Una de les fotografies d'amor més compartides de la història és la d'un mariner i una infermera que es fan un petó a Nova York amb la fi de la Segona Guerra Mundial el 1945. Dos desconeguts amb un gest d’afecte... o no? Dècades després i, gràcies a una entrevista a la icònica infermera Greta Friednmen, s'ha pogut saber que no es coneixien i que el mariner la va agafar per la força, sense el seu permís i la va besar davant els reporters. Evidentment, no li va agradar. Era una agressió. El mateix ha succeït aquest estiu amb qui era llavors president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, a la futbolista Jenni Hermoso, amb la celebració de la victòria d'Espanya a la final del Mundial. Encara més, fa poques setmanes un home li va tocar el cul a una periodista de Cuatro mentre feia una retransmissió. Ella es va queixar, mentre ell ho negava totalment. Però tot estava gravat a la càmera i els espectadors ho van poder veure en directe. Tres exemples que relaten el masclisme i la violència sexista en el dia a dia d'àmbits personals i professionals. I amb un greuge: Europa encara no disposa de xifres oficials sobre violència masclista al continent.
Què està passant a Europa? S'ha incrementat el nombre de violències de gènere des de l'àmbit domèstic o laboral? Quins països estan tenint més dificultats per frenar el masclisme? Quantes persones estan patint maltractament en aquest moment? Miguel Lorente, professor de Medicina Legal de la Universitat de Granada i Metge Forense, especialitzat en violència de gènere i bioètica, ha impartit una conferència a la Quarta jornada sobre l’abordatge de les violències masclistes a les empreses, organitzada per la Fundació Sorli. I ho té clar: el masclisme és cultura perquè s'ha transmès al llarg de les generacions i no tan sols una simple conducta.
Lorente (especialitzat en violència de gènere): "Per no ser masclista, cal deixar de ser-ho, ja que naixem, creixem i ens relacionem sota aquesta influència”
En primer lloc, per a Lorente, tothom és masclista. Una frase que no busca ser un missatge radical ni cridar l'atenció, sinó que ho argumenta de la següent forma: “per no ser masclista, cal deixar de ser-ho, ja que naixem, creixem i ens relacionem sota aquesta influència”. És a dir, la passivitat pot fer còmplice algú perquè avala la continuïtat del model imposat i que beneficia els homes pels seus privilegis al llarg de la història. I un gran exemple és l'accés de les dones a la universitat per formar-se, com també el dret a votar. Els homes van accedir per primera vegada a estudis superiors a Espanya el 1212, mentre elles set segles després. El mateix amb el vot, ells el 1869, mentre les dones ho van poder fer el 1931 tot i que organitzativament les dues experiències podien haver-se efectuat molt abans i simultàniament. Tot es construïa, segons l'expert, a base d'un sistema de retroalimentació de mentides, basades en el fet que "les dones no tenien capacitat, no eren prou intel·ligents i no tenien informació". Finalment tot "explota" i ja no es pot negar més. I s’aconsegueix.
El mateix succeeix amb el rol de l'home i el seu significat al llarg de la història i al món professional. "La masculinitat és reconeguda per altres homes, per no ser dona i per vetllar per la llei i l'ordre", continua el catedràtic. Diverses anècdotes i titulars de l'esport d’elit. Mourinho explota en un partit de futbol: "No teniu collons, el pitjor per a un home!". Un altre titular “Alcaraz se ha tomado al pie de la letra el ‘cabeza, corazón y cojones’” i fins i tot de Pep Guardiola: "Aquest és un partit per homes de veritat". "Un home pot ser fred, irresponsable o perdre el cap i no passa res, però per a gran part de la població és vital tenir collons", afegeix l'expert.
Les dones i l'entorn masculinitzat
Què succeeix a l'entorn laboral amb les dades d'assetjament sexual? En primer lloc, qui ho pateix més són les dones que treballen en empreses, universitats o professions com l'arquitectura i conviuen amb entorns masculinitzats. Per a Lorente "com més masculinitzat és l'ambient d'una feina, més assetjament sexual existeix". Ara bé, la realitat és dinàmica i el masclisme no és estàtic i es reformula amb els canvis de la societat.
Lorente (especialitzat en violència de gènere): "Com més masculinitzat és l'ambient d'una feina, més assetjament sexual existeix"
En aquests moments hi ha un procés de transformació cultural gràcies al feminisme i lideratge de les dones a l'última dècada i a Espanya s'han millorat les xifres d'igualtat de gènere en 10 punts. Encara més, l’Estat ocupa la 4a posició del rànquing en igualtat de gènere després dels països nòrdics. També han augmentat un 26% les sentències de condemnes per agressions sexistes i violència de gènere, fet que ha comportat que hi hagi més formació i recursos per investigar els casos. Un fet que significa disminuir la impunitat i, paral·lelament, que impulsi el negacionisme del masclisme. Una frase del mateix Rubiales davant l’assemblea extraordinària de la RFEF ho exemplifica: "les falses feministes destrossen a les persones". I, segons l'expert de la conferència, aquest negacionisme “busca negar una veritat incòmoda”.
Finalment, un dels aspectes que més sorprenen son les estadístiques que parlen d'un 20% dels joves que diuen que la violència de gènere no existeix i que "si és de poca intensitat no és un problema per als vincles". I parlen de la part quantitativa, ja que s’accepta la violència però es parla del vessant numèric. "Sempre em pega, però avui s’ha passat” o "sempre em crida i ridiculitza a l'entorn laboral, però avui ha superat tots els límits". En definitiva, una cultura patriarcal que demana a crits ser combatuda amb mesures des de les institucions i amb xifres oficials de la Unió Europea -ara inexistents- per plasmar una enquesta que ha alarmat a tothom: la violència sexista castiga una de cada tres dones. I toca posar-se les piles: és la complexitat de la masculinització S.A.