Ser l'últim poble fronterer de Catalunya amb França té les seves peculiaritats. Si no, que li diguin a La Jonquera, que amb 3.387 habitants surt als mitjans de comunicació a causa de successos dignes de pel·lícula, com ara haver detingut recentment un fugitiu buscat pels Estats Units per un homicidi, les inversions milionàries per adquirir les llicències dels estancs de tabac més anhelats del país, intervencions de 329 quilos d’haixix a la frontera, premis pels guanyadors de la Loteria de Nadal del 2023 i també els nombrosos cotxes amb matrícula francesa que s'aturen al famós outlet del municipi atrets per uns productes més econòmics, com ara els perfums, l'alcohol, els estancs i les gasolineres. Ara bé, l'economia d'un municipi transfronterer evoluciona amb el pas del temps. I amb ell, la reconversió de centenars de treballadors vinculats al negoci de les duanes que pràcticament han desaparegut amb la lliure circulació de l’espai Schengen i que s'han bolcat en la dinamització d’uns comerços i serveis que facturen al voltant dels 1.500 milions d'euros anuals, amb una capacitat comercial quatre vegades superior a la mitjana catalana.
L'economia de La Jonquera no s'entén sense la seva ubicació estratègica, amb la particularitat de ser un “territori de pas” a diferència de territoris fronterers com ara Andorra o Puigcerdà, en què s’acostuma a anar expressament. Aquest petit poble, situat al nord de l'Alt Empordà, creuat per l'autopista AP-7 i la N-II, rep anualment uns sis milions de visitants, i hi travessen diàriament més d’11.000 camions, el que significa més de 8 camions cada minut, segons el grup d'estacions de servei OnTurtle (Red Tortuga). A més, la desaparició del peatge de l'AP-7 l'estiu del 2021 entre Tarragona i la Jonquera ha suposat un estalvi de prop de 2.000 euros per any i camió, precisa el Gremi de Transports i Logística de Catalunya.
Milers de francesos vénen atrets pel turisme, el lleure, les compres, la diversió i l'accés a segones residències de l'Alt Empordà. Barcelona es troba a més de 150 quilòmetres de la frontera, mentre que la ciutat francesa de Narbona a 98 quilòmetres al nord. “No hi ha localitats amb gran densitat de població prop de la frontera, d’aquí que s’hagi convertit en un pols econòmic i hagin intentat mantenir els negocis de l’època fronterera”, apunta l’economista Enric Llarch a VIA Empresa. D'aquesta forma i, gràcies a la desaparició de les fronteres físiques, és molt més fàcil accedir a Catalunya per a molts habitants del sud de França, com també a la inversa, sobretot perquè “els conductors no s’han d'aturar ni perdre temps a causa dels antics controls i llargues cues”, tot i que en algunes ocasions n'hi ha d’esporàdics per combatre el terrorisme i la lluita contra el tràfic de drogues.
La Jonquera rep anualment uns sis milions de visitants i hi travessen diàriament més d’11.000 camions
El mateix Llarch explica que “fa dècades hi havia una tradició d’una sèrie de serveis més assequibles que a França, com el transport, l’auge dels prostíbuls, la benzina, els hotels i els supermercats”. Aquests operadors han intentat resistir amb aquesta tradició, sobretot tenint en compte la seva ubicació estratègica.
El poble amb una vorera francesa i una altra catalana
És tanta la vinculació transfronterera de la Jonquera que hi ha el curiós cas de Le Perthus, un poble amb una vorera francesa i una altra catalana. Per entendre-ho bé, Le Perthus és un dels primers pobles després de travessar la frontera amb França, a uns sis quilòmetres de la Jonquera, al límit des de Catalunya. Però la divisió territorial va fer que tant una de les voreres de l'avinguda Catalunya de Le Perthus, com altres carrers més enrere, quedessin sota jurisdicció catalana. Mentre que la calçada, l'altra vorera i la resta del poble són sota mandat francès. A la part catalana se la coneix com El Portús i la seva gestió local és a càrrec de l'Ajuntament de la Jonquera.
Arché (Infojonquera): “Amb la llibertat de circulació a través de la frontera, hi ha hagut una reinvenció de l’economia i la creació de negocis enfocats cap als transportistes"
Gemma Arché, responsable del mitjà de comunicació Infojonquera, explica a VIA Empresa que a la Jonquera hi ha tots els serveis necessaris com a qualsevol poble, però que "cal diferenciar el centre de la perifèria". És a dir, als afores del municipi es dona molta més importància als camioners que provenen d'arreu d'Europa, a les gasolineres, restaurants i àrees de servei. De fet, és al mateix barri del Portús que hi ha moltes botigues relacionades amb el tabac i l'alcohol.
