• Economia
  • “No puc més”: la pobresa del temps aterra a Catalunya amb xifres alarmants

“No puc més”: la pobresa del temps aterra a Catalunya amb xifres alarmants

El 30% dels catalans confessa que té pobresa del temps, mentre el govern es “posa les piles” i activa la Llei dels Usos del Temps

Marta Junqué, directora de la Time Use Initiative, durant les jornades del CCCB | Cedida
Marta Junqué, directora de la Time Use Initiative, durant les jornades del CCCB | Cedida
Barcelona
24 d'Abril de 2024
Act. 24 d'Abril de 2024

A Catalunya hi ha un problema i és la pobresa del temps. Així de clar ho té Marta Junqué, directora de la Time Use Initiative i activista del temps. Fa poc més de 100 anys, fruit d’una llarga lluita del moviment obrer internacional, es va aconseguir la jornada laboral de vuit hores diàries. Des de llavors, la societat ha canviat molt i, especialment en les darreres dècades, ha desenvolupat un malestar horari generalitzat que genera greus impactes en la igualtat, salut, productivitat i sostenibilitat. I una bateria de xifres alarmants: el 30% de la població catalana té pobresa del temps. És a dir, no té temps lliure per ells. Encara més, el 60% de les baixes laborals són per estrès laboral i la natalitat és més baixa que mai, amb quotes similars a la Guerra Civil. Cal trobar un nou equilibri i d’aquí que el govern català i espanyol s’hagin “posat les piles”. Benvinguda reducció de jornada per tots els sectors, sense pèrdua del sou i l’aprovació d’una Llei dels Usos del Temps.

 

Junqué (Time Use Initiative): "Amb la pobresa del temps estem davant d'una emergència social i cal combatre-la"

"No arribo a tot arreu, estic cansada tot el dia i sento que no puc", aquesta frase és més recurrent del que ens podem pensar i la pronuncien una part molt elevada dels catalans. "Estem davant d'una emergència social", continua Junqué i "cal combatre-la". D'aquí que s'hagi organitzat La reducció de la jornada i més enllà, una transformació completa de l’organització del temps, unes jornades que duraran dos dies i que han donat el tret de sortida al CCCB davant de nombrosos agents socials i econòmics. El curs forma part de la programació acadèmica del Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB)-Centre Ernest Lluch. D'aquí, es promou un diagnòstic en profunditat de la problemàtica de la gestió del temps i el lideratge de Catalunya per reduir la pobresa del temps.

Com hem arribat fins aquí?

A Espanya, el 30% dels empleats treballen més enllà de els 19 h i el 10% més enllà de les 22 h | Cedida
A Espanya, el 30% dels empleats treballen més enllà de les 19 h i el 10% més enllà de les 22 h | Cedida

El quid de la qüestió sobre la pobresa del temps té a veure amb una problemàtica amb el temps de treball, o així ho constata Anna Ginés, professora titular de Dret del Treball a Esade, Universitat Ramon Llull. L'experta catalana, que està assessorant el govern espanyol per promoure la nova llei, té clar que "tenim unes jornades excessivament llargues amb una llarga pausa per dinar que no ajuda a la conciliació". I unes xifres, dignes d'emmarcar: l'11% dels europeus treballa durant el temps lliure, el 18% dels europeus treballa més de la jornada màxima permesa i el 40% mira el correu electrònic professional durant el temps lliure. I, el més alarmant: a Espanya s’incrementen encara més el percentatge. Si es qualifica col·loquialment l’Estat de ser un país que "gaudeix d'una llarga vida nocturna", no els falta raó, però també per altres motius i no sempre relacionats amb l'oci. Segons Ginés, el 30% dels espanyols continua treballant a partir de les 19 h de la tarda i si el treballador és pare o mare o cuida persones dependents, la "conciliació" és pràcticament inexistent. Encara més, el 10% continua treballant a partir de les 22 h de la nit, sense que es tracti d'un treballador amb un contracte de règim nocturn.

 

L'11% dels europeus treballa durant el temps lliure, el 18% treballa més de la jornada màxima permesa i el 40% mira el correu electrònic professional durant el temps lliure

Com a contrapartida, la pobresa del temps té un efecte boomerang amb la renúncia de la carrera professional, sobretot per part de les dones. En aquests moments, el 75% dels contractes parcials els porten a terme el gènere femení i al·leguen que opten a ells per conciliar la vida personal i professional. A més, el 85% de les excedències professionals ho efectuen les dones. Evidentment, la bretxa salarial ho accentua, tal com es constata reiteradament des de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. "La bretxa salarial no ajuda, perquè posats a renunciar, sempre s'opta pel membre de la família que té el salari més baix i en les parelles heterosexuals, malauradament hi ha més probabilitats que la dona cobri menys que l'home", afegeix la professora d’Esade.

Evidentment, les llargues jornades laborals generen problemes de salut i s'incrementen les lesions. Com s'ha esmentat anteriorment, el 60% de les baixes laborals obeeixen a estrès i el 25% de les depressions estan relacionades amb el malestar al treball. I en el cas català és preocupant: el 40% dels espanyols creu que el treball els afecta la salut mental. D'aquí que també es converteixi en un problema de la productivitat. Espanya és un dels països on es treballa més hores i que menys productivitat genera. En canvi, com constata Ginés, "tenim evidències que quan les persones els concedeixes més autonomia i flexibilitat, augmenta el benestar i es redueix l'absentisme".

Un pla d’acció “ambiciós”

L'experta d'Esade ha participat en el grup de treball espanyol per elaborar la futura Llei dels Usos del Temps. Amb un pla d'acció “ambiciós” i ple de mesures: 100 propostes de millores del temps, 30 d'elles en matèria laboral. La primera, ja coneguda per a molts, que té a veure amb la reducció del temps de treball i la jornada laboral màxima de 37,5 hores de treball. A més, esperen arribar d'aquí poc a les 32 hores setmanals. Més mesures? Millorar la conciliació de la vida familiar. D'aquí que proposin que la reducció de la jornada laboral no hagi de ser uniforme i pugui ser irregular i variable, ja que tot depèn de les circumstàncies de cadascú. Què succeeix amb una parella que s'ha separat i cada membre té el fill una setmana si i l'altra no? O què succeeix amb un familiar d'edat avançada que és cuidat pels diversos fills i s'ho divideixen per setmanes? A aquesta circumstància també se suma poder acompanyar un familiar a les visites mèdiques i que no tingui conseqüències.

Ginés (Esade): "Què succeeix amb una parella que s'ha separat i cada membre té el fill una setmana si i l'altra no? O què succeeix amb un familiar d'edat avançada que és cuidat pels diversos fills i s'ho divideixen per setmanes?"

Altres mesures que promulguen té a veure en "saber el temps de treball". És a dir, poder-se organitzar la vida entorn aquest temps de treball, d'aquí que l'empresa parli de la jornada laboral, si es treballa per torns, quin és el règim d'hores extres, com es compensen i distribueixen. També les vacances i evitar les jornades incertes, fent valdre la transparència i la previsió.

Finalment, també proposen ampliar el descans a dos dies, com per exemple ha promogut Ametller Origen recentment. Encara ara, a la legislació com a mínim hi ha un dia i mig de descans de la jornada laboral, mentre en algunes institucions ja es parla de la jornada de quatre dies. I, sobretot, incorporar un dret a canvi de torn per les persones majors de 50 anys, ja que el temps de salut tenen més afectació en una edat avançada. I sobretot, la sensibilització amb un fenomen com la pobresa del temps, sovint invisibilitzada, que impacta el benestar més del que ens pensem.