En un món postpandèmic i sacsejat per una guerra a les portes d'Europa, hom esperaria que les grans potències enfortissin els seus llaços comercials. Tanmateix, com sovint passa en el complex tauler de la geopolítica, la realitat s'entesta a desafiar les expectatives. Malgrat els discursos conciliadors i les encaixades de mans, el refredament comercial entre les dues ribes de l'Atlàntic continua condicionant les relacions internacionals.
Els Estats Units han negociat nous aranzels amb diversos països sobre un ampli ventall de productes. La City de Londres observa amb cautela aquests acords. El més recent, amb la Unió Europea (UE), estableix un aranzel base del 15% per a la majoria dels productes, evitant una escalada cap al 30%. Tot i aportar una certa estabilitat, aquest acord està lluny del retorn al lliure comerç que alguns encara tenien l'esperança de veure. El cost no és menor: afectarà tant els consumidors nord-americans com sectors clau per a Catalunya, com el de l’automoció i el farmacèutic, entre d'altres.
D’altra banda, el Regne Unit, ara fora de la UE, ha signat l’anomenat Economic Prosperity Deal amb Washington. Aquest pacte contempla un aranzel base del 10% per a productes britànics, amb condicions preferents per a sectors estratègics com l’aeronàutica i l’automoció. Una fita important, sí, però que queda curta davant les ambicions del gran acord bilateral que havia de coronar el post-Brexit. Tot i un aranzel base més favorable que el pactat amb la UE o el Japó, la relació especial entre el Regne Unit i els EUA no travessa el seu millor moment en matèria de comerç lliure.
Per a les empreses catalanes i europees, aquestes decisions tenen conseqüències palpables: augment dels costos, barreres d’entrada, i una menor competitivitat. Malgrat les limitacions, aquests acords aporten certa previsibilitat que pot facilitar la planificació comercial.
Des de Catalunya, la lliçó és clara: cal diversificar mercats. La dependència excessiva d’un sol client pot ser perillosa i cal assumir que el comerç internacional és tant polític com econòmic. Davant d’aquesta realitat, les empreses catalanes, que exporten milers de milions d’euros anuals, haurien d’explorar nous mercats, crear filials a l’estranger, també als EUA, i esquivar així part dels aranzels per guanyar competitivitat.
El desenllaç de les negociacions entre els Estats Units i la Xina serà determinant per a les relacions entre Europa i el gegant asiàtic
Així mateix, també cal pensar en plans de contingència com, per exemple, revisar les cadenes de subministrament, ajustar preus i buscar alternatives logístiques.
Finalment, la Unió Europea aspira a presentar-se com un bloc negociador fort, però la seva eficàcia depèn ara de la ratificació de l'acord per part dels 27 estats membres, un procés que es preveu complex a causa de les reticències de països com França i Hongria. Al mateix temps, les negociacions entre els Estats Units i la Xina segueixen el seu curs, i el seu desenllaç serà determinant per a les relacions entre Europa i el gegant asiàtic. Caldrà, doncs, observar cada moviment amb la màxima atenció, confiant que el comerç internacional torni a ser el pont que connecta continents, i no el mur que els aïlla.