Per a Arché, el gran canvi que ha patit econòmicament La Jonquera durant els últims anys ha estat la llibertat de circulació a través de la frontera, un fet que ha comportat la "reinvenció i la creació de negocis enfocats cap als transportistes". D'aquí que hi hagi gasolineres, restaurants, pàrquings amb un cost diari de dos euros, en què el camioner pot estar aparcat durant tota la nit i disposar de servei de vigilància, dutxa, rentadora i fins i tot la recent incorporació: un gimnàs.
Un dels requisits dels treballadors del municipi, segons precisa la periodista, es basa en comptar amb un nivell alt de francès, ja que la majoria dels visitants que transiten pel poble no dominen ni el català ni el castellà i molts empresaris ho tenen clar amb la selecció de personal: "el client sempre té la raó". A més, el municipi compta amb pocs llocs de treball qualificats, mentre que la majoria de les posicions estan enfocades de cara al públic. La incorporació del teletreball en algunes organitzacions ha afavorit que més locals es quedessin i no marxessin a altres ciutats, com per exemple Girona o Figueres.
L’estanc més gran d’Europa
On sí noten la diferència de preu els francesos és amb l'alcohol i el tabac, d'aquí la lluita per aconseguir les llicències. A Catalunya, les cigarretes costen menys de la meitat del que pagarien al seu país. Per exemple, un paquet de Winston Blue costa 4,95 euros, mentre que a França, després de la pujada de preus de l'abril del 2023, es venen a 11 euros en establiments autoritzats. Els surt a compte traslladar-se a l'altre costat de la frontera per proveir-se de cartons encara que hagin de recórrer desenes de quilòmetres.
A Catalunya, les cigarretes costen menys de la meitat del que pagarien a França
El fet que el tabac sigui una font d’ingressos important per a l’Estat –aproximadament el 80% del que costa un paquet de tabac són impostos– i que als pobles fronterers pirinencs se’n vengui molt va ser, molt probablement, un argument de pes d’Hisenda per autoritzar-ne tants al municipi empordanès. Quan es van concedir deu llicències d’estancs al municipi el 2022, va causar primer sorpresa i seguidament preocupació en el sector, perquè es temia que acabés perjudicant la rendibilitat del negoci. Feia més de 20 anys de l’última convocatòria. De fet, La Jonquera és el tercer lloc de tot l'Estat en vendes de tabac, després de Madrid i Barcelona.
De les set llicències que ja estan concedides i validades, cinc d'elles són al poble de la Jonquera i dues més al barri del Portús. Cinc d’aquestes set han estat adjudicades a les noves generacions de les famílies empresàries de pes a la Jonquera, com són Escudero i Raurich, a través dels grups Escudero i Tramuntana. Les tres concessions vinculades al Grup Escudero han abonat 17,62 milions d’euros, de manera que la d’Escudero Bermúdez ha costat cinc milions d’euros; la d’Ana Escudero Riscado, 6,12, i la d’Antonio Escudero Riscado, 6,5. En el cas de les persones directament vinculades al Grup Tramuntana, el total invertit seria de 12,1 milions d’euros.
La Jonquera és el tercer lloc de tot l'Estat en vendes de tabac, després de Madrid i Barcelona
Cal remarcar que Antonio Escudero és un destacat empresari local que també és el vicepresident de l'àrea social del FC Barcelona. Com a curiositat, el primer grup empresarial de la Jonquera és el d'Escudero, que a part dels estancs també toca restauració –amb dos bufets lliures amb capacitat per a 1.300 comensals–, hostaleria o articles per a l'esport, a més d'un celler (Castell de Biart) i mitjans de comunicació (Hora Nova).
Bonustrack: la segona vida dels supermercats francesos
Finalment, no només els francesos vénen al nostre país, sinó que existeixen catalans que travessen la frontera per anar als seus supermercats, com per exemple a Le Boulou. La sorpresa dels últims mesos té a veure amb l'abaratiment de les ostres, els productes vegetarians i els que són sense gluten al cantó francès. Els habitants de l’Alt Empordà, a part d'endinsar-se a Le Barcarès, Perpinyà o Carcassone per la part d'oci, escullen un producte molt demandat: l'oli d'oliva és molt més barat a França. I, mentrestant, molts jonquerencs afirmen amb humor que “tant de bo els francesos continuïn cuinant amb mantega, que ells es quedaran amb el millor oli transfronterer”.