• Economia
  • Menys hores i més sou, entre les principals reivindicacions de l'1 de maig

Menys hores i més sou, entre les principals reivindicacions de l'1 de maig

Quins són els temes estrella del Dia del Treballador i qui és qui entre els sindicats catalans?

Capçalera de la manifestació dels sindicats CCOO i UGT en motiu de l'1 de maig a Barcelona | ACN
Capçalera de la manifestació dels sindicats CCOO i UGT en motiu de l'1 de maig a Barcelona | ACN
Barcelona
01 de Maig de 2024

L'1 de maig de 2024, el Dia del Treballador, cau enmig d'una intensa campanya electoral catalana i la petició per part dels sindicats d'una disminució de l'atur, la lluita contra la pobresa del temps, una estratègia de cures i l'abordatge del model productiu. L'objectiu? Més drets i mesures per millorar la qualitat de vida. Comissions Obreres (CCOO) i UGT s'emplacen a les 11.30 h a la ronda de Sant Pere de Barcelona, mentre que la Intersindical es troba al passeig de Sant Joan a les 12 h. Els sindicats rupturistes, com la CGT, a les 18 h. 

 

Pels sindicats majoritaris, l'1 de maig d'enguany porta per lema Per la plena ocupació: reduir jornada, millorar salaris i defensen l’estratègia del diàleg per continuar “avançant en drets perquè les majories socials visquem millor”. Una de les prioritats són els salaris. Des de l’any 2018, el salari mínim interprofessional (SMI) ha augmentat en un 54% fins als 1.134 euros, “un èxit sindical”, defensen CCOO i la UGT, tot i que reclamen un acord amb el Govern i les patronals perquè el salari mínim de referència se situï en el 60% del salari mitjà de Catalunya: 1.371,55 euros mensuals en 14 pagues. Per a les forces sindicals, l’augment dels salaris i de l’ocupació és el que explica el creixement econòmic d’Espanya. També reclamen reduir la taxa d'atur a un 4% o 5% i deixar endarrere les dues xifres dels últims anys.

Els lemes de l'1 de maig: disminució de l'atur, la lluita contra la pobresa del temps, una estratègia de cures i l'abordatge del model productiu

La pobresa del temps també és un element a tenir en compte de cara a l'1 de maig, sobretot fruit dels últims informes que alerten que el 30% dels catalans té pobresa del temps. És a dir, no tenen temps lliure per a ells. De fet, insisteixen des d'UGT en reduir la jornada més enllà de les 37,5 hores setmanals. I molts d'ells aposten a curt termini per arribar a les 32 hores setmanals. "Qualsevol paràmetre europeu amb què comparem la jornada mitjana al nostre país, estem lluny d'Alemanya o els Països Baixos, que estan per sota de les 35 hores", argumenten des d'UGT. També promouen un canvi normatiu perquè les hores extres s'integrin a la jornada laboral ordinària de l'empleat i a una millora en els controls per part de la Inspecció de Treball. També han demanat que es "desplegui de manera immediata l'estatut del becari" i han criticat que les organitzacions empresarials alertin d'una falta de personal en sectors com l'hostaleria quan no ofereixen bones condicions laborals. 

 

Des de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), el tercer sindicat de Catalunya, aposten per un 1 de maig “per l’ocupació sense lletra petita” i també demanen “una reforma fiscal en profunditat” i “una atenció a la dependència efectiva i humana”. Es tracta d’un altre dels pilars per a tots els sindicats que advoquen per una reformulació del sistema de l’estratègia de cures “en una societat que aviat tindrà més de 64 anys”. Demanen un paper més actiu de l’Estat i a una major corresponsabilitat masculina per reduir una bretxa salarial deguda a un sector molt feminitzat i precaritzat.

La reforma laboral, aplaudida

El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, i el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, en roda de premsa | EP
El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, i el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, en roda de premsa | EP

Des de CCOO i UGT treuen pit dels acords aconseguits amb el Govern com la reforma laboral de 2021 que ha permès registrar xifres rècord amb 21 milions de persones ocupades a Espanya i 3,7 milions a Catalunya. A més, del total de contractes que es van signar l’any passat, un 42,9% van ser indefinits i les persones amb contracte temporal són una de cada deu. 

Qui és qui entre els sindicats catalans?

La mobilització dels treballadors de la banca per la Rambla Catalunya, a Barcelona | ACN
La mobilització dels treballadors de la banca per la Rambla Catalunya, a Barcelona | ACN

En aquests moments, els sindicats CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, sumen actualment 258.647 afiliats, la qual cosa suposa una reducció del 27,6% del nombre d'afiliats des del seu pic el 2010, quan entre totes dues organitzacions en sumaven 357.320. Per tant, CCOO té a Catalunya 146.964 afiliats, UGT 111.683, la qual cosa els converteix en els sindicats catalans majoritaris. Quant als altres sindicats amb més representació, USOC va tancar novembre d'aquest any amb 25.081 afiliats, CGT a Catalunya amb 21.637 i la Intersindical-Csc amb 6.314.

Pel que fa a aquests cinc sindicats sumen 46.895 representants, un 89% dels 52.861 representants sindicals que hi ha a tota Catalunya, i la resta de sindicats existents té menys de 1.000 representants cada un.

Per què l'1 de maig és festiu?

Originalment, l'1 de maig no era festiu, sinó que era una commemoració de les lluites obreres per la conquesta dels drets laborals. De fet, tot va començar quan l'1 de maig de 1886 es va commemorar una gran vaga obrera a Chicago, on es reivindicava la llei que promulgava la jornada laboral de vuit hores. Hi va haver diverses manifestacions i altercats amb 8 manifestants morts per part de la policia. També hi va haver diversos detinguts i condemnats a mort. En aquella època els treballadors feien jornades de 12 a 18 hores en el context industrial de grans fàbriques. Als Estats Units, el moviment obrer anava creixent i reclamava la màxima de “vuit hores de feina, vuit hores de descans i vuit hores de lleure”.

Tres anys després, el 1889, la Segona Internacional Socialista va establir l'1 de maig com el dia en què es commemorava la jornada de vuit hores i les demandes del moviment obrer. A Espanya, es va venir celebrant oficiosament des de començaments del segle XX, encara que no es va establir com a festiu fins al 1931, durant el règim de la II República. Franco va abolir el festiu després del cop d'estat. El 1955, l'Església catòlica, sota el papat de Pius XII, va decidir dedicar aquest dia a commemorar Sant Josep Obrer. Finalment, a l'Estat el festiu es va restablir amb l'arribada de la democràcia,