L’apagada del 28 d’abril de 2025 va posar a prova la capacitat de resposta de les empreses davant una crisi sobtada. Catalunya i la resta de la península Ibèrica va quedar, durant hores, a les fosques. Més enllà dels serveis afectats (internet, transport, pagaments electrònics, etc.), la pregunta és clara: com han de reaccionar les empreses en situacions com aquesta?
La legislació laboral estableix unes bases precises. Les empreses han de garantir la seguretat i el benestar dels treballadors en certes circumstàncies. Això implica plans de risc, protocols d’evacuació i mecanismes de protecció. Tant el Regne Unit com la Unió Europea (UE) ho regulen de manera estricta. Però, siguem sincers, de vegades la llei no va tan enllà com caldria.
Les empreses que pensen més enllà del reglament ja han començat a considerar mesures addicionals: zones segures, sistemes de reserva energètics, il·luminació d’emergència i, fins i tot, espais de descans per als empleats atrapats enmig del caos. No és una obligació legal, però sí que és una decisió estratègica que diu molt sobre la cultura d’empresa.
Parlem del que és bàsic com, per exemple, l'accés a l’aigua potable, als aliments i a diners en efectiu. Sembla obvi, però la majoria d’empreses no tenen equips d’emergència amb aigua en ampolles o menjar no perible, ni tampoc tenen reserves de diners en efectiu, imprescindibles quan els caixers automàtics i els sistemes de pagament electrònic deixen de funcionar. Davant un tall d’electricitat prolongat, els treballadors hauran d’esperar que el problema es resolgui o abandonar l’oficina malgrat que no puguin tornar a les seves llars, atès que mitjans de transport públic com trens i metros no funcionen? Potser caldria revisar aquests protocols.
Quan es produeix una crisi, la informació també és clau. La llei exigeix una comunicació mínima amb els treballadors. Però això no vol dir que sigui efectiva. Les empreses haurien de considerar disposar de ràdios d’emergència o, fins i tot, de xarxes de comunicació internes i autosuficients, per evitar el caos i l’angoixa de la incertesa entre els treballadors.
Qui hagi après la lliçó, ja tindrà un pla: generadors i bateries de reserva, sistemes de treball remot, flexibilitat operativa
Les apagades no només afecten la productivitat, sinó també a la salut física i mental dels empleats. Estrès, ansietat, angoixa… Algunes empreses ja implementen protocols d’ajuda psicològica en casos de crisi, però són una minoria. Invertir en suport emocional hauria d’anar més enllà de ser una mera opció.
Qui hagi après la lliçó, ja tindrà un pla: generadors i bateries de reserva, sistemes de treball remot, flexibilitat operativa. No es tracta només de complir amb la llei; es tracta de garantir la continuïtat de les operacions i el benestar dels empleats. Esperar que la següent apagada sigui menys greu no és una estratègia.
Ara que hem experimentat la fragilitat dels sistemes dels quals depenem i que, erròniament, consideràvem garantits, caldria obrir de nou el debat amb l’objectiu de considerar mesures preparatòries de cara a futures situacions similars o pitjors. Tal com ja hem comentat en altres articles, els "cignes negres", és a dir, esdeveniments excepcionals i imprevistos amb conseqüències extremes, han tingut lloc en el passat i tornaran a passar en el futur. Cal estar tan ben preparats com sigui possible i mirar d’evitar improvisacions de darrera hora. La capacitat de respondre i recuperar-se d’aquest tipus d’interrupcions és un dels elements que diferencia les millors empreses de les altres i les economies resilients de les vulnerables.