Escolta l'article ara…
L’inici d’aquest nou curs escolar ha estat marcat per una tempesta, la Diada i una nova mobilització dels docents. La cara visible d’aquesta darrera és Iolanda Segura, qui compta amb més de 23 anys d’experiència com a professora d’educació primària i sis com a portaveu de la Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament de Catalunya (USTEC). En una conversa amb VIA Empresa, Segura apunta que “hi ha una gran part de l’alumnat que no té el dret a l’educació garantit”; és complex precisar la xifra exacta, però probablement s’acosti al 23% d’alumnes que han quedat exclosos de les darreres -i desastroses- proves PISA. En paraules de Segura, “s’ha exclòs aquell segment que fa baixar els resultats, i això potser és un senyal”.
Entre festius, tempestes i la vaga de docents, la tornada a l’escola d’un milió i mig d’alumnes ha estat turbulenta.
Bé, el curs passat ja el vam acabar de forma turbulenta, de fet, tot el curs ho va ser, i aquest comença de la mateixa manera perquè el conflicte no s’ha resolt. El malestar entre el personal educatiu encara és molt present malgrat algunes passes que s’han fet endavant i que valorem, però que no resolen els problemes estructurals que tenim a l'educació. Cal continuar progressant, la carpeta de millores encara no s’ha tancat, i per això hem començat el curs amb vaga.
La vaga del dia 8 va ser l’esperada? El Departament d'Educació va xifrar la participació en un 12,65%, mentre que vostès en un 30%.
Sempre hi ha diferència. Nosaltres fem una estimació i no comptem els serveis mínims, a diferència del Departament d’Educació. Són molt elevats i abusius, limiten molt el dret de vaga i fa que molta gent no pugui sortir al carrer.
"La carpeta de millores encara no s’ha tancat"
Comença a fer figa la mobilització?
No. Sabíem que la vaga del primer dia de classes no tindria una participació com les mobilitzacions que vam fer al curs passat, perquè la data és la que és, i els docents som més responsables del que es mereix aquest govern i certs individus d'aquesta societat que es mostren tan crítics amb el personal educatiu. Llavors, sí, va haver-hi molta gent a qui li va saber greu fer vaga aquest dia, però va tenir l’impacte que nosaltres volíem aconseguir, que era emetre un missatge molt clar conforme aquesta crisi no s'ha resolt.
Precisament, aquesta setmana Illa ha anunciat el compromís d'assolir el 6% d'inversió pública en educació i de climatitzar els 2.530 centres educatius públics i 51 residències fins al 2031.
Sens dubte, la mobilització del curs passat i l’inici d’aquest ha despertat consciències i, per primera vegada, s’ha parlat d’un horitzó en què puguem arribar al 6% del PIB, i d’una inversió que és absolutament necessària per poder finançar totes les solucions que calen per tenir una escola pública inclusiva, feminista, en català, de qualitat.
D’altra banda, també és molt positiu que per fi estiguem parlant de climatitzar els centres educatius. És una mesura reivindicada i lluitada, i més necessària que mai, donat que els canvis climàtics són molt presents. Les onades de calor han vingut per quedar-se i les aules són autèntics forns. Ningú s'ho pot imaginar. Són 30 persones concentrades, que desprenem calor, i la temperatura que s'acumula entre les quatre parets és molt elevada. I volem anar més enllà. També demanem que, mentre no es climatitzin tots els centres, s’activin protocols de prevenció i d'actuació en cas d'arribar a temperatures superiors al llindar tèrmic permès per llei. Cal una organització horària, actuacions immediates, i si un dia s'ha de tancar el centre perquè no és suportable fer classe a 40 graus, doncs es tanca. No val dir “ja ho climatitzarem”, i mentre ens continuem fregint en una paella d'oli bullent.
Quants alumnes hauria d’haver-hi per aula?
Aquí nosaltres som molt ambiciosos. Tenim una complexitat molt elevada a les aules, gairebé un de cada quatre alumnes té necessitats específiques de suport educatiu. Som el territori amb més complexitat a l'estat espanyol i, per tant, les ràtios han de donar resposta a aquesta realitat. S’han fet alguns avenços, però tímids, hauríem d'anar més enllà. Per nosaltres no s'hauria de superar els 15 alumnes a infantil i primària, entre 22 i 23 com a màxim a secundària. La baixada de natalitat afavoreix aquestes dades, però no hem de suprimir oferta pública, l’hem de mantenir i així convertir en una realitat la nostra petició.
Illa va apuntar que “respecta el dret a vaga”, però demana “respecte al dret a l'educació”. Tenint en compte que algunes de les mobilitzacions han alterat l’activitat de tot el país, és compatible?
I tant que ho és. Precisament, el dret a l'educació és el que estem defensant en aquest conjunt de mobilitzacions, estem parlant de la necessitat de millorar l'educació del nostre país. Si no haguéssim fet tot això, a hores d’ara no n’estaríem parlant. I qui es beneficiarà de les millores educatives? Doncs l'alumnat, perquè pugui tenir dret a l'educació, ja que ara mateix li puc assegurar que hi ha una gran part que no el té garantit. I per poder garantir-lo cal crear una única xarxa pública, que és l'única que defensa la universalitat d'accés, independentment dels orígens i condició de l’alumnat. És on ha d'anar a parar la inversió i els recursos.
Quina és la principal demanda que fan des de la USTEC aquest inici de curs?
Doncs que totes aquestes promeses que tant s’estan anunciant s'aterrin. Les organitzacions sindicals estem esperant un calendari de negociacions, tal com li vam demanar a la consellera des de la USTEC. Necessitem situar totes les qüestions a abordar en un calendari per tal que no esdevinguin mesures temporals, han de ser estructurals, com per exemple el tema del català, ja que patim una pèrdua de l'ús de la llengua. Hi ha hagut una ofensiva judicial i política en contra del model d'escola catalana i aquesta és una qüestió preocupant que sens dubte també s'ha d'atacar. I li podria dir moltes altres qüestions.
Quines més li preocupen?
Doncs, per exemple, l’excés de la burocràcia. Els docents fem mil tasques inútils que ens sobrecarreguen de feina. Amb això hem d’insistir molt perquè no estem veient canvis, al contrari, cada vegada que girem la cantonada tenim una altra tasca burocràtica a fer. Nosaltres ens hem de poder dedicar a la nostra feina, que és planificar la tasca educativa i dur-la a terme, no perdre el temps fent papers inútils que no es mira ningú.
"Hi ha hagut una ofensiva judicial i política en contra del model d'escola catalana"
D’altra banda, a molts pares i mares els preocupa que els seus fills es quedin sense colònies. N’hi haurà aquest curs?
Aquesta és una altra problemàtica que ara s’ha convertit en una mesura de pressió. Tothom valora la importància de les sortides i les colònies, però ningú s'ha parat a pensar la quantitat d'hores extres que fem i la responsabilitat que suposa emportar-se un curs d’alumnes a fora de la protecció dels murs de l’escola per fer aquestes activitats, això no s'ha posat en valor mai, ni s'ha reconegut, ni se'ns ha compensat de cap manera.
De quina manera considera que se’ls ha de reconèixer?
Val a dir que jo soc una gran defensora d'aquest tipus d’activitats, m'encanten i penso que són absolutament pedagògiques per al nostre alumnat, especialment per aquell que no pot accedir a aquesta realitat a causa de les seves circumstàncies familiars o econòmiques. Però sí que és cert que, quan te'n vas de colònies, treballes 24 hores durant dos, tres, quatre o cinc dies, atenent una gran quantitat d'alumnes que t’has d’endur i tornar intactes. A més, quan un docent marxa de colònies moltes vegades ha de deixar la seva vida personal i familiar organitzada, fet que pot suposar un cost addicional de cangurs, etcètera. Tot això s'ha de reconèixer, i ara tothom es posa les mans al cap perquè hem decidit no fer aquestes sortides. Tothom ha donat per fet que aquestes hores extres les havíem d’assumir, i aquest tema s’ha de posar sobre la taula i veure de quina manera es retribueix i es compensa horàriament.
Horàriament?
És clar, el que no pot passar, a més, és que un docent arribi d’un viatge de final de curs a la una de la nit, deixi l'alumnat a casa seva, que aleshores ja es fan quarts de dues en el millor dels casos, i l’endemà a les vuit del matí hagi d'estar treballant un altre cop. Això no pot ser. Ha d'haver-hi una compensació horària. I aquest curs, a la gran part de les aules catalanes no es notaran canvis. Per tant, aquesta és una mesura de pressió que continua vigent.
Pel que fa a l’espectre salarial, el passat mes de maig es va assolir un acord per incrementar les nòmines dels docents en 600 euros bruts mensuals a quatre anys.
En aquest àmbit hem fet un gran pas endavant. Cap comunitat autònoma ha aconseguit gairebé 400 euros, si parlem només de la part autonòmica, en un sol acord. Ha costat. Ara bé, el que no pot ser és el que li comentava abans. Això no pot ser una mesura puntual i que després deixem de parlar de sous perquè l'IPC, malauradament, continua augmentant i, per tant, cal actualitzar els sous periòdicament. Defensem la clàusula de revisió salarial com a una mesura necessària, els nostres sous han d'anar en consonància amb el cost de la vida, i com pensem que la tasca que tenim és de gran responsabilitat, demanem cobrar el que ens pertoca.
El salari mitjà a Catalunya és d’uns 31.700 euros anuals bruts, mentre el sou inicial d’un mestre ronda els 34.400 euros en el cas de primària i supera els 37.000 en el cas de secundària, xifres que s’enfilen ràpidament amb antiguitat i complements. Considera insuficient el salari dels docents?
A veure, estem parlant de persones que assumim una tasca primordial, com és educar els nostres infants i adolescents perquè tinguin un futur. Ara mateix, estem mal pagats. Tampoc estem demanant cobrar molt més, però sí compensar tot aquest temps en què no ens han augmentat ni un cèntim. D’entrada, eI salari mitjà català ja és baix, i nosaltres lluitem pels nostres salaris perquè ens dediquem a l'educació, però també donem suport a totes les lluites laborals en què els treballadors i treballadores demanin cobrar el sou que els correspon, només faltaria.
"Els nostres sous han d'anar en consonància amb el cost de la vida"
També demanen la reducció de l’horari lectiu. Després de veure el desastre de les proves PISA, continuen creient que és una bona idea?
És al contrari. Un dels nostres problemes és que no tenim prou hores per poder programar la nostra tasca pedagògica i per planificar l'atenció a l'alumnat. Estem demanant més recursos, però no que ens els llencin als centres i punt. Hem de poder comptar amb espai i temps per poder-nos coordinar, per crear equips psicosocials i equips psicopedagògics perquè la realitat de l'alumnat no és només la que està a l'aula, sovint la seva situació d'aprenentatge ve condicionada per la realitat del seu entorn. Tenim més d’un 30% de l'alumnat que està en situació de risc social i en el llindar de la pobresa. Això, evidentment, condiciona molt el seu rendiment. Per tant, necessitem hores per poder-nos coordinar i reduir les hores lectives perquè aquestes siguin de qualitat.
Fins a quin punt considera que els docents són responsables d’aquests resultats, i quin pes atribueix al sistema educatiu actual?
El que ha passat amb les proves PISA és que hem quedat fora de la comparativa perquè es va excloure un 23% de l’alumnat, que representa gairebé la totalitat del que té necessitats específiques de suport educatiu i que té un nivell d’aprenentatge molt baix. S’ha exclòs aquell segment que fa baixar els resultats, i això potser és un senyal. És clar, sense aquest 23% els resultats no són tan dolents, però calen mesures universals i dirigides a tot l'alumnat, perquè si tots estan ben atesos, tots podran tenir unes condicions d'aprenentatge òptimes, i això farà millorar els resultats.
Quina seria la situació ideal? Doncs que sense haver d'excloure alumnat tinguem bons resultats. I aquí la responsabilitat és conjunta. Evidentment, nosaltres continuarem fent la nostra feina, però hem de poder fer-la feina en les millors condicions possibles. I, avui dia, l'atenció d'un alumne vol dir la desatenció d'un altre, i viceversa. Això no pot passar. Mentre jo estic atenent un alumne, ha d'haver-hi algú que estigui atenent la resta. I això passa pels recursos, les mans, el temps, l'espai de coordinació, per crear una escola inclusiva…
La Gina Tost, col·laboradora de VIA Empresa, deia a inicis de setmana que si s’exclou un 23,3% dels alumnes de les proves quan el màxim permès és d’un 5%, potser els que necessiten classes de matemàtiques i comprensió lectora no són només els alumnes.
És que si un docent està en un centre i li diuen que ha de fer les proves PISA, sense cap instrucció, i que l'alumnat amb més dificultats no les ha de fer, doncs l’exclou, no s’atura a pensar en percentatges. Per què aquest any el percentatge exclòs ha estat més elevat? Doncs perquè, tal com ho ha assumit la conselleria, hi ha hagut errades en el traspàs d'informació, per tant, queda molt clar que als centres no hi ha hagut culpables. Els docents no estem fent la nostra feina malament, senzillament no la podem fer correctament.
Què espera d’aquest nou curs escolar?
Doncs que realment aquestes promeses i aquests anuncis tan grandiloqüents siguin sincers i no seiem a debatre, perquè els debats ja els hem fet mitjançant enquestes, entrevistes, estudis, etcètera; és el moment de seure a negociar.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat