finançar aquesta transformació de l'economia europea. En aquest apartat, Viñes ha citat els dipòsits d'estalvi "enormes" que hi ha al continent, entre 10 i 11 bilions d'euros. "S'han de canalitzar als mercats financers i això no només requereix instruments i incentius, sinó un canvi cultural a la ment europea", ha explicat, alhora que ha reclamat "invertir més en Europa" en lloc d'empreses nord-americanes. Aquesta problemàtica és una de les principals preocupacions a Brussel·les i que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, vol abordar amb el projecte de la Unió dels Mercats de Capitals
Viñes ha citat reclamat "invertir més estalvis en Europa", mentre que Fernández-Cuesta i Skea han destacat la importància de "capturar i emmagatzemar CO₂"
D'altra banda, Fernández-Cuesta ha culpat la burocràcia pel fre del creixement econòmic europeu. Per il·lustrar-ho, ha mencionat el conflicte que travessa el sector de l'automoció. "El problema a Europa és que primer posem la regulació. Sempre havíem tingut una estratègia a l'hora de produir vehicles: havien de petits i funcionar amb dièsel. Quina estratègia tenim ara?", ha qüestionat.
Finalment, tant Skea com ell han coincidit en la importància de "capturar i emmagatzemar CO₂" com a motor econòmic per finançar la transició verda. L'exsecretari d'Estat d'Energia ha afegit un altre factor: incentivar la inversió privada. "La tecnologia sempre ha resolt tots els problemes de la humanitat, i aquest també el resoldrà. La inversió està bé, però s'inverteix si hi ha retorn", ha apuntat. Un recordatori que els europeus haurem de tenir present a l'hora de descarbonitzar sense perdre competitivitat.