Escolta l'article ara…
El president i conseller delegat d'Aena, Maurici Lucena, ha garantit aquest divendres al Col·legi d'Economistes de Catalunya que l'ampliació de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat estarà enllestida l'any 2036. De fet, l'executiu ha obert la porta fins i tot a avançar terminis, sempre que les circumstàncies ho permetin. Tanmateix, la data de finalització no està en discussió, malgrat el possible canvi de govern a l'estat espanyol. "No hi ha cap factor polític aquí, és un tema d'enginyers, i seguirem estrictament les pautes", ha reblat.
La intervenció de Lucena s'ha vist condicionada per la convocatòria electoral a Espanya, la qual no permet anuncis significatius. Aquesta circumstància, juntament amb la publicació recent del DORA III —que excloïa del pla d'inversions quinquennal l'inici de les obres d'ampliació de la tercera pista i la construcció de la terminal satèl·lit— ha obligat el màxim dirigent d'Aena a adoptar un discurs prudent i a voltes poc concret. Des del començament ja ha advertit que la seva conversa amb el degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, seria de caràcter "tècnic". No obstant això, la seva postura no l'ha estalviat de crítiques, atès que cap a la recta final de la conversa dos assistents l'han interromput repetidament amb xiulets, tot acusant-lo de mentir amb els objectius de descarbonització.
A banda d'aquest incident, el discurs de Lucena ha destacat quan ha reflexionat sobre la situació actual d'El Prat. El considera un aeroport "collat" i amb una situació "especial", atès que les intervencions previstes inclouen actuacions tant a les terminals com a la pista. L'any passat, la infraestructura ja va superar els 57 milions de passatgers anuals de capacitat, i el president d'Aena estima que la fita es repetirà enguany. Tanmateix, no és quelcom que li resulti preocupant, ja que el sostre és "tècnic".
El Col·legi d'Economistes va ser una de les entitats catalanes que van lamentar l'omissió al DORA III de les obres d'ampliació d'El Prat. El govern espanyol va justificar aleshores que la decisió es va produir fruit de la manca de vistiplau de la Comissió Europea al projecte, a l'espera de validar les compensacions mediambientals previstes. A la sessió, Puig de Travy ha tornat a traslladar aquesta queixa a Lucena, si bé el president d'Aena no s'hi ha sentit interpel·lat. "La intenció del govern d’Espanya des del principi va ser molt evident, i a Catalunya es van prendre decisions que políticament van fer que el calendari de l’aeroport actual sigui l’actual", ha apuntat.
Entre altres, aquestes decisions corresponen a l'ajornament de la primera proposta del 2021, finalment descartada perquè envaïa la llacuna de la Ricarda. En aquest punt, que resulta especialment sensible a les plataformes ecologistes i l'Ajuntament del Prat, Lucena considera que "s'han barrejat coses al debat": "La Xarxa Natura 2000 té tal protecció legal que si tu no garanteixes que allò quedarà molt millor, no t’ho aproven", ha remarcat. Aquest, però, no ha estat el seu únic argument; el president d'Aena també ha citat l'opinió favorable del secretari d'Acció Climàtica de la Generalitat, Jordi Sargatal, a qui considera "un dels millors ornitòlegs del món". "Ell diu que quedarà millor després de la reforma", ha asseverat.
Lucena creu que el fet que El Prat estigui tan ben connectat amb Europa afavorirà que s'estableixi com a 'hub' intercontinental
Com a resultat de l'ampliació, Lucena preveu que Barcelona no trigui a acollir grans aerolínies intercontinentals, en un aeroport avui farcit de companyies de baix cost (65% del total). "Barcelona ja és un protohub, és l'aeroport més ben interconnectat amb Europa", ha sentenciat. L'argument de l'executiu és que aquesta "precondició" accelerarà l'establiment de noves rutes de llarg recorregut. "Els hubs funcionen perquè hi ha avions tan grans que, per omplir-los i que hi hagi freqüències altes, s’han d’alimentar de passatgers que venen d’altres bandes", ha recordat.
Girona i Reus, a l'aguait
Entre els arguments dels opositors a l'ampliació d'El Prat s'acostuma a repetir la idea de reforçar la capacitat operativa dels aeroports de Reus i Girona-Costa Brava com a alternativa. El president d'Aena s'hi ha adreçat i ha corregit que la seva companyia no pot designar els slots, sinó que aquesta funció l'exerceixen sobretot les aerolínies. "D’aquí a poc ens acusaran de la mort del Kennedy", ha ironitzat.
Lucena també ha descartat que la reducció de les tarifes aeroportuàries de Girona i Reus respecte a Barcelona serveixi com a incentiu. En aquest sentit, ha subratllat que Girona ja tenia les taxes un 50% més baixes quan Ryanair va començar a migrar cap a El Prat. A parer seu, el gran atractor ha de ser "l'efecte sobreeixidor"; és a dir, el repunt de la demanda de Barcelona, que obliga els passatgers a cercar rutes alternatives: "Moltes persones, quan van a Reus i Girona, psicològicament pensen que estan anant a Barcelona". També l'estat espanyol viu una "reconversió de fluxos" que, juntament amb la "descompensació d’avions" que travessen les marques aèries, pot afavorir el desplaçament de vols d'un aeroport principal a un secundari.
Lucena (Aena): "D’aquí a poc ens acusaran de la mort del Kennedy"
Amb tot, el conseller delegat creu que el futur del sistema aeroportuari català és "esplendorós", especialment reforçat per la següent ampliació de la infraestructura barcelonina. Part d'aquest futur es designarà, a partir de 2027, des de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya (AAC), que integrarà tretze membres: tres representants d'entitats locals, dos representants dels agents econòmics i socials, dos experts independents i sis representants de la Generalitat. Preguntat per la conciliació de la gestió entre aquest ens i la mateixa Aena, Lucena no ha volgut posicionar-se. "Si el que es decideix és compatible, nosaltres no opinem", ha tancat. Sí que ha estat més explícit en aplaudir l'augment de la taxa turística de l'Ajuntament de Barcelona engegat per Jaume Collboni que, com ell, milita al PSC.
"El que digui Ryanair no és rellevant"
Lucena ha mantingut la serenor durant les seves intervencions, fins i tot durant les interrupcions amb xiulets i les acusacions de mentider, però ha estat amb Ryanair que ha elevat el to. La companyia irlandesa ha criticat les tarifes d'Aena durant els últims anys, i recentment ha pressionat l'executiu estatal perquè freni els repunts, davant les peticions del gestor. Finalment, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va resoldre el conflicte el passat mes de setembre moderant l'increment fins al 0,33% durant el pròxim lustre.
"Ryanair té una relació molt tensa amb la realitat, el que digui no és rellevant", ha criticat. Lucena considera que l'aerolínia és "terrible institucionalment", malgrat que li ha concedit una gestió operativa "excel·lent". D'acord amb el president d'Aena, les pressions de Ryanair responen a l'interès de quedar-se amb els diners que generen els aeroports: "Volen que hi hagi una transferència de renda de les butxaques dels accionistes d’Aena a la de la butxaca dels seus". Un objectiu que, sosté, no permetrà cap mandatari d'Aena, començant per ell.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat