Escolta l'article ara…
Hi ha setmanes que semblen escrites expressament per posar a prova una família, i aquesta passada n’ha sigut una. Catalunya comença el curs escolar amb una vaga de docents, amb la notícia d'un informe PISA en què els resultats catalans han estat exclosos, i amb una decisió excepcional per suspendre les classes en cinc comarques per risc de pluges torrencials (i ni una gota!). Tres qüestions diferents, però amb un sol fil conductor: ningú al volant.
El cas PISA és, probablement, el més difícil d'explicar. Catalunya ha quedat fora perquè ha intentat cuinar els resultats, i s’ha passat de frenada. La mostra no complia amb les condicions necessàries per considerar els resultats representatius de la comunitat autònoma. Si exclous un 23,3%, i es demana que el màxim sigui un 5% (després d’avisos i comissions d’experts), és que potser els que necessiten classes de matemàtiques i comprensió lectora no són només els alumnes. És un error tècnic i greu.
"Catalunya ha quedat fora de l'informe PISA perquè ha intentat cuinar els resultats, i s’ha passat de frenada"
Una prova seriosa i internacional que serveix per avaluar el sistema educatiu, i on els seus màxims responsables i equips han fet malament els deures. Quina responsabilitat real tenen? Tota. I encara ho és més quan l'error afecta precisament aquells alumnes que poden tenir més dificultats: alumnat amb necessitats educatives, dificultats lingüístiques o altres factors que poden condicionar els resultats.
La reacció posterior del Govern, en què es va iniciar el cessament d'una alta responsable i l'obertura d'expedients a funcionaris, era necessari, però no s’acaba aquí. Han obert una altra comissió d’experts, i estem a una comissió d’experts de ser un gag dels Monty Phyton. El que hauria d'importar és començar de zero. Ja no podem més amb les tiretes per frenar l’hemorràgia. Perquè una administració competent és aquella que detecta els errors, n'assumeix les conseqüències i aprèn d'ells. No se li està demanant que sigui infal·lible, sinó confiable. I aquí tenim el segon gran conflicte d'aquesta setmana: la vaga educativa.
Els docents han començat el curs mobilitzats i reclamen, entre altres qüestions, reducció de ràtios, més recursos per a l'escola inclusiva i millores en les condicions de treball. El Govern, per la seva banda, defensa les mesures que ha anat aplicant i demana continuar negociant. No és una guerra entre "professors contra Govern", i el Govern intenta que sigui “famílies contra professors”. Però les famílies volem tenir una bona educació perquè això enllaça directament amb el primer problema d’aquesta setmana. Quin sistema educatiu volem i quins recursos estem disposats a posar-hi? Una mica de rigor, per favor. I al costat del professorat que està sostenint un sistema precaritzat aixecant el futur del país.
I en aquest punt apareix el tercer element d'aquesta setmana: la pluja. El passat dimecres 9 de setembre, la Generalitat ha activat l'Inuncat i ha suspès les classes en cinc comarques davant la previsió de pluges torrencials. La mesura ve d'un context meteorològic en què hem vist fins a quin punt una Dana pot provocar situacions molt complicades en molt poca estona. Protecció Civil té precisament la responsabilitat d'actuar abans que el problema sigui evident.
"Quin sistema educatiu volem i quins recursos estem disposats a posar-hi? Una mica de rigor, per favor"
El primer punt que ha de quedar clar és que prevenir és governar, i no volem lamentar cap desgràcia. Ara bé, prevenir no significa necessàriament mantenir una decisió durant tot el dia encara que les circumstàncies canviïn. Si al dia anterior les previsions indiquen un risc molt elevat, té tot el sentit suspendre l'activitat i evitar que centenars de milers de famílies es desplacin. Però si dues hores més tard les dades meteorològiques indiquen que el pitjor escenari ja no es produirà, també hauria de ser possible revisar la decisió i tornar a la normalitat.
No passa res per dir: "Ahir a la tarda, amb la informació que teníem, vam prendre aquesta decisió. Ara tenim informació nova i la modifiquem". De fet, això és exactament el que esperem d'una administració moderna que utilitza per noves tecnologies per dirigir i comunicar-se. No anem amb fax ni cartes postals. Potser en alguns casos hauria estat suficient començar més tard. En d'altres, fer jornada de tarda. En d'altres, segurament, mantenir la suspensió. La qüestió és preguntar-nos si tenim prou mecanismes per adaptar les decisions a mesura que canvia la realitat, o no ens volem complicar la vida.
Tres casos que es connecten. Amb PISA, ens ha faltat rigor en la preparació i control d'una prova que havia de donar-nos informació sobre el sistema educatiu. Amb la vaga, tenim un conflicte que ens recorda que un sistema educatiu no funciona només amb decrets i calendaris, sinó també amb mestres i professors que han de poder treballar en unes condicions dignes. I amb la pluja, tenim el repte contrari: prendre decisions prudents i immobilistes.
"No necessitem una administració que ens asseguri que mai no s'equivoca. Necessitem una administració que sàpiga què està fent"
Tres problemes diferents i una mateixa exigència: poseu-vos les piles, i apreneu a gestionar un país com Déu mana. Gestionar millor vol dir preparar millor les proves. Vol dir escoltar el que fa setmanes que us diuen, que no n’hi ha prou. Vol dir tenir protocols clars davant d'una emergència. Però també vol dir tenir la capacitat de rectificar sempre, amb humilitat i convicció.
Aquesta hauria de ser una de les lliçons d'aquest inici de curs. No necessitem una administració que ens asseguri que mai no s'equivoca. Necessitem una administració que sàpiga què està fent, expliqui per què ho fa i sigui capaç de canviar de rumb quan la realitat li demostra que cal fer-ho. Ara no tenim aquesta visió, i cada error administratiu té al darrere alumnes, famílies i professionals.
A veure si haurem de posar deures també als que governen, i enviar-vos al Departament d’Orientació Pedagògica.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat