Marc Antoni Broggi i Trias (Barcelona, 1942) és doctor en medicina i cirurgia. L'hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí porta el nom del seu pare i l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona porta el nom del seu avi. Ara bé, Marc Antoni Broggi ha marcat estil propi en una coneguda nissaga de metges. Fins al 2007, va ser cap dels serveis de cirurgia general del Germans Trias i Pujol -popularment conegut com a Can Ruti- i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona. És president del Comitè de Bioètica de Catalunya i membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Broggi rep VIA Empresa a casa seva poc després de fer una conferència al Palau Macaya de la Fundació ”la Caixa” sobre bioètica, la relació entre el metge i el pacient, i el seu llibre Per una mort apropiada (Edicions 62, 2011). La seva és una vida dedicada a la salut, des del primer plor fins a l'última mirada, també en temps de pandèmia.
Com ha viscut el confinament i la crisi de la covid-19?
De forma raonable. No ho veia exagerat per la por que teníem i tal com es va presentar el problema. El confinament ha sigut una mesura equilibrada per evitar el desbordament de la sanitat públic. Des d'un punt de vista personal, ho he viscut bé a casa i no com una imposició massa dolorosa per a mi. Algunes mesures concretes poden ser criticades per l'extensió o la duració, però en el seu conjunt crec que es poden perdonar aquests errors donada la por.
Estem preparats per aquesta segona onada que ja és oficial?
Sí, hem après bastant de la primera. Podem encarar-nos a la segona, a la tercera o a la quarta onada amb mesures menys dràstiques i que ens permetin compaginar més la seguretat i la llibertat de moviments i actuacions.
Hi ha un debat real entre economia i salut?
El debat hi és i no l'acabarem mai del tot. És una balança i és molt difícil trobar-ne un equilibri exacte. En un moment primarà la seguretat i en un altre, la llibertat, l'economia o el moviment. Quan la llibertat posa en perill la seguretat, doncs... Mai hem de deixar que la balança caigui només d'un costat, l'hem de reequilibrar.
Fotografia d'Àngel Bravo
S’hauria d’invertir més i/o millor en sanitat des de l’administració?
En conjunt, sí. Les retallades de fa uns anys van ser fatals. Crec que la societat hauria d'invertir més en els serveis bàsics de salut o ensenyament com a prioritaris per al futur. Una societat civilitzada ha de mimar la salut i la formació dels seus ciutadans.
Se segueix parlant molt de les famoses retallades… Com es pot blindar el sistema del benestar?
És un problema d'esforç conjunt. Som nosaltres qui hem de defensar allò que ens interessa. La llibertat i la salut no ens venen donades, ho vam haver de conquerir i ara ho haurem de defensar.
Com?
Amb les urnes. Votant els nostres representants.
"S'han fet retrocessos en la humanització de l'assistència durant la mort per covid-19"
“Despolititzem la sanitat pública i humanitzem-la!”, assegurava el director general de l’Hospital Clínic, Josep Maria Campistol, en una entrevista a VIA Empresa.
Despolititzar-la? Si això implica desconnectar-la de l'interès públic, llavors no. Si vol dir defensar-la públicament, llavors s'ha de polititzar encara més. Humanitzar-la? Sí, evidentment. S'ha de fer un esforç d'humanització de l'assistència.
Com definiria la bioètica i quin paper juga a la medicina actual?
La bioètica neix a partir d'una sèrie de crisis que viu la medicina i sobretot l'assistència. Amb la reivindicació dels ciutadans de tenir més paper en les decisions clíniques o evitar els abusos de la recerca. La bioètica és una reflexió sistemàtica i pluridisciplinària sobre els problemes que hi ha en salut i al voltant de la vida.
Fotografia d'Àngel Bravo
La bioética també defensa que “la societat es caracteritza per la disparitat de creences i idees del bé.” Com és el bé en salut?
La bioètica ha de ser plural i laica. No és una ideologia més, sinó un fòrum on totes les ideologies poden tenir veu. Aquí s'han de ponderar a cada moment les raons i prioritzar aquelles que tenen uns valors que més interessen.
Quins valors interessen més?
Llibertat, igualtat i sobretot evitar el sofriment de les persones. S'ha d'evitar que qualsevol ideologia permeti el sofriment.
"La pedra clau de tot l'edifici sanitari és la relació entre el professional i el malalt"
Existeix el consens?
Donada la pluralitat i la pluridisciplinalitat, la bioètica és una metodologia que pot arribar a consensos i decisions tant a escala de fòrums nacionals, com en comitès de bioètica o als hospitals al costat del malalt.
Ha faltat ètica durant la gestió de la crisi covid-19?
Quasi totes les decisions que es van prendre van ser raonables per evitar el desbordament de la sanitat pública. Però, també es van fer retrocessos en la humanització de l'assistència. La gent que es moria se la mantenia aïllada i lluny de la família, davant d'uns professionals que estaven tapats i no sabies si somreien o no. És una mala forma de morir i ho haurem de corregir en les pròximes onades.
Fotografia d'Àngel Bravo
Hi havia triatges entre pacients per una qüestió d'edat.
El triatge és una necessitat habitual en la sanitat. Sempre ha passat. Els professionals ens hem acostumat a prioritzar l'assistència entre els nostres múltiples malalts. El Comitè de Bioètica va insistir que l'edat no era per si mateixa un criteri per fer el triatge. S'havia de mirar fins a quin punt la persona es podia beneficiar o no de les possibilitats tècniques que hi havia.
Vostè també és especialista en la relació entre metge i pacient.
La pedra clau de tot l'edifici sanitari -ministeri, conselleria...- és la relació entre algú que està malalt i algú que és capaç d'ajudar-lo per la seva professió. La relació clínica entre el professional i el malalt és fonamental a la sanitat i s'ha de cuidar. Qualsevol acció clínica és interpersonal. No pot ser que el professional sigui un tècnic o científic que només miri la malaltia, sinó que ha de ser una persona que aculli l'altra persona.
"Catalunya és un dels llocs del món amb una millor sanitat i millors relacions entre sanitaris i malalts"
Hi ha algun país que pugui ser un model sanitari per a Catalunya?
Sincerament, crec que Catalunya és un dels llocs del món on ens hem dotat d'una millor sanitat i es mantenen millors relacions entre sanitaris i malalts. Algunes de les formes de relació que mantenim en el món mediterrani i a Catalunya són a vegades millors de les que mantenen al món anglosaxó on potser són massa individualistes. Aquí cuidem més de l'entorn del malalt i no només del malalt sinó també de la seva malaltia. Les coses es fan bé i es poden millorar.
Va escriure el llibre Per una mort apropiada. Per què?
Volia escriure que l'ajuda a la mort no només hauria de ser tècnicament correcte sinó que el malalt s'ho hauria de poder apropiar al màxim. És a dir, que no es veiés expropiat com sí passa a vegades. El comitè de bioètica defensa que es despenalitzi l'eutanàsia o l'auxili al suïcidi en alguns casos o circumstàncies previstes a la llei.
"L'ajuda a la mort no només hauria de ser tècnicament correcte sinó que el malalt s'ho hauria de poder apropiar al màxim"
Com seria una mort apropiada?
Aquella que s'adaptés als valors de cadascú i fos respectuosa amb la manera de ser i la llibertat de cadascú a l'hora de defensar-ho.
Fotografia d'Àngel Bravo
L’eutanàsia hauria de ser un dret?
Sí, és un servei que els professionals hauríem de poder donar als nostres malalts en alguns casos de forma pactada i que nosaltres veiéssim que és raonable per a la seva vida.
Per què no s'ha fet així?
És lògic que la societat tingui una certa por a què hi hagi abusos, allò que s'anomena pendent relliscós. Però, com diu el comitè de bioètica poden haver-hi una sèrie de requisits que siguin una garantia per a la societat de què els abusos no són possibles. De fet, la despenalització de l'ajuda faria que algunes persones poguessin optar per aquesta sortida. Molta gent, encara que no ho fes, viuria més tranquil·la sabent que ho pot fer.
"L'objectiu primari de la salut és ajudar al ciutadà malalt, però no lluitar contra la malaltia"
Quedi’s amb un últim consell o un aprenentatge.
L'important és que es comprengui bé l'objectiu primari de les professions. L'objectiu primari de la salut és ajudar un ciutadà que se sent malalt, però no lluitar contra la malaltia. L'ajuda al ciutadà passa en la gran majoria de vegades per lluitar contra la malaltia, però també hi ha moments on no és així. Quan estàs a prop de la mort ja no només és important lluitar contra la malaltia sinó també ajudar a morir. L'objectiu és evitar el sofriment i ajudar a la persona a què pugui viure fins al final a la seva manera. L'important no és guanyar diners, un Premi Nobel o fama que són secundaris, sinó ajudar bé als ciutadans.