Josep Santacreu i Bonjoch, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona des del mes d'octubre de 2023 és definit a Viquipèdia com un metge, directiu empresarial i filantrop català nascut a Guissona el 7 de maig de 1958. Altres fonts diuen que és un home que ja va començar a destacar com a estudiant de batxillerat a l’Institut Antoni Torroja, ubicat a l’edifici històric de la Universitat de Cervera.
Però, de fet, és un activista social a qui van ser proposar encapçalar una candidatura a la presidència de la Cambra quatre mesos abans de celebrar-se les eleccions, amb prou bons resultats.
Santacreu s’ha proposat rellançar una Cambra prou necessitada de rellançament, al capdavant d'un equip entusiasta que amb prou feines té oposició interna
Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, doctor en Administració d’empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya, i diplomat en Gestió Hospitalària i direcció d'Empreses per Esade i en Economia de la Salut per la Universitat de Barcelona i graduat per l’Stanford Graduate School of Business amb l’Stanford Executive Program, ha treballat tota la vida en tasques de gestió i direcció, ha col·laborat en multitud d’entitats del món de la cooperació i ara s’ha proposat rellançar una Cambra prou necessitada de rellançament, al capdavant d'un equip entusiasta que amb prou feines té oposició interna.
Com és sabut, la Cambra està governada per un ple, batejat per qui també en va ser president, Antoni Negre, com a “parlament de l’empresariat”. Una definició que distingeix conceptualment l’empresariat dels empresaris, i que a diferència de patronals i sindicats, defensa interessos generals més enllà dels particulars de propietaris i treballadors.
Convé recordar que legalment, la Cambra és “una corporació de dret públic amb base privada” que va disposar de prou finançament per complir els seus objectius fins que l’any 2010 va deixar de ser d’afiliació obligatòria a conseqüència de l’eliminació de l’anomenat recurs cameral permanent per part del govern central.
Amb aquesta decisió les cambres es van quedar sense la seva principal eina de finançament i, per tant, de redistribució econòmica, que canalitzaven bàsicament a través dels serveis d’internacionalització, digitalització, sostenibilitat i formació que li són pròpies.
Les dificultats de supervivència de les cambres de comerç
Avui en dia, la Cambra de Barcelona, com totes les cambres de l’estat ha hagut d’aprimar dràsticament el seu pressupost i afanyar-se a comercialitzar correctament els esmentats serveis. L’altre gran objectiu institucional de l'entitat, la creació d'opinió pública, queda sobradament assolit amb la publicació periòdica dels informes territorials i de conjuntura que prepara el seu gabinet d’estudis, dirigit des de fa més de 15 anys pel doctor en Economia per la Universitat de Manchester Joan Ramon Rovira.
Per acabar de pal·liar els efectes econòmics del decret, la Cambra lloga espais d’alt valor arquitectònic per a la celebració d'esdeveniments socials i empresarials, que solen tenir lloc a la Casa Llotja de Mar, una imponent mostra del gòtic civil català feliçment recuperat per a la ciutat a l'època Negre.
A l’edat mitjana, l'edifici havia estat seu del Consolat de Mar i, més tard, de la Reial Junta Particular de Comerç, creada l'any 1758 sobre les deixalles de la caserna militar que hi havia muntat l'exèrcit borbònic d’ocupació. En temps més propers, també la Borsa de Barcelona hi havia tingut seu de la mateixa manera que la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Santacreu: "La política l’ha de fer el Parlament de Catalunya”
Amb tota aquesta història al darrere, amb tres llargs períodes de recuperació democràtica a càrrec dels presidents Josep Maria Figueras (1979-1991), Antoni Negre (1991-2002) i Miquel Valls (2002-2019) i una inesperada victòria de la candidatura sobiranista d’en Joan Canadell i Mònica Roca l'any 2019, Josep Santacreu i el seu equip es disposen a redreçar l'economia domèstica i reforçar la condició de punt de referència económica del país, després d’unes eleccions (2023) que semblaven una simple confrontació entre candidats independentistes (Eines de país) i candidats no especialment alineats políticament (Va d’empresa).
Arran d’aquesta imatge pública que va fixar la contesa, el president de la Cambra i exvicepresident de Femcat, descarta absolutament, i amb un lleuger somriure, que se’l pugui titllar d’antiindependentista. “La política l’ha de fer el Parlament de Catalunya” diu Santacreu. “El que ha de fer la Cambra és dialogar amb les administracions públiques per aconseguir les millors condicions possibles per assolir el desenvolupament econòmic i social que reclama el país”.
El Parlament de l'empresariat
El ple de la Cambra està integrat per 60 vocalies, de les quals només 52 són elegides directament per les empreses adscrites a cadascun dels epígrafs on s’apleguen les gairebé 500.000 companyies censades a la jurisdicció de Barcelona. Altres 6 vocalies són designades a proposta de “les organitzacions empresarials, territorials i intersectorials més representatives” (Foment, Pimec, Cecot, Femcat...) i les dues restants són escollides “entre les empreses de major aportació voluntària que figurin en el cens”.
Per optar a aquesta darrera categoria cal aportar un mínim de 75.000 euros a l’any durant els quatre anys que dura el mandat. Són les anomenades “cadires de plata”. Abans de la victòria inesperada de l'opció independentista, l’any 2019, aquestes cadires eren ocupades per 14 representants.
Les candidatures sectorials arreglerades amb Santacreu van guanyar les eleccions primàries amb 26 escons dels 52 sotmesos a votacions parcials. Aquesta xifra, sumada als vots dels triats a suggeriment de les patronals més representatives i les dues “cadires de plata”, van donar la victòria a Santacreu enfront de la candidatura netament independentista d’Eines de país (Roca, Fitó, Pérez Mas, Canadell).
S'apleguen gairebé 500.000 companyies censades a la jurisdicció de Barcelona
Prèviament, havien quedat descartades les opcions d’un històric de la Cambra com Enric Crous i un històric del Cercle d'Economia com Carles Tusquets, que també incloïen alguns perfils independentistes.
Una llarga vida professional i solidària
En una vida anterior, Josep Santacreu havia estat un professional de llarg recorregut al sector de la salut i les assegurances. Va ser director general i conseller delegat de DKV durant 25 anys, durant els quals va aconseguir augmentar el nombre d’assegurats fins a la xifra dels dos milions i va assolir una facturació de 876 milions d'euros anuals, cosa que multiplicava per 7 la seva xifra inicial de negoci.
La firma, fundada i presidida per l’empresari Publio Cordón amb el nom de Previasa (Previsión Sanitaria) va ser adquirida l'any 1998 per la Companyia Alemanya d’Assegurances de Salut (DKV AG) per 16.000 milions de pessetes, mentre el mateix Cordón estava en parador desconegut després d'haver estat segrestat pels GRAPO a Saragossa quan sortia de casa per anar a córrer (abans se’n deia fer footing) a la vora del Canal Imperial.
Santacreu va ser nomenat conseller delegat de la nova firma, DKV Assegurances, on va pactar amb els accionistes alemanys la creació de la Fundació Integralia, que dóna feina a gairebé 700 persones amb discapacitat
La venda havia estat prevista pel mateix Cordón, que va morir en data desconeguda quan intentava fugir dels seus captors saltant per una finestra d’un amagatall del grup terrorista a prop de Lió i va ser formalitzada per la seva esposa, Pilar Muro, en nom de la familia, que posseïa un 86,7% de les accions. Santacreu, era gerent del Grup Hospitalari Quirón, també fundat per Publio Cordón i altres socis, des d'on va liderar l'operació de compravenda.
L'any següent, 1998, Santacreu va ser nomenat conseller delegat de la nova firma, DKV Assegurances, on va pactar amb els accionistes alemanys la creació de la Fundació Integralia, que dóna feina a gairebé 700 persones amb discapacitat. El seu interès pel món de les ONG ja s'havia manifestat tot just acabada la carrera de medicina quan va començar a treballar a Medicus Mundi, organització de la qual va arribar a ser secretari general quan tenia 30 anys. També va ser cofundador de la secció espanyola de Metges sense Fronteres.
Gestionar la salut. Contribuir al benestar general
Santacreu sol explicar que en aquells anys el món sanitari no hi havia gaire gent preparada per a la gestió. Aquest fet i l'exemple d’un pare modèlic com empresari, el va dur a exercir com a director en diferents centres públics i privats.
Entre ells, va ser director de l’hospital del Mar de Barcelona (1988-1992), de l’Hospital Olímpic dels Jocs del 92, on va conèixer i apreciar l'amistat de dirigents polítics com en Xavier Trias o Pasqual Maragall; del complex hospitalari Juan Canalejo de A Coruña (1992-1996), on va conèixer Alberto Núñez Feijóo i Ana Pastor, i de la Clínica Quirón de Barcelona (1996-1997), des d’on va passar a ser Conseller delegat de Previasa (1997) i finalment, Conseller delegat de DKV Assegurances.
L'exemple d’un pare modèlic com empresari, el va dur a exercir com a director en diferents centres públics i privats
Persona sempre compromesa, Santacreu va aconseguir el patrocini de l’asseguradora en favor d’Open Arms i també va donar suport a la Fundació Plant-for-the-Planet España, una ONG d'origen alemany (com la muniquesa DKV). Una fundació creada l'any 2013, que ja ha plantat 501.633 arbres a Andalusia (Granada i Doñana) per lluitar contra el canvi climàtic.
