L’any 2022 va tancar amb una reducció de l’oferta de lloguer a indrets com la província de Barcelona o a la mateixa capital catalana. Aquesta tendència, que recullen alguns portals immobiliaris de referència, com Idealista i Fotocasa, no s’ha seguit a la ciutat de Lleida o a la demarcació lleidatana. En aquests casos, la xifra de pisos per arrendar va créixer un 21% a la capital i un 19% a la província. Tot i aquest increment de l’oferta, les comarques de Ponent es troben amb un problema afegit: la manca d’alternatives, en determinades zones, per accedir a un habitatge, el que dibuixa un escenari d’una Catalunya ‘buidada’, caracteritzada per la despoblació i la manca d’alguns serveis essencials. Fruit d’aquest dèficit, han sorgit algunes iniciatives que tracten de pal·liar aquest hàndicap, alhora que desencallen problemàtiques socials com el sensellarisme o el desenvolupament de les zones de muntanya.
Atendre persones amb risc d’exclusió social provocada pel sensellarisme o la dificultat d’accés a un habitatge, sovint vinculades amb problemes de dependències, malalties mentals o l’absència d’una xarxa familiar. És la proposta d’acció comunitària impulsada per l’Associació Emaús Rural que, amb el seu projecte ‘Hostatgeria Social Sagrada Família’, planteja la recuperació d’un gran edifici a Cervera, que s’ha convertit en un espai polivalent de convivència. Aquest consta d’un habitatge per a persones sense llar en procés de recuperació i una àrea de famílies en situació d’emergència residencial.
'Hostatgeria Social Sagrada Família’ planteja la recuperació d’un gran edifici a Cervera, que s’ha convertit en un espai polivalent de convivència
‘Hostatgeria Social Sagrada Família’ és una de les 10 iniciatives guanyadores dels Premis Fundació ”la Caixa” a la Innovació Social 2022. El jurat reconeix “l’enfocament integral del projecte, que afronta el repte com un problema de comunitat, no només individual. A més, impulsa dinàmiques d'autoajuda i activa els participants per dur terme activitats que incideixen en el territori com la recuperació del patrimoni històric”.
Atenció de persones sense llar
La responsable del projecte, Conchi Plaza, assegura que “volem crear un espai que afavoreixi l'ajuda mútua, el creixement personal i que pugui donar seguretat a les persones per afrontar el seu futur”. L’Hostatgeria ha atès 35 persones sense llar i en risc d'exclusió. Des de la Fundació ”la Caixa” s’incideix que els guardonats aporten solucions a reptes emergents com la salut mental dels joves, la solitud no desitjada, el sensellarisme, la discapacitat, l’exclusió social, la regeneració urbana de barris degradats, l’ocupabilitat, l’oci inclusiu i l’escola rural.
Fruit del premi, els responsables de l'Hostatgeria assenyalen que enguany avançaran en la instal·lació de plaques fotovoltaiques dins del seu pla d’inversions per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici i apostaran per mantenir les noves contractacions de personal que es van realitzar l’any 2022.
Antics bungalous per a estudiants
La problemàtica també s’estén a altres àrees de les comarques lleidatanes, com el Pirineu. Un exemple és la Pobla de Segur, afectada per una manca generalitzada d’habitatge i que ha decidit reobrir 18 antics bungalous destinats als períodes de vacances per allotjar estudiants de la branca d’esports de muntanya. El complex, anomenat ‘Ciutat de Vacances’, s’ubica al costat de l’estació de tren. La iniciativa és la resposta de l’ajuntament a les dificultats dels joves estudiants per trobar un habitatge assequible.
L’alcalde de La Pobla de Segur, Marc Baró, explica que el projecte té el propòsit de desencallar la demanda d'habitatge dels joves que es formen al centre d'estudis de muntanya i que no troben pis, però també recuperarà la seva funció inicial de rebre turistes en els períodes de vacances (estiu i hivern). En el seu plantejament inicial, els 18 bungalous havien de ser una ‘ciutat’ amb 100 cabanes, però actualment es troben sense un ús concret.
Un altre factor que dificulta la ‘repoblació’ d’aquesta zona del Pirineu lleidatà és l’increment de l’activitat dels pisos turístics
Des de l’ajuntament s’afegeix un altre factor que dificulta la ‘repoblació’ d’aquesta zona del Pirineu lleidatà: l’increment de l’activitat dels pisos turístics. En els darrers anys, representants del sector de la restauració i de l’hoteleria admeten que no troben personal per la falta d’habitatge. En aquest context, Marc Baró precisa que el consistori està negociant amb la Sareb, el ‘banc dolent’, la possibilitat de gestionar un parc de 81 pisos buits per fomentar el lloguer social per joves menors de 35 anys i pel col·lectiu de més grans de 65.
La realitat dels micropobles
L’encariment del lloguer a les zones de les estacions d’esquí del Pirineu lleidatà, coincidint amb la temporada alta- entre desembre i abril- provoca un altre fenomen: l’aparició de persones que treballen en aquest sector i que han de viure aquests mesos en caravanes o en furgonetes. Els alcaldes i responsables municipals d’aquesta zona atribueixen a les limitacions de la Llei d’Urbanisme de Catalunya l’impossibilitat d’aixecar noves construccions, deixant l’oferta en pisos i cases antigues o velles sense gaires opcions de rehabilitació o de reforma.
Per fer front a aquesta sagnia, fa poques setmanes, la Diputació de Lleida va anunciar un pla per incrementar un 25% els fons directes destinats a ajuntaments i consells comarcals, destinant-hi 193 milions d’euros entre 2019 i 2022. Segons l’ens provincial, la mesura pal·liativa vol afavorir comarques com el Pallars Jussà, les Garrigues o la Segarra, que són zones de muntanya o amb risc de despoblament. De fet, Lleida és la demarcació catalana amb més presència de micropobles, acumulant 123. Aquestes localitats representen el 6,4% de la població de tota la província i més del 50% de la superfície. Tot un repte a l’hora d’assolir l’equilibri territorial.