El sistema de Rodalies és una oferta de major abast i de més caràcter regional que el Metro, que és sempre més urbà o d’àrea. La comparació entre els dos sistemes és il·lustrativa en la mirada de les metròpolis de Barcelona i Madrid.
El primer paral·lelisme és que a Madrid el sistema de Cercanías dobla en nombre de viatgers a Barcelona amb molta permanència i continuïtat. Si el 1996 assolia 2,19 vegades el nombre d’usuaris de Barcelona, el 2024 ho és 2,17, només dues centèsimes menys. Però el paper del Metro a ambdues ciutats no és el mateix, ja que a Madrid Renfe hi fa un major paper que a Barcelona. A Madrid per cada viatge en Rodalies n’hi havia 2,46 en Metro el 1996 i han passat a 2,80 el 2024. Per contra, a Barcelona les xifres són majors, 3,82 en Metro l’any 1995 i fins a 4,82 l’any 2024. No solament les xifres són majors, sinó que, com es veu al gràfic, tendeixen a un creixement major i a Madrid l’evolució és més lenta i plana.
Les dades de Metro sumen els FGC a Barcelona i a Madrid es computen Metro i les extensions recents que són equiparables als nostres FGC. Els serveis de Cercanías/Rodalies són en ambdós llocs oferts per Renfe. Més en detall, podem veure com a Barcelona l’evolució de la relació Metro/Rodalies tendia a baixar fins al 2005, en favor de Rodalies, moment en què va variar la tendència i el Metro es va fer més protagonista.
En suma, la conclusió és que Madrid tendeix a créixer més equilibradament en la relació Metro/Cercanías, però no a Barcelona que es descompensa en favor del Metro. No obstat, la metròpoli de Barcelona és molt més extensa que la de Madrid i demanaria una major presència de Rodalies. Madrid arriba a Guadalajara, que és un equivalent de Manresa en població i distància i allà és un braç només acompanyat per Toledo, un eix urbà més discontinu i servit per Mitjana Distància (el 100% dels viatges ja són en Alta Velocitat). Però, a part de Manresa, aquí tenim Vic, Igualada, el Vendrell, Hostalric i les costes del Garraf i el Maresme, talment com diverses extensions equivalents a la de Manresa.
La constatació és que la nostra major extensió implicaria major proporció de Rodalies respecte Metro, si és que hem de ser regió metropolitana. Perquè Catalunya és un sistema territorial al llarg de la costa, el prelitoral i els eixos radials i no és un espai compacte com Madrid. La ciutat dels cinc milions hi és efectivament a Madrid i no a Catalunya. Som regió, no mega-ciutat. Som més un Piemont, una Emília, un Randstad, un Rhur… que un París o un Madrid. Voler ser Madrid és perdre la cursa. Una cursa impossible, ja que la nostra regió parteix d’una orografia molt diferent. Perdre’n la consciència és errar.
L'única correlació equiparable entre Madrid i Barcelona és el sistema FGC amb el Vallès Occidental (Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Rubí, UAB). En els altres eixos Barcelona va del tot endarrerida en articulació metropolitana. I és curiós que amb el Vallès Occidental la separació és tota una muntanya, quan amb els altres eixos hi ha l’obertura de costa i rius. Però, així i tot, és increïble que Barcelona no hagi encara descobert el corredor del Vallès, sobretot el tram Castellbisbal-Mollet. Barcelona només mira a mar i desconeix la seva esquena, que és el centre d’una estructura de país amb la qual no es connecta. Barcelona en termes de Rodalies Renfe és radial, mentre que Madrid té malla.
Al Vallès, amb FGC, comptem amb un sistema ferroviari de fa més d’un segle, que Madrid ha sabut crear en diverses direccions al llarg dels últims vint anys, amb extensions a gran escala. Què seria de la regió de Barcelona si els FGC haguessin crescut al llarg del Maresme i fins a Granollers?, o el tramvia arribés a Caldes de Montbui i Vallirana?, que és precisament allò que Madrid ha fet, tot estenent un mitjà més lleuger, de menys capacitat, cap a les perifèries, on acaba el Metro. A Barcelona, el designi s’ha centrat a unir el tramvia per la Diagonal i amb l'L9 hem fet també tot el contrari en concepte, cost i efectes, amb concentració en comptes de difusió.
Què seria de la regió de Barcelona si els FGC haguessin crescut al llarg del Maresme i fins a Granollers?, o el tramvia arribés a Caldes de Montbui i Vallirana?
Ara, l’habitatge i l’activitat, cada vegada més especialitzada i dual entre Barcelona i la resta de país, posen en urgència l’estructuració regional metropolitana. Una batalla que es pot perdre per error de concepte i per govern llunyà, perquè el Ministeri que és determinant en la competència deslleial entre les dues metròpolis. Però també nosaltres remem en el sentit contrari de la nostra identitat, perquè ens compactem més que Madrid. I així, Barcelona s’ofega i es reclou a l’àmbit Metro, quan posseeix una extensa regió. I Madrid, que no té regió, l’ha creat i s’expandeix, amb Metro, suburbans i Cercanías, totes en paral·lel, mentre que aquí Rodalies defalleix.
Madrid i Barcelona conformen dos mons en la relació Metro/Rodalies, i portem mig segle d’estratègia divergent. En la nostra situació, no hi pot haver opció de Pla de Rodalies al marge de les opcions territorials, perquè aquest no és sols un afer “funcional” de circulacions, sinó d’assentaments relligats i la seva evolució.