Meló, la fruita que refrescava els egipcis

Com a competidor directe de la síndria a l'estiu, el fruit ovalat té com a principal origen La Manxa, tot i que Lleida i Ontinyent ofereixen un producte autòcton i amb segell de qualitat

El consum de meló ha caigut en els últims anys | Pixabay
El consum de meló ha caigut en els últims anys | Pixabay

Si hi ha una fruita que pot fer l’ombra a la síndria durant l’estiu, aquesta és el meló. Són les dues reines de la temporada estival, i també van representar el 2017, juntament amb la maduixa, el 40% de la producció de fruita dolça a l’Estat espanyol, segons l’estudi Alimentación en España 2018 elaborat per Mercasa. Però no és un descobriment modern, el seu origen es remunta a l’Àsia meridional, diuen alguns experts, o a l’Àfrica, segons altres opinions, on sí que s’han trobat pintures amb representacions de melons en tombes egípcies. Sigui quin sigui el seu lloc de naixement real, és una fruita que al món modern ens ajuda a refrescar-nos i a combatre les onades de calor del juliol.

Tot i que el consum de síndria i meló a Catalunya és força similar, la primera guanya lleugerament. I, a més a més, en els últims anys ha incrementat la seva producció de manera progressiva, mentre que la del segon ha anat a la baixa. Això s’ha notat també en el consum: el 2017 els consumidors van emportar-se a casa uns 58.523 milers de kg d’aquesta fruita groguenca, un 7% menys que l’any anterior, tal com apunten les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

El consum de meló ha caigut un 7% respecte del 2016

La tendència s’ha reproduït a tot l’Estat. El 2014 els pagesos espanyols van produir 751 milers de tones de meló, mentre que tres anys més tard la xifra va caure fins als 611,4 milers de tones. Comparant la situació amb la síndria, aquesta va passar dels 923 a les 1.115 milers de tones.

Melons amb segell de qualitat

Per territoris, Castella-La Manxa és la principal zona de conreu d’aquest fruit. En l’últim informe de Mercasa la producció s’eleva fins als 202 milers de tones, seguits dels 179,5 milers de tones de Múrcia o els 147,3 milers de tones d’Andalusia. Pel que fa a Catalunya, el 2017 va produir 5,5 milers de tones, una quantitat una mica superior a la del 2015, quan van ser 4,8 milers de tones.

melo

Font: Alimentación en España 2018 de Mercasa

Segons el DARP, Tarragona és la demarcació més productiva per al meló. Al llarg del 2018 s’hi va conrear aproximadament la meitat de la producció catalana en les seves 117 hectàrees, també un 50% de la superfície total del Principat. Lleida n’és la segona zona de cultiu, amb una quarta part de les tones i poc més del 25% dels camps.

Malgrat que és al sud on més fàcilment es pot trobar meló de km 0, un dels més cotitzats de Catalunya es troba a Lleida, a Artesa de Segre. Després d’una crisi productiva a principis dels anys 90, els pagesos de la comarca de la Noguera l’han pogut recuperar i dignificar-lo. És un Pell de Gripau, inclòs dins la classe dels melons Verds, i que es cull entre juliol i agost, amb una carn tirant a blanc i dolça.

Entre els melons Verds també hi ha el Tendral, molt menys típic, mentre que de la classe Groga (anomenat així pel color de la pela) es distribueixen les varietats Canari i Ors. Precisament aquest segon és autòcton del País Valencià, més concretament d’Ontinyent (València), i la seva tradició es remunta a més de set segles. Com va passar amb el meló d'Artesa de Segre, una iniciativa local va ajudar a la seva recuperació i el 2012 es va crear el segell de qualitat Meló d’or d’Ontinyent.

Els melons d'Artesa de Segre i Ontinyent són les varietats de proximitat que podem trobar a les fruiteries i cooperatives

Una mica més lluny, trobem el Meló de La Manxa. De la veritat Pell de Gripau, té el distintiu d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) i es conrea en 13 municipis de la comarca que porta el mateix nom. Els seus més de 1.500 productors, abasteixen el mercat amb prop de 3,5 milions de kg de la fruita amb IGP i amb més de 120 milions de kg de meló, però sense el segell.

Altres varietats molt comercialitzades a l’Estat espanyol són el Cantalup, de forma rodona i amb polpa de color més ataronjat, i el Gàl·lia, també arrodonit, però amb carn més groguenca.

Amb origen La Manxa

En relació a la butxaca, el preu del meló es troba al voltant de l’1,10 euros/kg, amb un consum que el 2018 va ser de 8,33 kg/càpita i una despesa per persona de 9,21 euros. Als supermercats, en plena temporada, es pot trobar la fruita per menys de 0,75 euros/kg, mentre que fora dels mesos principals de collita, però de temperatures suaus, pot superar els 1,50 euros/kg. Si es busca un meló de certa qualitat i amb un segell específic, el preu pot ascendir tranquil·lament fins als 2 euros/kg en funció del moment de l’any.

Les grans superfícies comercialitzen meló de La Manxa, principal zona productiva de l'Estat espanyol

És habitual és trobar-ne a més baix cost a les cadenes de supermercats. Donada la gran capacitat productiva de Castella-La Manxa, Bon Preu, Mercadona, Lidl, Carrefour o Alcampo, en comercialitzen d’aquí. Per trobar-ne de Lleida o d’Ontinyent cal filar més prim i adreçar-se a fruiteries que en distribueixin o bé buscar productors o cooperatives de consum d’aquestes zones.

Més Informació
Síndria, fruita de km 0 contra la calor
La carmanyola posa de moda els llegums en conserva
Iogurt, un producte amb tres grans pares
Avui et destaquem
Comentaris