Autor del llibre Planta’t, president de Plant for the Planet i col·laborador de Dream Nepal, d’atenció als infants nepalesos; Universo Santi, en memòria del cuiner Santi Santamaria i en favor dels discapacitats i els valors de la cuina tradicional; Respon.cat, una organització empresarial en pro d’una economia socialment responsable, o Ship2B Ventures, un fons d'inversió i suport al llançament de startups amb impacte social. .
Exalumne com és d’Esade, i durant anys vicepresident de l'Associació d'Antics Alumnes del centre, promotor d'Alumni Solidari i patró de la Fundació Esclerosi Múltiple. La seva acció cultural també ha contribuït als Fons Kati, una col·lecció de més de 500 anys d'antiguitat i més de 12.000 manuscrits, propietat de la nissaga Kati, que l'historiador Ismaël Diadié va aconseguir reunir a la biblioteca andalusina de Tombuctú.
Jubilat de DKV i arribat a la seva actual etapa vital, Santacreu referma la seva autodefinició vital. “Sóc un activista”
Diadié, actualment exiliat a Espanya arran de la revolta touareg, és descendent d’una antiga família musulmana expulsada de Toledo l’any 1468 que va emigrar a la “ciutat dels 333 sants” enduent-se’n documentació força rellevant en matèria de matemàtiques, medicina, religió o filosofía i sobretot sobre la història d’al-Andalus.
Tot aquest bagatge de dedicació a la responsabilitat social corporativa que ell mateix ha contribuït a formular, es va veure reconeguda públicament l'any 2016 quan la Generalitat de Catalunya li va atorgar una Creu de Sant Jordi. Finalment jubilat de DKV i arribat a la seva actual etapa vital, Santacreu referma la seva autodefinició vital. “Sóc un activista”, remarca.
Les activitats d'un activista
Com hem dit, Josep Santacreu és metge i és gestor. Té, doncs, la voluntat de guarir a les persones i mirar de fer-ho de manera eficient. Segons que ha explicat algun cop, la seva vocació es va desvetllar de ben jovenet, quan la mare se li va posar malalta. Admirador inqüestionable del pare empresari, d’una tieta missionera i d’una filla que és esportista d'elit, considera l’esforç com a motor indefugible del progrés personal i a l’empresa com a principal eina de transformació social.
Però no qualsevol mena d’empresa. Ha de ser una empresa amb propòsit i voluntat de col·laboració amb les administracions públiques i les ONG que a parer seu són els tres pilars que aguanten l'edifici del progrés. Un edifici que ha de servir, per damunt de tot, per donar seguretat i confort a les persones que l’habiten. “Tenir cura de la gent és tenir cura del món”, diu.
Per això, cal un pla de governança que generi productivitat i confiança i inclogui clients, col·laboradors externs i altres grups d’interès amb qui compartir els valors socials, d’impacte mediambiental i respecte a la biodiversitat que l'empresa sàpiga i vulgui proposar-se.
La Cambra, com una empresa
“Sense incentivar adequadament els treballadors no hi ha res a fer” insisteix, convençut. I sense un pla estratègic, tampoc. És per això que el president demana temps “per endreçar la casa”, després del que qualifica de massa anys de dèficit creixent i descapitalització, que “han foragitat de la Cambra a les grans empreses”.
El seu propòsit és doncs el de gestionar bé la institució, recuperar la confiança de les grans empreses, adquirir la solidesa necessària per tornar a ser interlocutor preferent de les administracions públiques i recuperar la vicepresidència de la Cámara de Comercio de España, atès que “és allà on es reparteixen els fons New Generation”.
Santacreu demana temps “per endreçar la casa”, després del que qualifica de massa anys de dèficit creixent i descapitalització
I tot això “sense substituir el departament de política econòmica de la Generalitat”, ni renunciar a reclamar un règim fiscal just per a Catalunya, ni deixar de demanar un programa d'inversions i d’execució d’aquestes inversions en infraestructures adequat a les necessitats econòmiques del país.
“Cal establir ponts amb tothom, amb la mirada posada en la innovació, l’exportació i la internacionalització”, assenyala.“La Cambra ha de ser motor central de grans projectes i ha de ser gestionada com una empresa”. Cosa que en boca seva vol dir amb propòsit, responsabilitat social corporativa, il·lusió i respecte pels seus integrants. “I la política que la facin els polítics”, conclou. “Nosaltres som transversals i a mi no em mou cap interès personal”. En altres paraules, que se li ha girat feina.
Bona sort a tots plegats.